Ensenyar amb vocació

Aquest any la Berta, que té 4 anys, s’ha apuntat a ballet a l’escola com a activitat extraescolar junt amb moltes altres nenes. Fa un parell de setmanes van fer una exhibició oberta als pares i mares com a celebració de final de curs, en la que les nenes anaven sortint a mostrar els passos que havien après.

El cas és que la Berta i una altra nena, al ser les més petites del grup, els costava de sortir a ballar i exhibir-se davant de tothom i, per sorpresa i indignació dels pares, la mestra en comptes d’animar-les a sortir a ballar es va dedicar a escridassar-les perquè no feien el que havien de fer, i si la mestra feia aquells crits davant de les famílies, quins crits devia fer a les nenes quan eren a classe!

Dedicar molts anys de la vida a fer la mateixa feina pot cansar i fins i tot cremar a les persones provocant que aquestes perdin la il·lusió i les ganes que podien tenir en començar. Això és més habitual del que ens agradaria, però hi ha professions en les quals que passi això pot ser més o menys perillós per a terceres persones. Els adults podem arribar a entendre que altres persones puguin estar de més o menys bon humor quan fan la seva feina i no ens afecta més enllà de poder alterar el nostre estat anímic de forma transitòria. Els infants, en canvi, no poden entendre que això passi, i els efectes que això pot comportar, poden arribar a ser molt més perdurables en el temps.

El fet que una mestra no gaudeixi fent la seva feina i que, per aquest motiu, el seu tracte amb els infants no sigui l’adequat, pot ser realment perjudicial per al seu desenvolupament, sobretot a nivell emocional. A les primeres edats els infants estan en plena construcció del seu autoconcepte i de la seva autoestima, pilars sobre els quals, a la llarga, se sustentarà la construcció de la seva personalitat. Per tant, són etapes de la vida en què les persones som molt sensibles i vulnerables a les informacions que ens arriben dels adults de l’entorn, i necessitem d’ells, sobretot, el reconeixement, l’acceptació i el reforç per a poder guanyar seguretat i autoconfiança per desenvolupar-nos autònomament i de manera satisfactòria. Val a dir que de totes les nenes que hi havia apuntades a ballet, l’any que ve només una vol repetir!

Anna Carballo
Coordinadora de pràctiques. Grau en Educació Infantil. FUB

Accés a l’article en pdf

Deixa un comentari