L’Escola Pública Orlandai (Barcelona) planteja la tasca educativa des d’una perspectiva que recull, integra i potencia cadascun dels alumnes des de la seva individualitat, tenint en compte que tots i totes som diferents. Valors com la responsabilitat individual i col·lectiva, el desenvolupament de l’esperit crític i constructiu, la llibertat de pensament i d’expressió, impulsen un clima de reconeixement, respecte i consideració envers les diferències.
Rodes, eixos, motors…
Fonts d’energia, transmissió de moviment, velocitat, càrrega, estabilitat, conceptes interrelacionats que prenen sentit en prendre cos en la forma del cotxe. Pensar, provar, observar la resposta de la realitat, interpretar, modificar, tornar a provar….Un procés pràctic que ajuda a entendre conceptes científics de difícil explicació teòrica.
Tasca d’equip
Dissenyar i construir un cotxe que funcioni no és senzill, ajuntar mirades i maneres de pensar en una fita comú, d’alta complexitat, dóna sentit i cabuda a la participació de tothom.
Coeducació
Segons el Termcat: educació d’alumnes d’ambdós sexes que intenta proporcionar els mitjans i les condicions perquè tots els alumnes tinguin les mateixes oportunitats reals i procura corregir els models sexistes. Una idea de fons que a ben segur compta amb el consens de tothom. Però, quantes propostes que comporten la construcció física d’artefactes heu portat a terme realment aquest curs a l’aula? Pot tenir alguna cosa a veure amb que la majoria de mestres som de gènere femení?
I el currículum diu….
Identificació de les fonts d’energia amb què funcionen algunes màquines.
Identificació del funcionament d’alguns operadors mecànics: eix, roda, politja, pla inclinat, engranatges i altres.