La relació entre les professions de podologia i osteopatia pot ser molt estreta i es complementa en quant a la cura de la salut. Un dels aspectes que relaciona el treball de les dues professions és l’estudi de la postura.

La postura correcta es basa en una complexa integració d’elements biomecànics, neurofisiològics i neuropsíquics en constant relació i que estan condicionats pels receptors del sistema postural. Els tres captors posturals: Peus, ulls per mig del reflexe oculo-cefalogiro y articulació temporomandibular (planol oclusal).

Ambdues professions utilitzen diferents mètodes d’anàlisi i tractament de les alteracions posturals amb un objectiu comú, l’equilibri postural.

Aquestes dues disciplines conflueixen en un treball clínic diari amb pacients en els quals diferents maneres de valorar, porten compassades simptomatologies similars, de manera que des d’un diagnòstic podològic i analitzant aquest sota les dues perspectives, pugui ser tractat a través de maniobres pròpies de la ciència osteopàtica.

Les alteracions o disfuncions en el peu cobren especial rellevància tant en quadres simptomàtics en el propi peu com en el desenvolupament de patologies de la postura i fins i tot en altres estructures com la pelvis i la columna lumbar sense oblidar segments intermedis com el genoll o el maluc, provocats per adaptacions ascendents, arribant de vegades a produir alteracions en la disposició espacial, així com anomalies en la transmissió de càrrega.

L’Osteopatia és una medicina manual basada en el coneixement rigorós i complet de l’anatomia, la fisiologia i la semiologia humana.
Segons el professor Still (metge creador de l’osteopatia), l’osteopatia és anatomia, després anatomia i més enllà osteopatia.
Etimològicament osteopatia significa en grec osteon (os) i pathos (efectes que vénen de l’interior), no com patologia mèdica, que és el resultat de les malalties. Per tant  l’osteopatia indica la influència de la malaltia, les seves causes i els seus tractaments manuals i no una lesió local d’os. El tractament es basa mitjançant l’exploració clínica en la comprensió i coneixement sobre la unitat i les forces d’autoregulació del cos, com també en els efectes recíprocs dels diferents teixits en quant a la seva funció.
Semblant empresa només es pot dur a terme si es concep el cos humà com un conjunt harmoniós.
En la síndrome postural mixte, la postura és el resultat de l’encreuament de forces ascendents i descendents, així es pot confirmar la influència de l’aparell mastegador sobre el suport podal i viceversa. Els desequilibris de l’articulació temporomandibular descompensen el sistema tònic postural de la mateixa manera que els desequilibris posturals descompensen el sistema mastegador.

Vicente Comisario Varela.
Estudiant del 2n curs del grau en Podología.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies