Logopèdia, una professió feminitzada

La logopèdia és una professió sanitària altament feminitzada (1). Aquesta feminització arrenca en una altíssima presència de noies entre les estudiants que es trasllada després a una feminització dels professionals en actiu. Consten per exemple un 95,5% de dones logopedes en la memòria 2018 del Col·legi de Logopedes de Catalunya (2) i proporcions molt semblants, d’un 96,3%, el 2018, es troben en referència als membres de l’ASHA (American speech Language pathologists) (3,4).

El fet que aquests percentatges siguin pràcticament els mateixos en els darrers 100 anys fa pensar que no sembla que hi hagi d’haver un canvi que redreci aquest desequilibri en un futur proper. Les causes poden ser diverses, però hi ha hagut poca recerca des del mateix àmbit per donar-hi alguna explicació clara. Des de la logopèdia alguns estudis han volgut aprofundir a aquesta realitat des d’una perspectiva de gènere.

L’estudi de  Steven Boyd i de Nigel Hewlett (1), per exemple, es pregunta per les raons d’aquesta gran desproporció per gènere en l’àmbit de la logopèdia i vol aportar dades des de la perspectiva dels homes. L’estudi té com a objectiu conèixer les opinions dels estudiants i professionals masculins sobre els motius pels quals havien triat estudiar logopèdia i també vol conèixer les seves experiències relacionades amb l’ocupació en relació al seu gènere. Els estudiants i professionals aporten diverses raons per a la tria: que és una professió jove, que permet autonomia laboral, que ajuda en la comunicació i el llenguatge i també per ajudar les persones. Com a aspectes negatius, una tercera part dels entrevistats destaquen que s’han sentit sols i aïllats durant els estudis en ser en una proporció tan petita respecte de les noies i en referència a la seva ocupació alguns manifesten dificultats concretes pel fet de ser un home sol treballant amb un nen. Els autors de l’estudi consideren que aquest és un tema important sobre el que cal seguir investigant.

Un altre estudi que vol aportar dades des d’una perspectiva de gènere en l’àmbit de la logopèdia va ser el dut a terme per Nicole Rogus-Pulia i altres (3). En aquest estudi les autores recullen els percentatges segons gènere de doctors, els diferents càrrecs acadèmics i també sobre premis i honors rebuts. Paradoxalment, les dades demostren que són majoritàriament els homes qui ocupen aquests llocs de en un estudis altament feminitzats. Arran d’aquestes dades les autores detallen en set punts estructurats de forma jeràrquica com els estereotips de gènere limiten el progrés acadèmic i professional de les dones en la titulació de logopèdia. De forma resumida ressalten que la titulació atrau primordialment dones justament pel fet de ser una titulació majoritàriament triada per dones. En aquest punt les autores afirmen que la tria de la titulació en congruència amb el rol perpetua la segregació per sexes de les titulacions/professions. Seguint aquesta perspectiva els estereotips atribuïts a cada un dels gèneres també té un efecte determinant en la presa de decisions en els estudiants, de manera que condueix a les noies a sortides més professionals i als nois a la dedicació acadèmica. Les autores finalitzen l’estudi amb un llistat de recomanacions per tal d’evitar els efectes de biaix per gènere. Entre d’altres, recomanen que els comitès de selecció de personal acadèmic puguin ser assessorats per una persona del departament d’igualtat de gènere, assegurar també descripcions de lloc de treball lliures d’estereotips destinats a un gènere determinat i també oferir als estudiants el suport d’un tutor que els ajudi a detectar els comportaments guiats per la presència dels estereotips i la influència que poden tenir en la presa de decisions individual. Són pocs estudis, però les evidències mostren que resta molta feina des d’una perspectiva de gènere en l’àmbit de la  logopèdia.

Mireia Torralba, directora del grau en Logopèdia de la Facultat de Ciències de la Salut del campus Manresa de la UVic-UCC

  1. Boyd S, Hewlett N. The gender imbalance among speech and language therapists and students. Int J Lang Commun Disord [Internet]. 2001 [cited 2019 Mar 13];36 Suppl:167–72. Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11340775
  2. Col·legi de Logopedes de Catalunya. Memòria 2018. 2018; Available from: https://www.dropbox.com/s/we5wit94ygs2drj/memoriaCLC2018.pdf?dl=0
  3. Rogus-Pulia N, Humbert I, Kolehmainen C, Carnes M. How Gender Stereotypes May Limit Female Faculty Advancement in Communication Sciences and Disorders. Am J Speech-Language Pathol [Internet]. 2018 Nov 21 [cited 2019 Mar 8];27(4):1598–611. Available from: http://pubs.asha.org/doi/10.1044/2018_AJSLP-17-0140
  4. American speech language Association. Highlights and Trends: Member and Affiliate Counts, Year-End 2018 Counts [Internet]. [cited 2019 Mar 13]. Available from: www.asha.org.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *