Un món de color

L’escola bressol municipal La farinera de Barcelona posa molt èmfasi en educar en els infants el gust i la sensibilitat pel món de l’art. Avui els nens i nenes escampen la seva espontaneïtat amb alegria pel vidre que comunica l’aula amb l’entorn. Vestir l’espai de color crea un ambient positiu per relacionar-se amb el món.

Nens i nenes re-vestits amb una bata perquè l’activitat així ho requereix... per què si no?

Expressió i satisfacció
L’infant que deixa fluir el moviment del pinzell en el vidre pel plaer de l’acció, el progressiu canvi de la transparència cap a l’opacitat…. Un ball de colors que combinen, que es troben, es trenen i es barregen formant-ne de nous en un munt de tonalitats diferents. Té sentit treballar els colors un per un, aïlladament, quan l’entorn està fet d’una increïble diversitat de colors que es mesclen agradablement davant els nostres ulls?

Sentit col·lectiu
Els infants gaudeixen de l’aportació individual a la tasca col·lectiva. I mentre pinten, es miren, miren l’efecte del seu dit damunt la superfície del vidre, suquen la pintura del bol de la companya, tenen cura de no embrutar el terra, es posen d’acord per cabre-hi, es comuniquen….

Ambient viu
La intervenció plàstica és efímera. L’ambient marí que avui volen crear les educadores, d’aquí a un temps serà substituït per un altre motiu. El pas del temps, els interessos que van sorgint, les idees estètiques que aporten els artistes que entren a l’aula, tot són fonts d’inspiració per anar variant l’ambientació de l’aula.

I el currículum diu:
Iniciació en la descoberta i l’ús del llenguatge plàstic.
Interès per algunes de les tècniques més bàsiques (pintura) dels diferents llenguatges expressius i formes de representació.

Accés a l’article en PDF.
Acceso al artículo en PDF.

Deixa un comentari