La vacuna de la COVID19 i l’alcohol

És bo recordar que barrejar alcohol i medicaments ens pot provocar interaccions al nostre organisme gens desitjables i la vacuna de la COVID19 no n’és una excepció.

La barreja dels fàrmacs amb l’alcohol pot provocar, entre d’altres efectes, alteració dels mecanismes farmacocinètics i farmacodinàmics, provocant un efecte de sobredosi o un augment de la seva resposta, sobretot en els casos en els quals la persona ja pateix una insuficiència hepàtica o renal de base. També en pot alterar la composició de fàrmac pel que fa la seva biodisponibilitat, és a dir, fent més llarga la durada de la seva acció. Les conseqüències derivades dels seus efectes adversos poden anar des de marejos, nàusees o vòmits, fins a llagues d’estómac, hemorràgies, danys hepàtics, taquicàrdies o somnolències greus, entre altres. Tot plegat, no només depenent del tipus de fàrmac i de la dosis i quantitat d’alcohol ingerida, sinó també de l’edat de la persona i dels seus possibles antecedents patològics.

La resposta immunitària és aquella que el nostre organisme desenvolupa quan li cal lluitar contra algun agent extern patològic que l’ha envaït. Se sap que l’alcohol pot influir en aquesta resposta, provocant la seva disminució i fent-lo més feble davant d’infeccions que el puguin afectar.

Per fer front a la pandèmia del COVID19, s’ha desenvolupat vertiginosament la vacunació de les persones, que afavoreix la creació d’anticossos que ens protegeixen de patir la forma més greu de la malaltia en cas que ens infectem.

Seguint les directrius de la Unió Europea, els departaments de salut han seguit l’estratègia de vacunar primer les persones considerades d’alt risc, com la gent gran i les persones vulnerables, que podien desenvolupar les conseqüències més greus de la malaltia. Ara, però, també toca vacunar les persones més joves per aconseguir tancar el cercle protector contra el virus amb la totalitat de la població immunitzada.

Aquesta fase de l’estratègia de vacunació coincideix amb el relaxament o, en alguns casos, l’eliminació total de les mesures de confinament. D’aquesta manera, s’afavoreix que molts joves puguin sortir de nit i tornar als locals d’oci que funcionaven abans de la pandèmia. Amb això, també l’alcohol torna a estar present en aquests àmbits, on se’n fa un consum important, sobretot, per part de la població jove. Segons un estudi del 2015 sobre el consum d’alcohol en la població jove de la Catalunya Central, existeix un consum més alt en joves de l’àmbit rural que entre els joves d’àmbits urbans. Però malgrat puguin existir desigualtats segons l’àmbit de residència, és evident que el consum d’alcohol entre els joves és un fet que consolida aquesta conducta de risc.

La pregunta que ens fem és: “Què passa quan una persona que rep la vacuna de la COVID19 se’n va celebrar-ho amb uns amics i beu alcohol? Ens hem de preocupar? Pot passar que no s’immunitzi com ho faria en condicions normals? I, si fos així, en el cas que es repeteixi en un nombre important de persones, ens podem trobar que una bona part de la població, en aquest cas jove, no quedi ben protegida?

Segons un article del passat mes d’abril al diari The New York Times, el reporter Anahad O’Connor va publicar que no semblava que dosis baixes o moderades d’alcohol (una o dues copes, segons la graduació del producte) poguessin afectar la resposta d’immunització que s’espera s’adquireixi amb la vacuna de la COVID19 quan es parla de Pfizer, Moderna o Johnson & Johnson. Sembla que el perill es troba en els grans consums o les anomenades “ borratxeres”. A Rússia, un país on hi ha una de les taxes de consum d’alcohol més altes del món, tenen advertida la població que cal evitar el consum d’alcohol dues setmanes abans d’administrar-se la vacuna i fins a 42 dies després d’haver-la posat.

La realitat és que no s’han fet assajos clínics específics per analitzar les conseqüències del consum d’alcohol en cap de les vacunes dela COVID. Només es coneix l’existència d’una davallada del sistema immunitari de les persones que fan un consum alt d’alcohol. Aquestes persones tenen més possibilitats de patir infeccions bacterianes o víriques perquè l’alcohol no deixa que les cèl·lules immunitàries (anticossos) es desplacin allà on es troba el virus, i per tant, l’organisme queda exposat a patir les conseqüències de la infecció. En experiments amb animals, també s’ha vist que hi ha una dificultat en desenvolupar una resposta immunitària quan s’injecten altres tipus de vacunes.

Per contra, segons O’Connor, es coneix un estudi que mostra com el consum moderat d’alcohol (una o dues copes al dia) protegeix de desenvolupar constipats, sobretot si no s’és fumador. Es podria dir que hi ha indicis que amb un consum baix o moderat d’alcohol fins i tot es produeix un efecte beneficiós de la resposta del sistema immunitari, ja que redueix la inflamació que causa l’agent que ha infectat l’organisme.

Sí que queda clar, però, que el consum de grans quantitats d’alcohol, ja sigui de forma puntual o crònica, pot alterar considerablement l’eficiència de la vacuna per desenvolupar una resposta immunitària òptima en cas d’infectar-nos. També sembla clar que la ingesta d’alcohol potencia els efectes secundaris propis de la vacuna, com el mal de cap, la febre, el malestar general i dolors corporals generalitzats. En conseqüència, doncs, cada persona decideix per ella mateixa i farà el que cregui més convenient, però una bona actitud a seguir, veient el que se sap del tema, seria ser prudents i evitar el consum d’alcohol quan ens vacunin de la COVID19.

És necessari crear un escut immunitari contra aquest virus i la vacunació global de la població ens acosta a aquest objectiu. Cadascú de nosaltres tenim la responsabilitat de fer que aquesta immunització sigui el més eficient possible. No és un tema de creure o no creure, és un tema de consciència individual i social que cal considerar seriosament. No podem dir que no sabem el que ens hi juguem!í

Marina Mateu Capell, professora del Grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa


REFERÈNCIES


• Lorenzo-Velázquez B, Lorenzo P de. Manual de farmacología básica y clínica . Madrid:Editorial Médica Panamericana; 2012.
• Web Oficial de la Unió Europea: https://ec.europa.eu/info/live-work-travel-eu/coronavirus-response/public-health/eu-vaccines-strategy_es
• Lorenzo, P. 5 preguntas para entender el consumo de alcohol en jóvenes y adolescentes. Psicopedia.org. Información y Recursos sobre psicologia. https://psicopedia.org/3164/entender-el-consumo-de-alcohol-en-los-jovenes/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.