TALLER 2: “Un diàleg amb les famílies” i “Educant una mirada integradora sobre el medi ambient”

UN DIÀLEG AMB LES FAMÍLIES – Anna Vázquez i Teresa Arderiu

De la mà de la Teresa Arderiu i l’Anna Vázquez, dues components de l’equip de gestió de l’escola El Vinyet de Solsona, juntament amb la col·laboració d’en Josep Setó de la Casa, pare i president de l’AMPA, es va dur a terme una xerrada sobre la importància de la relació família-escola, basant-se en la pròpia experiència .

Començaren explicant els inicis d’aquesta escola de nova creació, que va néixer a Solsona entre els anys 2007 – 2008 a partir d’un projecte creat per l’Anna i la Teresa, les quals volien introduir una nova metodologia on el paper de les famílies és fonamental . Malgrat els diferents handicaps que van aparèixer, com per exemple la manca d’edifici, el dia 16 de juny van poder realitzar la primera reunió en unes instal·lacions esportives cedides per l’Ajuntament, les quals constaven d’una pista d’esquaix i un bar. Encara que les instal·lacions no eren les més apropiades i les famílies no estaven gaire convençudes, l’escola seguia amb força i esperança; l’ única cosa que es demanava era confiança, temps i màxima transparència per part de l’equip directiu. Amb aquest sentiment de lluita i les ganes de tirar endavant aquest projecte en comú amb l’escola, es va començar a formar una comunitat de pares/mares-escola, i així es va crear l’AMPA. De les 35 famílies, se n’hi van apuntar 15; aquestes famílies van ser capaces d’organitzar tot un curs escolar, en poc més de dos mesos.


En Josep, amb les seves aportacions, ens va mostrar com treballen des de l’administració formada per pares i mares (l’AMPA), la finalitat de la qual és crear una cohesió entre les famílies a través de l’organització de diferents activitats: representacions i tallers destinats als seus fills/es, on les famílies en són les protagonistes i s’encarreguen de dur-los a terme ( titelles, contes, etc.)

L’objectiu d’aquests tallers, organitzats des de la mateixa escola i amb la col·laboració de l’AMPA, és que tant pares com mares coneguin i aprenguin les noves metodologies que s’apliquen dins del centre, posant-se en la pell del seus fills i adonant-se que amb l’experiència s’aprèn més que no pas davant d’un llibre; i que s’oblidin del sentiment d’angoixa que els genera veure que no segueixen uns mètodes tradicionals.

Com anècdota del taller van explicar, a través d’una vivència pròpia de la comunitat educativa, la bona relació que troben entre famílies i escola: donat que el centre es va crear en una antiga zona esportiva, més concretament en una pista d’esquaix, on les parets eren molt blanques, els pares van mostrar disconformitat amb aquella claror dient que “era massa freda”. Un cop van obtenir el permís de l’escola, tant les mares com els pares es van organitzar per pintar i decorar totes les parets del centre per pròpia iniciativa, durant un pont. Les antigues parets blanques de la pista d’esquaix van passar a tenir escenes de diferents contes infantils com en Patufet o el Timbaler del Bruc. Aquesta activitat va acabar creant entre tots els assistents un sentiment de cohesió i germanor, que es va veure reflectit més endavant.

Malgrat que amb aquests tallers podem observar una finalitat lúdica, també tenen un rerefons: fomentar la relació família-escola ja que les famílies, en general, tenen moltes ganes d’aprendre, d’entendre i de participar conjuntament amb l’escola i els seus fills en una millora i una renovació de la metodologia a l’aula.

Web de l’escola: http://www.xtec.es/centres/c5009101/nomelvinyet.htm

Presentació de l’experiència en pdf

EDUCANT UNA MIRADA INTEGRADORA SOBRE EL MEDI AMBIENT – Marissi Valverde

Respecte a la segona experiència del Taller 2, la Marissi Valverde va iniciar la seva exposició d’una forma molt dinàmica i divertida. A través de la seva activitat, ens va fer viure de forma directa el procés digestiu, i ens va voler donar a entendre la importància de posar-se en situació.
Per començar ens va donar a cadascun dels assistents un bol amb raïm. Un cop ens el vam haver menjat, va començar a fer preguntes relacionades amb la ingesta del gra de raïm per tal de conduir-nos a tots als assistents a un procés digestiu totalment vivencial. Un cop resoltes les qüestions proposades, van sortir davant de tota la classe tant professors com alumnes de la FUB, per poder dur a terme un rol-play on cadascú tenia assignat un paper. Es tractava de representar les diferents parts que formen el procés digestiu (boca – gola – esòfag – intestí prim – intestí gruixut – anus) col.locant aquells professors i alumnes de costat i de forma ordenada segons intervinguessin en el procés.

Amb aquesta activitat, la Marissi ens volia donar a entendre que, a través d’experiències que podem viure de forma directa, els coneixements són molt més fàcils d’aprendre que no pas aquelles que es basen en una explicació teòrica. És important entendre que parlava basant-se en la pròpia experiència, ja que ho havia posat en pràctica amb els seus i les seves alumnes.

Per tal de captar l’atenció de l’alumnat i fer que mostrin un mínim d’entusiasme és convenient realitzar aquest tipus d’activitats d’una forma globalitzada, no solament quan toca l’assignatura (ja que, com deia la Marissi, d’aquesta manera entenem la realitat a trossets). A l’hora de portar això a terme, cal tenir una mentalitat oberta i veure les aules amb una mirada sistèmica. Hem de ser conscients i adonar-nos que tots els conceptes estan connectats i relacionats entre ells; per exemple, a partir d’un gra de raïm podem englobar molts conceptes diferents com per exemple els mètodes d’obtenció, conservació, processos de maduració, etc.

També va destacar l’autonomia que adquireix l’alumnat utilitzant aquesta metodologia, la transcendència del paper del mestre o de la mestra a l’hora d’acotar correctament el seu treball diari, la importància que els pares puguin veure la forma de treballar i com aprenen els fills i filles a través d’aquesta metodologia, el feedback entre docents i alumnes, l’adaptabilitat dels i les mestres dintre dels diferents entorns escolars i sobretot la riquesa de combinar l’escola tradicional i la sistèmica.

Ens agradaria destacar el fet que, malgrat que les classes que apliquen aquesta metodologia són totalment vivencials, un cop finalitzada la dinàmica, els i les alumnes, de forma voluntària i sense supervisió del professorat, agafen els apunts pertinents. Tot això es deu a la motivació que senten quan viuen d’una forma tan directa un coneixement.

Finalment, i per concloure la sessió, vam acabar compartint experiències sobre aquesta mirada sistèmica de l’educació, difícil d’aplicar en segons quines generacions. Però, com va dir la pròpia Marissi, cal tenir en compte que aquest sistema “és una forma molt caòtica d’abordar el currículum, però també molt viva”.

Relatores: Mireia Arquimbau i Núria Castillo (alumnes de 1r d’Educació Infantil de la FUB)

Leave a Reply