El present dels infants


 

Cada cop més hi ha una mena de necessitat en crear fills perfectes i es busquen mètodes i dinàmiques (o no tan dinàmiques) per a potenciar de manera desesperada els coneixements dels infants tan aviat com sigui possible.

Bits d’intel·ligència, audicions sobreestimulants, pel·lícules que parlen sobre personatges de la història humana i de la seva important petjada sobre el món, … en definitiva, tot un seguit de material que serveix perquè els infants retinguin una certa informació que la resta o bé no coneixerà o bé ho farà més tard. Aquests mètodes, lluny d’estimular la intel·ligència dels infants, el que fan és avorrir i no deixar temps a altres tipus d’aprenentatge més significatiu. Posem per exemple, els bits d’intel·ligència, cartrons amb imatges que es passen repetidament davant de l’infant mentre se’n pronuncia el nom, que es promocionen com a eina de desenvolupament de la intel·ligència dels i les més petites i que en realitat, no treballen el significat ni el concepte de les paraules sinó que el que posen en joc és la  memorització per associació d’una imatge en concret a una determinada paraula, és a dir, l’associació d’un estímul visual  a una resposta verbal.

Tothom sap que les persones només tenen un present, el qual configura el futur i es converteix en el passat a la velocitat de la llum. És aquesta, doncs, la millor manera que visquin el present els nostres fills i filles? O potser seria millor que gaudissin de les petites coses i descobrissin el món mica en mica? No hem de tenir presa en accelerar processos. Hem de deixar temps per créixer, conèixer el món en el que viuen i, sobretot, per gaudir del present per tenir un millor futur.

Sònia Toledo
Estudiant i futura mestra d’Educació Infantil FUB

Accés a l’article en pdf

Leave a Reply