L’ofici dels protètics dentals sempre ha estat considerat molt artesà i encara ho continua sent. Però el món està experimentant un canvi tecnològic i digital, estem plenament immersos en una revolució tecnològica i, òbviament, nosaltres no ens deslliurem.
Sí que és cert que, en l’última dècada, la indústria ha impulsat molt el canvi digital en el sector dental, i també ho és que hi ha una part de nostàlgia perquè molts processos artesans estan sent substituïts per processos digitals i industrials, però, superada aquesta etapa de transició, s’ha de dir que, en termes generals, tot el que ens aporta la indústria és positiu, tant a nivell dels professionals com a nivell del pacient, aconseguint ser més productius, més precisos i fiables, i diagnosticar i planificar molt millor els tractament per obtenir resultats predictibles.
Així com està passant a altres sectors, aquest canvi digital és una oportunitat per explorar diferents vies que amb la pròtesis dental convencional havien quedat estancades. Els nous tècnics sorgits del canvi o formats en ell, comparteixen els conceptes de pròtesis amb nous coneixements d’informàtica, d’enginyeria, de mecànica i biomecànica, de manera que, amb el temps, la figura del tècnic dental que coneixem avui en dia canviarà. Això ens obre diferents vies tant pel que fa a les necessitats professionals com a les acadèmiques.
Si ens remuntem a com es rehabilitaven les peces dentals històricament, les primeres dades de les quals disposem ens traslladen fins a la època dels etruscos, al segle IV a.C., quan ja reimplantaven dents que estaven prèviament ferulitzades (unides) amb unes lamines de Au. Des de llavors i amb el pas dels segles, s’han utilitzat dents animals, dents de cadàvers, ossos, marfil i fusta per substituir una o diverses peces dentals. És a principis del segle XX quan es considera que comença la generació de pròtesis dental moderna. I és a finals del segle XX i, sobretot principis del XXI, fins a l’actualitat, quan comença l’època de la pròtesi i l’odontologia digital.
Això ja és un indicatiu de com d’intensa està sent aquesta revolució tecnològica i mundial, ja que per poder trobar avanços destacats en la història han de passar segles i segles, mentre que en l’actualitat, en només unes dècades, s’ha produït una evolució tecnològica global que ens ha canviat, i encara ho esta fent, les relacions socials, laborals, sanitàries, acadèmiques…. TOT.
Fins on ens portarà tot això?
Tots aquests canvis ens generen molts dubtes i si els enfoquem al sector dental ens planteja dues preguntes que són molt habituals: què ens aporta treballar de manera digital i si comportarà que es perdin llocs de treball?
A la primera, responc de manera molt resumida, que ens permet ser molt millors professionals. I a la segona, que no ens traurà llocs de treball, sinó que canviaran i que és necessari que ens hi adaptem. En tot cas, el que és cert és que estan sorgint noves necessitats i per tant això tindrà com a conseqüència la creació de nous llocs de treball i de professions que fa 20 anys no existien.
Crec sincerament que encara estem en una fase inicial i no pas al pic del creixement, ja que s’està investigant molt en la millora de sistemes de captació digital (escàners 3D), en tècniques de fabricació, software de disseny i intel·ligència artificial, però sigui com sigui, tota aquesta tecnologia ha de ser creada, programada, utilitzada i reparada per un equip humà. I el que mai podrà aprendre a fer o fer de manera autònoma una maquina o software serà la presa de decisions. Aquest serà amb els anys, un dels grans punts de diferenciació entre els professionals del sector: l’experiència i coneixements de cadascú per analitzar totes les variables d’un cas per tenir en compte tots els factors positius i negatius a l’hora d’escollir la millor opció.
Andreu Palacios, professor col·laborador del CFGS de Tècnic en Pròtesis Dentals del Campus Professional UManresa i director del laboratori Corus Dentek Manresa