Activitat física en temps de pandèmia

Està àmpliament descrit que el fet d’augmentar els nivells d’activitat física té nombrosos beneficis sobre diferents àmbits de l’individu que la realitza. Així, per exemple, s’ha pogut observar que les persones que realitzen algun tipus d’exercici tenen menor incidència en el desenvolupament de malalties sistèmiques, com la síndrome metabòlica o patologies cardiovasculars, com la hipertensió o la patologia isquèmica [1,2]. Fer activitat física també disminueix de manera considerable el risc de mortalitat en diferents tipus de càncer, especialment observat en el de pit i el de colon [2–4], i millora la qualitat del teixit musculosquelètic [5], fent que disminueixi l’osteoporosi i millori la fragilitat de les persones de major edat.

No s’ha de subestimar tampoc l’efecte positiu de l’activitat física sobre el sistema nerviós i l’estat anímic. S’ha pogut observar que la pràctica habitual d’exercici físic millora les funcions executives, el llenguatge, la memòria, l’atenció i el desenvolupament acadèmic en els nens, i també millora les funcions cognitives, l’atenció, la memòria, la fluïdesa en el llenguatge i la velocitat d’execució en els procediments [6,7]. Cal destacar també els seus efectes sobre la disminució del risc de desenvolupar alguna malaltia mental, com la demència o l’Alzheimer, així com també del deteriorament cognitiu [6]. En relació amb l’estat d’ànim, la pràctica d’exercici físic millora l’autoeficàcia, genera un augment en la confiança i en el sentit d’independència i èxit [7–9]. A més, sembla que tot això s’expressa de manera més important quan aquesta pràctica es realitza durant el temps de lleure, com una activitat de lliure elecció [7].

Tot això es pot explicar des d’un punt de vista fisiològic. L’activitat física genera canvis reals a nivell cel·lular, com la biogènesi mitocondrial, la transformació en el tipus de fibres muscular, la millora en la vascularització dels teixits, les vies inflamatòries i la regulació hormonal [1,6], per exemple, i també l’expressió de diferents neurotransmissors i factors neurotròfics, que permetrien millorar la plasticitat en les sinapsis del sistema nerviós [6,8,9] i la major segregació d’opioides endògens [8,9].

La dosi necessària per aconseguir tots aquests canvis i millores en la nostra qualitat de vida i salut sembla ser bastant baixa. De fet els estudis mostren que qualsevol augment de l’activitat física realitzada ja genera aquests canvis positius, inclús nivells per sota de les recomanacions que realitza l’OMS en relació a l’estat de salut [10], i que a mesura que augmenta el volum i intensitat de l’activitat física, aquests beneficis també ho fan en certa mesura fins a un límit on aquesta corba de millora s’aplana i s’estabilitza [2–4,6]. Així cal traslladar sempre el missatge positiu que qualsevol augment en l’activitat és positiu, des d’una perspectiva de les fortaleses de l’activitat física i centrat en la persona i les seves característiques i preferències [3].

Dit això, actualment existeixen diversos recursos en línia, com aplicacions informàtiques o vídeos de Youtube que faciliten l’accés a diferents rutines d’exercici físic. Aquests recursos han proliferat de manera considerable durant aquests mesos de confinament i tancament de les activitats econòmiques, i representen una eina de fàcil accés a l’exercici físic “dirigit” per a tothom. Cal, però, ser conscient que existeixen moltes propostes, algunes de major qualitat que d’altres. A continuació fem un llistat d’elements a tenir en compte per tal d’escollir-ne una o altra:

Per concloure, i com a missatge positiu, la indicació és “Mou-te més, seu menys” [2]. Amb totes les eines i recursos que actualment existeixen, és possible fer-ho de manera variada i relativament dirigida, per aconseguir una adherència a l’activitat física, sempre tenint en compte les limitacions que un recurs digital té, i que no supleix en cap moment l’atenció personalitzada d’un professional.

Olga Borao, professora del grau en Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa de la UVic-UCC

REFERÈNCIES

1.          Myers J, Kokkinos P, Nyelin E. Physical Activity, Cardiorespiratory Fitness, and the Metabolic Syndrome. Nutrients. 2019;11(7):1652.

2.          Warburton DER, Bredin SSD. Health benefits of physical activity: A systematic review of current systematic reviews. Curr Opin Cardiol. 2017;32(5):541-56.

3.          Warburton DER, Bredin SSD. Health Benefits of Physical Activity: A Strengths-Based Approach. J Clin Med. 2019;8(12):2044.

4.          Geidl W, Schlesinger S, Mino E, Miranda L, Pfeifer K. Dose-response relationship between physical activity and mortality in adults with noncommunicable diseases: a systematic review and meta-analysis of prospective observational studies. Int J Behav Nutr Phys Act. 2020;17(1):109.

5.          Leirós-Rodríguez R, Romo-Pérez V, Pérez-Ribao I, García-Soidán JL. A comparison of three physical activity programs for health and fitness tested with older women: Benefits of aerobic activity, aqua fitness, and strength training. J Women Aging. 2019;31(5):419-31.

6.          Erickson KI, Hillman C, Stillman CM, Ballard RM, Bloodgood B, Conroy DE, et al. Physical Activity, Cognition, and Brain Outcomes: A Review of the 2018 Physical Activity Guidelines. Med Sci Sports Exerc. 2019;51(6):1242-51.

7.          White RL, Babic MJ, Parker PD, Lubans DR, Astell-Burt T, Lonsdale C. Domain-Specific Physical Activity and Mental Health: A Meta-analysis. Am J Prev Med. 2017;52(5):653-66.

8.          Peluso MAM, Guerra de Andrade LHS. Physical activity and mental health: the association between exercise and mood. Clinics. 2005;60(1):61-70.

9.          Paluska SA, Schwenk TL. Physical Activity and Mental Health. Sport Med. 2000;229(3):167-80.

10.        Organització Mundial de la Salut. Recomendaciones mundiales sobre la actividad física para la salud [Internet]. 2020 [citat 13 octubre 2020]. Disponible a: https://www.who.int/dietphysicalactivity/factsheet_recommendations/es/