La salut està relacionada amb factors com el sexe o l’edat, però en gran mesura també per altres condicions socials individuals i de l’entorn de les persones. Per millorar la salut de les persones es duen a terme actuacions sobre el seu context socioambiental per millorar o prevenir possibles comportaments relacionats amb la salut de la població. Per tal de poder crear plans de salut més específics per a cada territori cal tenir informació de la població i de l’entorn en el qual s’apliquen les actuacions. Sovint, la falta d’informació fa que els programes o plans d’acció territorial es basin en dades genèriques que, en molts casos, són difícilment extrapolables a la comunitat a la qual van dirigides. Això aflora la necessitat de recollir dades de salut i conèixer de quina manera es distribueixen en la població.
De la necessitat de recollir dades que permetin identificar problemàtiques comunitàries i de la població relacionades amb la salut sorgeixen projectes que intenten ser una font d’informació per al conjunt d’entitats del territori i per a l’administració pública. Un d’ells és el projecte DESKcohort.
La DESKcohort és un projecte que fa el seguiment de persones adolescents d’entre 12 i 18 anys dels centres educatius de la Catalunya Central al llarg de la seva etapa acadèmica amb l’objectiu de conèixer els seus comportaments de salut i els determinants d’aquests comportaments. Es caracteritza per ser un projecte que, desprès de cada recollida d’informació, inclou un retorn personalitzat dels resultats obtinguts per cada centre, per cada àmbit territorial comarcal i pel conjunt de la Catalunya Central. D’aquesta manera, el projecte permet fer un diagnòstic sobre quins són els comportaments de salut de l’alumnat i posar-ho en coneixement de les principals persones i institucions que poden fer-hi quelcom per intervenir. A part de les dades particulars per centre i curs, també es presenten les dades generals del conjunt de totes les persones participants amb l’objectiu que els centres se situïn dins del panorama regional de la Catalunya Central. Així doncs, aquest retorn permet que els centres adeqüin els seus plans d’acció tutorial (xerrades, tallers o dinàmiques educatives) a les necessitats del seu alumnat. Per altra banda, les administracions públiques poden tenir un major coneixement de l’estat de salut dels joves i emprendre accions de prevenció i promoció de la salut més concises i específiques per a cada territori. Aquest projecte agafa més rellevància perquè normalment en els territoris més allunyats de les grans ciutats o capitals de província no existeixen dades i, fins l’actualitat, han hagut de basar les seves intervencions en dades de poblacions de referència molt més grans, com per exemple la ciutat de Barcelona.
Generalment, els estudis que se centren en poblacions escolaritzades difonen les dades obtingudes de forma aglutinada pel conjunt de la mostra recollida, fent que aquests resultats siguin poc útils per poder dissenyar estratègies per a cada un dels centres educatius. Presentar les dades disgregades per centres permet conèixer la realitat de manera específica. Així, aquest retorn ajuda a detectar elements compartits i diferenciadors per tal que les accions siguin més precises i abordin la problemàtica identificada en cada cas.
És important que el retorn es faci de forma organitzada i amb la participació activa dels diferents centres i de les entitats municipals. El contacte directe entre les parts dona riquesa al diàleg, dinamisme a les explicacions i afavoreix el retorn. El missatge no és unidireccional, sinó que implica totes les parts involucrades. Per exemple, cal pensar també en el retorn que es pot fer a l’alumnat. En aquest cas, el projecte DESKcohort reparteix a tots els instituts pòsters infogràfics amb les dades de cada un dels instituts. Aquest afany per compartir els resultats afavoreix les sinergies entre les parts, essent també una eina de compromís i motivació cap a la vinculació amb els projectes i les accions que se’n deriven. A més, és un espai que fomenta el procés comunitari i fa que les parts se sentin partícips del projecte.
Generar consciència sobre la importància de conèixer les realitats de les persones adolescents permet emprendre accions dirigides a millorar la salut de la població. Fer un retorn dels resultats directament a les persones participants ajuda a crear aquesta consciència i facilita la presa de decisions per dissenyar plans d’acció aplicables en el territori.
El projecte DESKcohort és un projecte liderat per la Facultat de ciències de la Salut de Manresa de la UVIC-UCC, la Sub-direcció General de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya, el Departament d’Educació, el Centre d’Estudis Epidemiològics sobre el VIH/SIDA de Catalunya i el Grup Interuniversitari de recerca de UVIC-UCC/UOC d’Epidemiologia i Salut Pública.
Judit Rogés Olivares i Anaís Álvarez Vargas, Departament d’Epidemiologia i Metodologia de les Ciències Socials i de la Salut de les Facultats de Ciències Socials i de la Salut de Manresa. Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya