Tècniques d’elaboració del suport plantar

Una de les principals eines que tenim els podòlegs per tractar les patologies del peu són els suports plantars, o popularment coneguts com a plantilles. És fonamental saber que els suports plantars, a més de poder tractar o millorar, a qualsevol edat, una bona part de les patologies del peu, també poden solucionar algunes patologies de la resta de l’aparell locomotor (genolls, malucs, esquena,..) ja que en ocasions són ocasionades per una mala posició o funció del peu mentre estem drets, caminem o correm.

7

Fent una mica d’història, va ser a principis del segle 20 a Chicago, exactament l’any 1904, quan el Dr. William Mathias Scholl va patentar un dispositiu metàl·lic amb una cobertura de cuir comercialitzat amb el nom de “Foot Eazer”1 que, introduït a la sabata, subjectava la volta plantar del peu i assegurava la millora del seu benestar.

Des d’ençà, tant els coneixements biomecànics, les eines d’exploració i els materials amb els que es confeccionen els suports plantars com les metodologies d’adaptació i fabricació d’aquests dispositius han evolucionat de manera exponencial en benefici del pacient.

A la Clínica Universitària oferim als nostres alumnes de Grau en Podologia la possibilitat d’experimentar gairebé amb totes les metodologies d’elaboració de suports plantars. Aquest fet repercuteix en la qualitat formativa de l’alumne i en la qualitat assistencial que reben els pacients que són visitats al centre.

A continuació mencionaré de forma breu alguns dels mètodes més emprats actualment tant per obtenir la geometria plantar com per adaptar i fabricar ortesis plantars, tots ells presents a la Clínica Universitària:

Emmotllurat amb bena de guix

Un d2els mètodes més tradicionals, i encara vigent, per a la reproducció de la morfologia plantar és la utilització de benes de guix. És un sistema fiable, precís i econòmic, però amb un temps de treball superior a d’altres sistemes. La clau de l’eficàcia terapèutica radicarà en el criteri i l’habilitat del terapeuta a l’hora de posicionar el peu del pacient, segons requereixi la patologia. Aquest emmotllurat del peu pot fer-se en descàrrega (amb el pacient assegut sense cap contacte del peu amb el terra), en semi-càrrega (amb el pacient assegut i el peu en contacte amb el terra) o en càrrega2 (el pacient dret) fent servir coixins de buit o espumes de poliuretà per contenir la dispersió de les parts toves a l’hora que es controla la posició del peu.

Emmotllurat amb escumes fenòliques3

Un altre sist3ema per reproduir la zona plantar és la utilització de materials de molt baixa densitat i gran plasticitat. És el cas de les escumes fenòliques, una opció menys versàtil però més ràpida i neta que l’anterior. En totes dues tècniques d’obtenció de la morfologia plantar, motlle de guix i escuma fenòlica, obtenim una reproducció negativa del peu que després es podrà omplir i positivar amb guix en pols o amb escumes de poliuretà. Serà sobre aquest positiu on es faran les modificacions oportunes segons criteri tècnic, i on 4es treballarà el suport plantar. Els materials més utilitzats són les escumes tipus EVA i PEVA, els termoplàstics rígids (com per exemple el polipropilè), les resines de polièster i els composites de fibra de carboni i fibra de vidre. Tots aquests materials s’adapten sobre el positiu del peu habitualment amb una màquina de buit4.

Tècnica d’adaptació en directe

5Va ser a França a la dècada dels 80, concretament a l’any 1985 i provinent de la indústria de l’esquí, quan Patrick Boismal va idear un sistema que permetia adaptar el suport plantar directament al peu del pacient, prescindint així del motlle positiu. Per fer-ho possible va haver de desenvolupar-se un material que fos termo-modelable a baixa temperatura, de manera que permetés el treball directe sobre el peu del pacient. Estem parlant de les resines de polièster. Però no va ser fins a la segona meitat de la dècada dels 90 quan uns professors de podologia de la Universitat de Barcelona van introduir aquest sistema d’adaptació en directe a Catalunya. El procediment consisteix en adaptar el tractament directament al peu mitjançant un sistema “d’envasat” al buit. Mentre es refreda el material, i va assolint la forma i consistència final, el peu és manipulat pel podòleg, i el pacient és posicionat segons criteri tècnic: pot estar assegut durant tot el procediment o mantenir-se dret sobre diferents dispositius que ens ajudaran a 6controlar la càrrega i la posició del peu. Aquest és un dels sistemes més emprats a la Clínica Universitària, realitzant l’adaptació sobre un podi que facilita la tasca del podòleg i ubicant al pacient sobre uns coixins de silicona amb sistema de buit5 i 6, que permeten la fixació del peu en la posició més adequada mentre el tractament s’està adaptant.

 

Sistema CAD/CAM

7Una de les tècniques més innovadores de captació de la morfologia plantar i fabricació de suports plantars és el procediment CAD (Computer-Aided Design)/CAM (Computer-Aided Manufacturing). És a dir, tant el disseny com la fabricació del suport plantar són assistits per ordinador. Després de l’aplicació dels protocols d’exploració biomecànica i l’obtenció d’un diagnòstic clínic, es procedeix a l’obtenció de la morfologia plantar a través d’un Scanner 3D. Podoactiva, empresa fundada i dirigida per José Víctor Alfaro, exalumne de la Fundació Universitària del Bages, és un dels referents en podologia a nivell nacional i internacional pel seu esperit innovador, i inclou un sistema patentat de membrana de silicona amb tensió regulable que evita l’excessiva co8mpressió i dispersió dels teixits tous7 mentre s’escaneja el peu. Posteriorment es dissenyen els suports plantars amb un software específic8, inserint els elements i modificacions necessàries, i finalment una troqueladora mecanitza el tractament a doble cara sobre un bloc de material específic, habitualment plàstic polipropilè o escumes d’EVA.

Recentment la Clínica Universitària ha arribat a un acord de col·laboració amb Podoactiva per la introducció d’aquesta metodologia i la distribució dels seus productes. D’aquesta manera el nostre alumnat de Podologia pot presenciar i familiaritzar-se amb una de les tècniques més innovadores de fabricació de suports plantars a nivell internacional.

Sistemes d’anàlisi clínic

9L’habilitat clínica i l’experiència del podòleg són fonamentals per poder arribar a un bon diagnòstic i a l’èxit terapèutic. Però cada vegada més, l’evolució dels mitjans tècnics i electrònics ens aporta un valor afegit fonamental que ens ajuda a objectivar l’anàlisi clínic i establir el millor pla de tractament. Així, dispositius com les plataformes de pressions9 i forces, les càmeres d’alta velocitat i alta definició, els sistemes d’acceleròmetres i giroscopis, i dispositius optoelectrònics com, el recentment adquirit per 10la Clínica Universitària, Optogait10, ens permeten obtenir una sèrie de dades fonamentals tant des del punt de vista assistencial, com per desenvolupar línies de recerca en biomecànica a la Universitat.

 

 

Xavier Ruiz, coordinador del Servei de Podologia de la Clínica Universitària i professor del Grau en Podologia d’UManresa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.