Conversar per comprendre

Mans aixecades amb intensitat perquè tothom té necessitat d’aportar les pròpies idees.

L’escola El Sol i La Lluna de Castellar del Vallès busca crear espais reals de comunicació on els infants s’impliquin en situacions comunicatives que els motiven. A l’aula de primer de primària, la Nanda porta una notícia per compartir amb els seus companys.

A l’escola s’aprèn parlant, però es parla quan hi ha alguna cosa per dir, quan les experiències concretes necessiten ser discutides, representades, comunicades o resoltes mitjançant el treball col·lectiu a classe.  Maria Arcà1

 Donar significat a les paraules
Un procés complex que no té lloc ara i aquí, en l’espai i temps concret i limitat que una persona adulta o un llibre de fitxes decideix unilateralment. Anar omplint de significat els conceptes requereix compartir experiències, intentar explicar-les, escoltar idees provinents de fonts diverses, intercanviar maneres de dir, desig de convèncer els altres… requereix conversar!

Utilitzar les pròpies paraules
Cal que els nens i nenes trobin les seves maneres d’expressar les idees, malgrat no siguin les correctes des del punt de vista adult. Necessitem  les seves paraules per saber què pensen, què entenen, com integren coneixements. Com a mestres, el que ens ha d’espantar no és la incorrecció de la manera d’expressar-se pròpia dels infants sinó que els nens i nenes memoritzin i repeteixin paraules d’altres buides de contingut només per complaure’ns.

Converses artificials
Una conversa sorgida de la necessitat de comunicar-se comporta treballar l’expressió oral amb sentit, en tant que la finalitat és compartir informació i coneixement interessant per a tothom. Què absurd crear situacions artificials per a provocar la conversa quan hi ha tants moments en la vida de l’aula que ens porten a la necessitat de fer l’esforç de posar paraules a les idees!.

Gestionar l’entusiasme
Nens i nenes implicats, amb ganes de participar, amb entusiasme, amb una companya moderadora que dóna pas a les paraules i centra el tema de conversa (i li fan força cas!). Però l’èmfasi no està en aprendre a seguir les normes per intervenir, sinó en aconseguir fer més fluïda i més autèntica la comunicació.

I el currículum diu….
Comunicar és fonamental per a la comprensió significativa de les informacions i la construcció de coneixements cada vegada més complexos.

1Arcá, M.  (2000) Hacer ciencia con los niños: de la experiencia a la estrategia de pensamiento. Primer encuentro a favor de una cultura científica. Jornadas Educación Infantil y Primaria. Madrid: Cosmocaixa

Accés a l’article en PDF

Leave a Reply