RECOMANACIÓ D’UN LLIBRE.

Bon Dilluns a tothom!

L’entrada d’aquest dilluns és diferent de les que hem realitzat fins ara. Avui volem aprofitar per recomanar-vos un llibre i per suposat, al seu fantàstic autor.

 

AUTOR.

David Garriga Guitart és un ex-alumne d’Infermeria de la Fundació universitària del Bages. A part d’una diplomatura en Infermeria, també està llicenciat en Psicologia, en Criminologia i graduat en Criminologia i Política Criminal. Però la seva formació no acaba aquí, conta amb Màsters, Post-graus, especialitzacions i diversos cursos.  La suma d’aquests coneixements el porten a publicar el seu llibre: “DEL BIMARISTÁN AL HOSPITAL PSIQUIÁTRICO: HISTORIA DE LA ENFERMERÍA Y LA SALUD MENTAL EN EL ISLAM”, el qual va sortir a la venda l’any 2010.  

 

LLIBRE :“DEL BIMARISTÁN AL HOSPITAL PSIQUIÁTRICO: HISTORIA DE LA ENFERMERÍA Y LA SALUD MENTAL EN EL ISLAM”:

Tal com indica el títol, dins del llibre trobarem informació relacionada amb el món de l’islam, la seva història en la Salut Mental i el paper de la infermeria.

El llibre està dirigit a públic de tot tipus (especialista i no especialista en la matèria) i la seva forma de redacció el converteix en una lectura molt amena.

Al començament, per situar al lector, trobem una explicació sobres el Judaisme, el Cristianisme i l’Islam (les tres religions monoteistes). Seguidament, hi ha un enfocament en la religió Islàmica, on podrem llegir les seves idees principals.

Una vegada el lector té uns coneixements bàsics del tema, comença un recorregut per la història de l’Islam, des de la primera època fins l’Andalus.

 

 

ENTREVISTA:

· Infermer, psicòleg, criminòleg… què porta a una persona a endinsar-se en tants mons?

Hi ha una dita del Profeta Muhammad que diu: “Busqueu el coneixement encara que sigui a la Xina”. Tot i que m’he llicenciat en Psicologia i Criminologia i col·laboro des d’ aquesta formació amb diferents institucions sobre el tema,  la meva feina, després de 20 anys, segueix sent la infermeria.  Quan vaig començar a estudiar-la,  no tenia molt clar que m’arribés a agradar. Poc a poc anava  adquirint molts coneixements que em servien per tenir una bona base en cures  d’infermeria, coneixements mèdics, tracte amb els usuaris… , a través d’ells, adquiria unes eines per seguir formant-me i ampliar la informació en especialitats que em cridessin més l’atenció.  A mi em va passar amb l’assignatura de salut mental. Les classes em fascinaven i a les practiques ja va ser on vaig tenir clar que era l’especialitat que volia seguir.

Després tot ha sigut curiositat, volia saber més sobre la salut mental i una de les carreres que m’oferia uns coneixements més dirigits a entendre al malalt, al seu entorn, a saber més sobre  la malaltia psiquiàtrica,  era la carrera de psicologia. Per sort o no, el destí em va porta a treballar en el Centre Penitenciari de Can Brians a la Unitat de Psiquiatria ara fa deu anys i la curiositat de la relació entre malalt mental i delicte em va animar a formar-me en criminologia. Totes tres semblen molt diferents però mantenen una curiosa connexió.

 

· Després de realitzar tots aquests estudis, veus la infermeria amb una perspectiva diferent?

La infermeria es una de les poques formacions universitàries que en pocs anys ha evolucionat i ha canviat considerablement, adaptant-se contínuament a les necessitats de la societat amb la que tenia que conviure. De ment més holística, busca poder tenir eines per poder entendre la cada vegada més multicultural població amb la que treballa.   Ha passat de Diplomatura a Grau, inclou un segon idioma, a part del català i castellà, i  amb uns coneixements no tan sols a nivell teòric sinó també pràctic equiparables a la majoria de les ciències de la salut.  Com deia un amic meu una vegada i que la definia molt be: la infermeria és un tres en un: és un art, una ciència i una professió. Un art per que compte i requereix d’unes habilitats que depenen del segell de la persona que les realitza, una ciència per que requereix d’uns coneixements de la pròpia disciplina i una professió per que la infermera ha d’assumir unes responsabilitats pròpies.  Totes aquestes qualitats que defineixen a la infermera no serien possibles si no hi hagués una evolució i un moviment en la formació dels professionals, i en aquest aspecte, m’alegra veure que la carrera segueix el ritme de les demandes socials de l’època que li toca viure.

Una de les moltes avantatges d’estudiar infermeria, segons el meu punt de vista, es la gran perspectiva que et dona de moltes facetes de la vida, contribueix  a plantejar-te moltes coses, et dóna eines per qüestionar-ne d’altres, a conèixer-te millor a tu i a l’altre, a potenciar l’empatia… i totes aquestes qualitats ajuden  per poder-te moure amb molta més facilitat en altres carreres formatives, feines i situacions de la vida.

· D’on et ve aquesta fascinació per la cultura islàmica?

Des de petit a casa sempre ha estat a l’aire el tema musulmà d’una manera positiva i normalitzada. Tot i que no es veien en els anys 80 hiyabs ni gel·labes pel carrer el fet de tenir un avi que fes el servei militar a Ceuta i se’n portés una bona experiència va facilitar que el món àrab no fos estrany per mi.

De més gran vaig aprendre àrab com a idioma i vaig tenir la sort de matricular-me  al Màster de Món Àrab i Islàmic de la UB amb la gran fortuna de trobar un professorat que estimava la cultura islàmica, transmetent-nos a tots els alumnes aquest sentiment. Amb els coneixements que anava adquirint vaig poder aprofundir en la salut mental i en la infermeria en el mon àrab, els seus tractaments, hospitals… i sobre tot per que se’m va plantejar una pregunta que no havia pogut resoldre: si els infermers “occidentals” tenim com a referent a Florence Nightingale i Virginia Henderson, a qui  tenen de referent les infermeres que estudien a Egipte, Jordània o a Aràbia Saudita?

· Quan sorgeix la idea d’escriure un llibre?

Relacionat amb l’anterior pregunta. Vaig anar a diferents universitats d’infermeria de països àrabs amb majoria islàmica, llegint les seves matèries en el camp de la historia de la infermeria i de la salut mental, arribant a descobrir que ells tenien una historia prèvia diferent i molt més antiga que nosaltres. Per exemple, la seva referencia de primera infermera era una noia anomenada Rufaida. Aquesta noia va estar al costat del Profeta Muhammad  i va ajudar a l’atenció dels ferits caiguts en les diferents batalles. Organitzava i dirigia, ja en el segle VII dC, grups de dones que atenien les baixes en el camp de batalla. Va ser acreditada com a líder en les cures de salut construint les primeres tendes – clíniques per la cura dels malalts. Moltes similituds amb Florence Nightingale i tretze segles abans!!!

Un dels objectius del llibre era donar a conèixer la infermeria en una altre cultura i veure que també hi ha hagut ciència més enllà del Mediterrani.

· Quines són les teves perspectives de futur?

Actualment, en l’àmbit de la infermeria segueixo treballant a la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica Penitenciària i espero que per molts anys. Com a voluntari col·laboro en l’entitat Bayt al-Thaqafa, una institució sense ànim de lucre que ajuda a la integració dels nou vinguts a Catalunya, sobre tot des de països àrabs. A nivell formatiu, aportant els meus coneixements a les universitats i escoles que ho sol·liciten relacionats sobre salut i islam. En l ‘ambit de la criminologia treballo com analista en terrorisme yihadista per l’exèrcit espanyol per la detecció i prevenció d’atentats.

 

 ARTICLES:

Garriga no és tant sols autor d’aquest llibre que us hem presentat, sinó que ha publicat diversos articles relacionats amb el tema. Tot seguit us deixem dos enllaços a les seves publicacions:

 

El enfermo mental, una prioridad para la medicina y la enfermería en las primeras épocas del Islam: Un article enfocat als primers hospitals ( coneguts com Bimaristán) del món islàmic.

http://www.webislam.com/articulos/91660-el_enfermo_mental_una_prioridad_para_la_medicina_y_la_enfermeria_en_las_primeras.html

Papel de la enfermería en l mundo árabe: tracta del paper de la dona musulmana en la infermeria del món islàmic.

http://www.webislam.com/articulos/91427-el_papel_de_la_enfermeria_en_el_mundo_arabe.html

 

BLOC:

Tots els que estigueu interessats en saber més coses d’en David i de les seves publicacions, uns animem a passar per el seu bloc. No us en penedireu!

http://davidgarriga.wordpress.com

 

 

 

Esperem que després d’haver llegit aquest entrada, molts de vosaltres tingueu pensat llegir-vos el llibre. Volem donar les gràcies a en David per permetre’ns parlar de la seva obra a tots vosaltres.

Fins la setmana que ve!

 

Gisela Serrano Cañadas i Núria Soler Delgado

Estudiants de 4t curs d’infermeria

 

 

 

 

BIBLIOGRAFIA

· David Garriga Guitarts. Bloc. [Data d’última visita: 24/1/14]. Disponible a:

http://davidgarriga.wordpress.com/about/

· Garriga Guitart, D. Del Bimaristán al hospital psiquiátrico: História de la enfermería i la salud mental en el Islam. 1a Ed. Barcelona; Asosiació Nacional Espanyola en Salut Mental: 2010.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.