Si és el teu cas, segurament t’agradarà saber que no estàs sol, que aquest estat d’angoixa és més comú del que t’imagines. Se sol atribuir, en primer lloc, a factors com, per exemple, una excessiva autoexigència o amb inseguretats i baixa autoestima de l’estudiant. Tanmateix, no és tan simple.
Adrián Montesano, professor de Psicologia i expert en psicoteràpia, considera que la finalitat de l’aprenentatge d’un idioma juga un paper clau i és el primer factor que s’ha d’analitzar per entendre l’origen de l’angoixa del pacient. Afirma que quan estudiem una nova llengua per plaer o per curiositat, molt probablement això no generarà cap tipus d’ansietat o neguit. Ara bé, si hem d’aprendre o dominar un idioma per algun tipus d’obligació externa (motiu laboral o relacional), la pressió pot derivar a un cert grau d’estrès.
Has sentit mai a dir que els espanyols som nefastos en l’aprenentatge de llengües estrangeres?
No es pot generalitzar, però, en part, és ben cert. Per una qüestió de necessitat històrica i cultural, Espanya no va tenir mai l’obligació d’utilitzar una segona o tercera llengua fins fa un parell de dècades, perquè l’espanyol és el segon idioma més parlat del món (tal com ja vam explicar en l’última publicació d’aquest bloc «Els 5 idiomes més parlats del món»). El mateix passa amb molts habitants de països angloparlants, els quals són majoritàriament monolingües pel mateix motiu.
Com pot ser que la gent de l’est d’Europa, dels països nòrdics, Holanda, Alemanya, etc. sembla que tingui més facilitat per adquirir un nou idioma? Un dels motius principals és la televisió i el cinema. Mentre que a Espanya, Italià o França la indústria del doblatge monopolitza les pantalles, en els altres països els continguts audiovisuals es reprodueixen sempre en l’idioma original (amb subtítols o sense) des de fa dècades.
Quines solucions et proposem per combatre l’angoixa?
Havent-ne analitzat els motius, els experts de la UOC ens proposen ara solucions per combatre l’estrès o el neguit associat al procés d’aprenentatge d’un nou idioma. Per començar, hem de tenir ben clar que tots els experts coincideixen amb el fet que qualsevol persona, independentment de la seva edat, gènere, nacionalitat, nivell d’estudis, situació socioeconòmica i cultural, pot, efectivament, arribar a ser multilingüe. L’única recepta és: pràctica, pràctica i més pràctica. Però no tan sols practicar rebent inputs, sinó també «produint» (expressió oral i escrita).
Així doncs, us enumerem, a continuació, un breu decàleg per combatre l’ansietat si estàs aprenent un nou idioma:
- Gaudeix! Troba la metodologia més adequada per a tu (centre acadèmic, docent, freqüència, horaris)
- Practica! Sigues constant i dedica-hi una mica de temps diàriament.
- A poc a poc! No vulguis aprendre amb temps rècord, perquè això pot desencadenar frustracions i abandonament.
- Llença’t! Parla abans de pensar i no tinguis por de fer el ridícul.
- No és una competició. El repte és amb tu mateix. Nodreix-te d’autoconfiança.
- No estàs sol! Relaciona’t amb estudiants que es trobin en la mateixa situació i potser veuràs que tampoc no estàs tan peix com creies.
- Passa-t’ho bé! Aprendre jugant i rient augmenta la motivació i satisfacció de l’estudiant.
- Corregir és de savis! Si no t’arrisques, no avançaràs.
- Sigues optimista. Mira enrere i valora tot allò que ja has après, no el que et queda encara per aprendre.
- Mira sèries i pel·lícules en versió original (al principi, amb subtítols en la teva llengua materna i, més endavant, amb subtítols en la llengua original)! I llegeix també llibres o articles en la llengua original. Encara que, a priori, no ho entenguis tot, queda’t amb les idees o missatge principals.
Sònia Serra, responsable del Servei d’Idiomes d’UManresa