La situació de confinament sobtat establert com a mesura contenció del Covid-19 que es va viure durant 3 mesos a casa nostra va despertar de forma urgent l’atenció logopèdica en format de teleassistència. Els logopedes, com la resta de professionals, van haver d’interrompre els tractaments en curs i van necessitar continuar amb els tractaments en format online almenys en aquells casos on la privació del tractament comportava un empitjorament clar de la salut del pacient.
La Teleassistència o telemedicina, que s’entén com l’aplicació de diferents tecnologies al servei de la Teràpia, encara no havia estat utilitzada de forma extensa en el nostre territori i la majoria de logopedes no coneixien ni la modalitat ni les condicions per dur-la a terme. La situació d’emergència viscuda va fer descobrir aquesta forma d’atenció que ja s’estava fent servir amb èxit en alguns àmbits d’intervenció. Diverses evidències anteriors a la situació de la pandèmia en mostren la seva eficàcia (1–3) i també estan apareixent estudis justament resultat de l’experiència en aquests mesos (4).
Fins ara la Teleassistència s’havia utilitzat sobretot per donar resposta terapèutica a llocs remots on no hi havia els recursos, però cada vegada es va veient més el seu potencial en més àmbits i tractaments. La revisió sistemàtica duta a terme fins al 2014 (5) ja apuntava que era una modalitat en expansió per àmbits i països, sent els estats Units el país amb més publicacions al respecte.
L’American Speech Language Association (ASHA ) (6) ha volgut donar resposta a la necessitat urgent dels terapeutes de formar-se i conèixer les indicacions i especificacions per poder exercir amb rigor en aquesta modalitat. A la seva web han obert un espai per tal de difondre i guiar als logopedes en aquest metodologia d’intervenció. Entre d’altres, cal destacar un apartat sobre tot el que s’ha de saber per iniciar la telepràctica i l’accés al mapa d’evidències, en continua actualització.
Jessi Andricks i Sara Smith revisen en aquesta publicació els 5 passos que cal fer per començar a l’atenció de forma telemàtica:
En primer lloc, per dur a terme l’atenció per videoconferència cal triar una plataforma que tingui en compte:
- que sigui d’accés restringit (d’accés amb contrasenya) i encriptada
- ha de tenir una web cam perquè el terapeuta i el pacient es vegin mútuament
- ha de permetre que es pugui compartir la pantalla amb el pacient
- ha de permetre cedir el control al pacient, de manera que aquest pugui participar activament amb els elements que es comparteixen a la pantalla
En segon lloc, cal tenir sempre cura de preservar en tot moment la intimitat del pacient. Tant als correus com als documents que es mostrin han de constar-hi només les inicials, mai el nom complet.
En tercer lloc, és molt important buscar i tenir a punt activitats virtuals adequades a cada pacient. Un dels avantatges de la telepràctica és la gran quantitat d’activitats que es poden utilitzar, però la qüestió és seleccionar i triar aquella més adient per a l’objectiu que es vol treballar i les característiques de cada pacient. En el cas de pacients poc habituats o poc hàbils en l’ús de les tecnologies es pot demanar la col·laboració d’un familiar o d’un amic. Amb aquestes persones pot anar bé fer un assaig previ per tal de conèixer les seves habilitats i que així prenguin confiança amb l’entorn.
També és important que les activitats siguin atractives i interessants. Per això cal conèixer els interessos del pacient i proporcionar-li activitats que el puguin engrescar.
Finalment, el terapeuta s’ha de formar per dur a terme aquesta modalitat d’atenció i és important que estigui al corrent de les noves evidències per saber en quins àmbits d’intervenció és més eficaç i com cal utilitzar-la.
Per acabar cal remarcar que a casa nostra, a causa de la necessitat es van dur a terme diverses formacions tan al Col·legi de Logopedes de Catalunya com des de la universitat. La Universitat Oberta de Catalunya va realitzar una sèrie de seminaris consultables al canal youtube (Cómo empezar la telepráctica en logopedia desde cero, qué evidencias hay sobre la telepráctica en el campo de la logopedia, aplicación de las estratègies de saldud digital en la logopedia).
Mireia Torralba, directora del grau en Logopèdia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa de la UVic-UCC
REFERÈNCIES
1. Costanzo MC, Arcidiacono C, Rodolico A, Panebianco M, Aguglia E, Signorelli MS. Diagnostic and interventional implications of telemedicine in Alzheimer’s disease and mild cognitive impairment: A literature review. Int J Geriatr Psychiatry [Internet]. 15 de enero de 2020 ;35(1):12-28. Accedir al document
2. Batsis JA, DiMilia PR, Seo LM, Fortuna KL, Kennedy MA, Blunt HB, et al. Effectiveness of Ambulatory Telemedicine Care in Older Adults: A Systematic Review. J Am Geriatr Soc [Internet]. 8 de agosto de 2019 [citado 29 de julio de 2020];67(8):1737-49. Accedir al document
3. Camden C, Pratte G, Fallon F, Couture M, Berbari J, Tousignant M. Diversity of practices in telerehabilitation for children with disabilities and effective intervention characteristics: results from a systematic review. Disabil Rehabil [Internet]. 12 de abril de 2019 ;1-13. Accedir al document
4. Dimer NA, Canto-Soares N, Santos-Teixeira L dos, Goulart BNG de. The Covid-19 pandemic and the implementation of telehealth in speech-language and hearing therapy for patients at home: an experience report. [citado 28 de julio de 2020]; Accedir al document
5. Molini-Avejonas DR, Rondon-Melo S, Amato CA de LH, Samelli AG. A systematic review of the use of telehealth in speech, language and hearing sciences. J Telemed Telecare [Internet]. octubre de 2015 ;21(7):367-76. Accedir al document
6. American Speech-Language-Hearing Association | ASHA [Internet]. [citado 21 de julio de 2017]. Accedir al web