Nostàlgia del futur

Una expressió popular, que sentim sovint, sobretot a partir d’una certa edat és la típica “és que abans tot era millor”. Aquí van quatre idees sobre el tema en la seva vessant educativa per  ajudar-vos a superar qualsevol rampell de nostàlgia.

Diuen que ara ja no hi ha valors, que també en aquest tema estem en crisi. En realitat, el que passa és que ara hi ha valors diversos mentre que fa un temps els valors eren únics, cosa que vol dir que eren absolutament imposats: l’obediència deguda per més absurda que fos la demanda, el nacionalisme espanyolista,  la submissió de les dones al col·lectiu masculí… quina sort que actualment podem tenir valors diferents!

Diuen que ara els nens i nenes no respecten els adults, i ens oblidem que en èpoques fosques qui no respectava els infants eren els mestres, que tenien potestat per a usar i abusar de la seva autoritat sense cap mena de control: agressions físiques diverses, humiliacions als més dèbils, tot estava permès i l’alumnat només podia aguantar i callar. Podem sentir enyorança d’aquesta mena de respecte?

Diuen que baixa el nivell. Recordeu que una bona part de la població fa uns anys deixava l’escola a edats molt i molt tempranes, amb les conseqüències òbvies pel nivell, i que el que s’estudiava cabia en llibres de molt petit format que contenien una visió reduccionista del coneixement que s’acabava amb la memorització de sentències que recollien “veritats inqüestionables” que eren inqüestionablement falses.

Diuen que la gent sabia escriure sense faltes d’ortografia, un mite que podeu fer caure fàcilment amb un petit treball de camp amb les persones que tingueu més a la vora.

I és que abans hi havia molt poca informació i tota era manipulada, i avui en tenim molta i provinent d’àmbits i fonts molt diferents; abans els mestres tenien una formació ínfima i estaven mal pagats, avui tenen una formació important i un sou digne que no depèn directament de la voluntat dels usuaris; abans els edificis escolar i els recursos eren precaris i avui tenim de tot…

Abans, abans, abans….Mai hem estat tan bé com ara. Per tant, la nostàlgia l’hauríem de tenir del futur, de tot allò que podem millorar encara, si les crisis i els nostres governants no ens ho impedeixin.

Montserrat Pedreira
Directora dels Estudis de Grau en Educació Infantil de la FUB

Accés a l’article en pdf

Leave a Reply