Des del present curs 2017-2018, com a resultat d’un acord de col·laboració amb l’empresa Samsung, la Clínica Universitària d’UManresa-FUB disposa de 4 equips avançats d’ecografia. Aquesta eina diagnòstica per imatge està en tot moment a l’abast dels seus professionals a les sales de consulta i exploració, incrementant així la qualitat del servei i la formació acadèmica dels seus estudiants.
L’ecografia és una tècnica de diagnòstic per la imatge basada en la utilització dels ultrasons. Gràcies a la seva accessibilitat, a la informació que proporciona i al seu caràcter no invasiu, és una eina fonamental per a l’estudi dels teixits tous. És una tècnica operador-depenent que requereix d’una corba d’aprenentatge relativament llarga i d’un bon coneixement de les estructures i de la patologia que es vol avaluar per tal de garantir una precisa interpretació de les imatges.
PRINCIPIS FÍSICS
El so és un tipus d’ona mecànica longitudinal que necessita d’un medi per propagar-se. Les ones tenen unes propietats que les defineixen. Les més importants són:
- L’amplitud: és l’alçada màxima de l’ona. Fa referència a la intensitat del so i es mesura en decibels (dB).
- La longitud d’ona: és la distància entre l’inici i el final d’un cicle sencer. Es mesura en mil·límetres (mm).
- La freqüència: és el nombre d’oscil·lacions per segon. Es mesura en Hz (cicles per segon).
L’ultrasò és una ona acústica amb una freqüència superior als 20 KHz, per tant inaudible per l’ésser humà.
Les ones ultrasòniques de major freqüència i menor longitud tenen menor capacitat de penetració en els teixits, però produeixen imatges amb més resolució, fent-les més adequades per a l’avaluació múscul-esquelètica. D’altra banda, les de freqüència més baixa tenen més capacitat de penetració (ecografia obstètrica, abdominal…).
INTERACCIÓ DE L’ULTRASÒ AMB ELS TEIXITS
El fonament de l’ecografia és la transformació en imatges de les variacions del feix d’ultrasò en travessar medis amb diferent impedància acústica, que és la resistència que ofereix cada teixit al pas del so. Quan el feix ultrasònic travessa els teixits, part de l’energia inicial es va perdent a mesura que va progressant. Sons de freqüència més elevada pateixen més atenuació i per tant, tenen menys capacitat de penetració. Aquesta atenuació es deu fonamentalment als següents fenòmens: reflexió, refracció, dispersió i absorció.
Es denomina interfase al límit entre dos medis que transmeten el so a diferent velocitat. Quan l’ultrasò arriba a una interfase es produeix un fenomen de reflexió: part del feix ultrasònic retorna a la sonda (eco) i la resta continua propagant-se fins a la següent interfase. La producció i detecció d’aquests “ecos” constitueix la base de la tècnica ecogràfica.
La intensitat de la reflexió (eco) s’expressa en escala de grisos, de manera que els ecos més intensos es representen en blanc (hiperecoic), els més febles en gris (hipoecoic) i si no hi ha reflexió, en negre (anecoic). L’aigua és l’element que transmet millor l’ultrasò, donant una imatge anecoica (negre). Per tant, els teixits més cel·lulars (amb més aigua intracel·lular, com el teixit muscular) són hipoecoics i els més fibrosos (amb més interfases, com els tendons o les fàscies) son hiperecoics.
SONDES
La sonda o transductor és l’element fonamental de l’equip ecogràfic. És aquí on es produeixen les ones ecogràfiques gràcies a les propietats piezoelèctriques dels cristalls que incorporen. Existeixen diferents tipus de transductors que treballen a diferents rangs de freqüència i que s’ajusten al tipus d’ecografia i l’àrea a explorar: lineals, convex, stick…
Les sondes disponibles en els ecògrafs Samsung de la Clínica Universitària són una lineal i una convex. La sonda lineal treballa en un rang de freqüència de 3 a 16 HZ, projectant un feix paral·lel d’ultrasons, i la convex, de 2 a 8 HZ, projectant un feix d’ones divergents donada la seva convexitat (camp de visió més ampli). Per a ecografia múscul-esquelètica farem servir preferentment la sonda lineal, ja que les àrees a explorar són relativament reduïdes i ens ofereix una millor resolució sense requerir-se una gran profunditat d’estudi.
Per facilitar la interpretació de les imatges i la seva orientació, les sondes presenten una marca o relleu que correspon a la part superior esquerra de la imatge representada.
La utilització de gel ecogràfic entre el transductor i la pell durant l’estudi és fonamental. La presencia d’aire entre la sonda i la pell genera una interfase que es traduiria en una imatge anecoica (negre) que no permetria la visualització dels teixits.
MODES D’EXPLORACIÓ ECOGRÀFICA
Són diversos els modes d’exploració que permet la tècnica ecogràfica. Els més habituals en el camp de la podologia són:
- Mode B (2D). És el mode més habitual en les exploracions ecogràfiques. A la imatge es representen seccions en 2D que depenen de la posició i orientació de la sonda.
- Mode Doppler Color. Basat en l’efecte Doppler de la propagació de les ones, és el mode que serveix per valorar flux de moviment en els teixits. Per tant, resulta òptim per a la valoració vascular. En la imatge, es representa en vermell allò que s’apropa a la sonda (sang arterial) i en blau allò que s’allunya (sang venosa).
- Mode Doppler Polsat. És el mode que permet visualitzar l’espectre del flux del moviment (representat en velocitat per unitat temporal).
- Mode Power Doppler. És el mode optimitzat per detectar i visualitzar la micro-circulació dels teixits en reparació (ferides, úlceres, lesions musculars…). Detecta flux de baixa velocitat (capil·lar) però sense informar de la seva direccionalitat.
APLICACIONS EN PODOLOGIA
Són múltiples les aplicacions múscul-esquelètiques i vasculars dins del camp de la podologia:
- Recolzament diagnòstic i monitorització de patologies com les fascitis plantars, tendinitis, lesions musculars, sesamoïditis, exostosis…
- Infiltracions eco-guiades. Permet una excel·lent ubicació al teixit diana, augmentat l’eficàcia i minimitzant els efectes secundaris i les complicacions.
- Cribatges vasculars en pacients diabètics. Permet una valoració acurada de la qualitat vascular de l’extremitat inferior.
- Seguiment de la cura d’úlceres amb la valoració de la vascularització del teixit de granulació.
En definitiva, la tècnica ecogràfica és una eina accessible, no invasiva i innòcua, que ens ofereix una gran qualitat d’imatge en l’estudi dels teixits tous. La seva presència en qualsevol unitat o consulta de podologia hauria de ser considerada d’alta prioritat entre el seu equipament. La qualitat assistencial i la salut dels pacients en serien el grans beneficiats.
Xavier Ruiz, podòleg de la Clínica Universitària i professor del Grau en Podologia de la Facultat de Ciències de la Salut del campus Manresa de la UVic-UCC
REFERÈNCIES:
- Barceló P, Iriarte I. Ecografía músculo-esquelética. Atlas Ilustrado. Sociedad Española de Médicos Generales y de Familia. Madrid: Editorial Médica Panamericana, 2015. 202p.
- Granados MA. Principios básicos de ecografia. Asociación española de pediatria.
- Bueno A, Cura JL. Ecografía músculo-esquelética essencial. Madrid: Editorial Médica Panamericana, 2011. 310p.