9 a 1

Un nou a un no permet una lectura optimista, és una pallissa sense excuses, una golejada sense pal·liatius. Però avui no parlo de futbol, ja se’n parla prou i massa. Parlo del programa “Mestres” de TV3. Recordareu que a cada un dels deu programes emesos, hi havia un personatge famós que escollia un/a mestre/a que li havia estat un referent positiu.

Des del programa van tenir molta cura en la tria dels personatges. Tots eren persones conegudes i reconegudes provinents de diferents camps: des de l’espectacle, amb el Mag Lari, el Jordi Évole, la Dolo Beltrán, el Xavier Beltrán i  l’Ariadna Gil, fins a la ciència, la medecina, la literatura, el periodisme i el compromís social, amb en Manel Esteller, en Josep Baselga, l’Empar Moliné, la Raquel Sans o la Teresa Forcades.

Cinc Homes i cinc dones. No serà un nombre a l’atzar. Algú es va preocupar que la representació per sexes fos equitativa. Ara bé, cada un d’ells escollia, imagino que lliurement, un mestre de referència. I ara escric un mestre en masculí a tota consciència perquè van ser escollits 9 homes i només 1 dona. Tampoc poden ser nombres a l’atzar. Nou a un en un món, el de la docència, colonitzat majoritàriament pel sexe femení. Nou homes front una única dona quan, segons dades del curs 2009-2010 recollides pel Departament d’Ensenyament, als centres educatius de Catalunya les dones eren el 87’3% del professorat de les escoles d’infantil i primària i el 57’9 % dels instituts de secundària.

Com pot ser? És que les dones no deixem petjada? Per quines raons no acabem essent referents? Segur que la sociologia ens podria aportar pistes per a comprendre el fenomen, que hi deu haver explicacions científiques que ens podrien ajudar a entendre-ho, que podríem trobar arguments raonables que suavitzessin una evidència tan abrumadora,…. Però, siguin les raons que siguin, la veritat és que com a dona i com a docent, aquesta realitat m’enfada i m’entristeix alhora profundament.

Només em queda, seguint el traç d’un altre home, que no dona, que segur ha estat referència per molts per bé o per mal, repetir amb cara perplexa i entonació adequada uns quants “por qué?” davant la impossibilitat de canviar un resultat tan desfavorable que no permet la remuntada.

Accés a l’arxiu en PDF.

Leave a Reply