Aquest any, el Dia Europeu de la Logopèdia (6 de març 2020) se centra en les alteracions de la lectoescriptura. Amb aquesta etiqueta s’engloben un conjunt ampli d’alteracions entre les quals cal distingir un primer grup, que serien aquelles que es manifesten durant l’adquisició i desenvolupament de la lectura i/o l’escriptura, i un segon grup, que inclou aquelles que es produeixen quan aquestes habilitats ja han estat adquirides.
Les alteracions de la lectoescriptura durant el desenvolupament (1) adquireixen una gran transcendència en el desenvolupament general de l’infant, donat que són habilitats necessàries per al treball i l’aprenentatge formal en la majoria de les matèries de l’escolarització.
Les alteracions en la lectoescriptura es poden donar en diferents nivells i poden involucrar diferents dimensions lingüístiques (fonètica- fonològica, morfològica, sintàctica, semàntica i pragmàtica). Es poden manifestar de forma aïllada, però el més habitual és que es donin de forma conjunta. El nen pot tenir dificultats en el reconeixement de paraules (dislèxia), en la comprensió lectora, en lletrejar i/o en l’expressió escrita (disgrafia i disortografia).
La diversitat de manifestacions fa que sigui difícil poder valorar la seva incidència en la població infantil, però diferents estudis mostren una major presència en el cas dels nens que en el de les nenes (2). A la vegada, les causes són també desconegudes, malgrat que tot indica que hi hauria una sèrie de factors interns i externs que hi estarien relacionats. Entre els factors interns s’assenyalen factors genètics i neurobiològics i com a factors externs, la formació insuficient i les dificultats en el desenvolupament del llenguatge oral. Alguns estudis també proposen com a possibles causes els dèficits visuals, dèficits auditius, dèficits d’atenció (3).
La detecció de les dificultats de la lectoescriptura de forma precoç esdevé primordial per tal de poder establir un diagnòstic clar que porti al disseny i la planificació d’una intervenció el més aviat possible. Amb aquesta finalitat el Col·legi de logopedes de Catalunya va crear els protocols de detecció i actuació en la dislèxia (PRODISCAT) per aplicar en dos àmbits (ambdós es troben accessibles a https://www.clc.cat/ca/publicacions/documents).
- El PRODISCAT: PROTOCOL de DETECCIÓ i ACTUACIÓ en la DISLÈXIA. Àmbit sanitari (dirigit a pediatres). Pensat per què pugui ser utilitzat pels pediatres en les seves revisions periòdiques perquè en el cas que fos detectat es pugui derivar una petició d’avaluació més extensa al Logopeda/Neuropsicòleg/Psicopedagog.
- El PRODICAT: El PROTOCOL de DETECCIÓ i ACTUACIÓ en la DISLÈXIA. Àmbit educatiu (dirigit a docents d’infantil, primària , secundària, cicles formatius i batxillerat). Adreçat a mestres i professors, perquè són els que poden observar i detectar els problemes en l’aprenentatge.
Una vegada establert el diagnòstic, el treball multidisciplinari serà determinant per poder donar la resposta adequada a cada una de les dificultats.
Des de la logopèdia els abordatges poden ser molt diversos segons l’edat i les necessitats de l’infant, però en tots els casos es treballarà amb l’ajut de les TIC, la coordinació amb l’escola i la família.
Les persones interessades en la temàtica poden assistir a la jornada pel dia Europeu de la Logopèdia que aquest any se celebrarà el 7 de març a la Facultat de Ciències de la salut de Manresa. Es pot trobar tota la informació i inscripcions en aquest enllaç.
Mireia Torralba, directora del grau en Logopèdia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa de la UVic-UCC
REFERÈNCIES
1. Education Department Issues Dyslexia Guidance. ASHA Lead [Internet]. enero de 2016 [citado 7 de noviembre de 2019];21(1):12-12. Disponible en: http://pubs.asha.org/doi/10.1044/leader.NIB5.21012016.12
2. Katusic SK, Colligan RC, Weaver AL, Barbaresi WJ. The Forgotten Learning Disability: Epidemiology of Written-Language Disorder in a Population-Based Birth Cohort (1976-1982), Rochester, Minnesota. Pediatrics [Internet]. 1 de mayo de 2009 [citado 7 de noviembre de 2019];123(5):1306-13. Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19403496
3. Kamhi, A. Catts H. Language and Reading Disabilities [Internet]. 3t ed. kansas: Pearson; 2012 [citado 7 de noviembre de 2019]. Disponible en: https://www.pearson.com/us/higher-education/program/Kamhi-Language-and-Reading-Disabilities-3rd-Edition/PGM274475.html?tab=features