Abril 2011. Segle XXI. Primer món. Catalunya. Aula de 3 anys. A instàncies de la mestra, tot un grup d’infants criden repetidament una consigna recriminatòria contra un dels seus companys mentre l’apunten amb el dit.
No es tracta d’una seqüència en zoom d’una filmació que ens avisa “qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència”, és una lamentable realitat viscuda.
En un temps i un país on es dóna per descomptat el respecte als infants; en un temps i un país on ens vanagloriem de ser avantguardistes en educació; en un temps i un país on arribar a ser mestra té un camí definit i no pas senzill: una escolaritat obligatòria exitosa, una carrera universitària, un procés de selecció per obtenir la feina…
Què té a veure aquest acte d’humiliació social amb l’educació? Com pot ser que algú específicament capacitat per a educar utilitzi pràctiques punitives que obvien el respecte a l’infant? Quina idea del que és un infant, una persona, un ciutadà,… es pot tenir per realitzar aquest tipus d’accions i amb quines raons es justifica? O és que som professionals sense raons i que només fem servir l’instint, que recorre a les solucions ancestrals que hem viscut en la nostra experiència sense plantejar-se ni el per què ni les conseqüències del que fem?
Com a responsable en formació inicial de mestres, em preocupa especialment que els arguments als que intentem donar sentit i valor des de la Universitat, puguin perdre tot el pes i la consistència en el moment que les futures mestres es posen davant dels infants. Sovint, la racionalitat no impregna i acaba essent un vernís superficial que s’arrenca de soca-rel davant qualsevol situació mínimament tensa deixant aflorar la nostra herència cultural més rància.
El repte està en aconseguir que la teoria penetri fins al moll de l’os, que formi part inherent de la persona i que sigui la base sobre la qual de manera natural ens plantegem què fem i per què. Un repte al que hem d’aconseguir donar resposta aquest segle XXI.
Montserrat Pedreira
Directora dels Estudis d’Educació Infantil. FUB