La salut és també una qüestió de sort (*)

(*) S’utilitza el terme “sort”, expressament per generar en el lector idees allunyades del que serien els mèrits o actituds personals. Des del punt de vista científic i tècnic, s’hauria de parlar d’elements socials estructurals (desigualtats socioeconòmiques) i, en conseqüència, de “polítiques socials”.

Voldria aprofitar aquest espai del bloc per parlar-vos d’un aspecte que és punt de confluència de dues disciplines que m’apassionen: la salut i la psicologia social. Avui vull escriure sobre desigualtats socials en salut. I per fer-ho, començaré per dir-vos que soc una dona absolutament afortunada. Jo, a la vida, he tingut sort. Molta sort. La primera loteria em va tocar en néixer, perquè fer-ho a Catalunya és una de les loteries més grans que poden tocar: un dels llocs més bonics i pròspers del món, amb bones temperatures, sense desastres naturals, amb dieta mediterrània, amb moltes hores de llum i sol, amb accés a aigua corrent (i potable) i un llarg etcètera. Ja haureu intuït que faig la llista per fer notar que es tracta de recursos que, en altres parts del globus terraqüi, sonen a paradisíacs (si no extraterrestres).

…. I després les persones. Altre cop el destí em somriu: la família, tota ella, m’impregna de costums i tradicions (gastronòmiques, artístiques, dialectals….) i d’uns valors que són bons companys de viatge. Una autèntica sort. Però no s’acaba aquí. També amb l’escola i els mestres i amb les feines i companys que he tingut al llarg de la vida.

Alguns em dirien que aquesta visió és fruit d’un optimisme en el que visc constantment, que em dona una visió transformada de la realitat. Però aquest escrit, precisament, vol argumentar el seu títol: com tantes altres coses, la salut també depèn, sobretot, de la sort (*). De la nostra posició de sortida en néixer. I m’explico:

Imagineu-vos una carrera de 100 metres llisos en què, en lloc de sortir tots del mateix punt, sortim de llocs diferents en funció del nostre perfil socioeconòmic – fixeu-vos, no parlo de trets personals, de coses que depenguin d’un mateix, sinó de coses i circumstàncies que ens són alienes. Els nens i les nenes amb els dos progenitors treballant, un pas endavant; les criatures amb possibilitat d’accedir a activitats culturals, un altre pas endavant; infants que poden fer tres àpats al dia, un pas endavant; i així successivament.

Si per cada factor que afavoreix positivament les nostres probabilitats d’èxit féssim una passa endavant, veuríem que tots sortim de llocs lleugerament (o diametralment diferents): país de naixement, raça, sexe, nivell d’estudis dels pares, nivell socioeconòmic de la família, pau familiar, barri residencial, etc.

A què ens referim quan parlem de desigualtats socials? Doncs parlem d’això:

Foto: Tuca Vieira (Sao Paulo)
Foto: Tuca Vieira (Sao Paulo)

I d’això…

Foto: Johnny Miller. Mexico DF
Foto: Johnny Miller. Mexico DF

“I què té a veure amb la salut?”, em demanen, arribats a aquest punt, els estudiants.

És evident que segurament no hi ha les mateixes facilitats per fer esport en un costat o en l’altre de la foto, o de dur a terme una dieta saludable, o de practicar sexe segur, oi?

Deixeu-me, però, que acosti aquesta realitat una mica més a casa nostra -per si les fotografies, amb el seu caràcter extrem, us desvinculen de la realitat que us vull mostrar. A continuació, un mapa de Barcelona, per barris, en relació a l’índex de deprivació (1), i la taxa de mortalitat per sexes, i en dos períodes diferents (2).

Font: Marc Marí-Dell’Olmo
Font: Marc Marí-Dell’Olmo

S’observa una clara relació entre la deprivació i una major mortalitat. De fet, a Barcelona hi ha una diferència de fins a 6 anys en l’esperança de vida entre diferents barris. Podríem dir que 5 minuts en metro suposen anys de diferència en l’esperança de vida en néixer. Un diferencial que s’associa, sobretot, a les desigualtats que hi ha a nivell socioeconòmic entre les diferents zones o barris.

Per tant, és important que siguem conscients del fet que no tots tenim les mateixes possibilitats de gaudir d’una bona salut ni tampoc d’implantar hàbits de salut a la nostra vida. Encara que ens sembli que els comportaments i els hàbits – en aquest cas els que ens poden portar a gaudir de bona salut – només depenen d’un mateix – com si es tractés únicament d’aspectes psicològics, com la motivació, la “força de voluntat”, etc -, el cert és que el context social, cultural i ambiental en el que vivim és el que ho condiciona en major mesura.

És important, per tant, que siguem capaços de traslladar aquesta realitat a la classe política, perquè en bona part la solució està a les seves mans, amb accions i programes que parteixin del coneixement profund d’aquestes desigualtats i que s’orientin a reduir-les. Un altre deure que tenim, com a universitat, és formar els professionals de la salut en aquesta direcció, amb sensibilitat i responsabilitat vers el paper transformador que poden jugar, i amb una visió crítica i innovadora vers la pròpia professió i sistema sanitari i social.

Carlota Riera, degana de la Facultat de Ciències de la Salut del campus Manresa de la UVic-UCC

REFERÈNCIES

  • Liberatos P, Link GB, Kelsey LJ. The measurement of social class in epidemiology. Epidemiol Rev. 1988;10:87-121.
  • Marí-Dell’Olmo et al. Trends in socioeconomic inequalities in mortality in small areas of 33 Spanish cities. BMC Public Health (2016) 16:663

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.