Propiocepció, control motor, entrenament neuromuscular… Tu com n’hi dius?

En aquesta entrada es pretén fer una aproximació a la utilització d’aquest conceptes que, de manera habitual, es pronuncien com a sinònims, junt amb d’altres com podrien ser reeducació propioceptiva, reentrenament neuromuscular o entrenament motor, si bé no ho són, i fer-ne una proposta d’ús.

El concepte anglès dels quals han deriven tots aquests és motor control. Sota aquest paraigua s’han generat les diferents adaptacions que han anat esbiaixant el significat original, derivant en la multitud de maneres que utilitzem actualment per dir una mateixa cosa.

Propiocepció. Sherrington (1) és potser un dels primers autors que va descriure la fisiologia del sistema motor. En el seu tractat ja parlava dels receptors propioceptius (sempre utilitzant el format proprio-ceptive) i altres, vinculats entre sí i amb una estructura central, que seria el cerebel, i així es definia el sistema propioceptiu. Tot i això, amb el temps s’han anat definint tots els seus components, i per aquest motiu, a dia d’avui es considera la propiocepció, segons el DIEC com aquella “percepció de la posició del cos i de les seves parts, de les contraccions musculars i el moviment”, per tant d’informació aferent sobre el propi reconeixement a nivell local, tant articular com muscular (2).

Control motor. Es parla de control motor per definir tot el procés i els elements necessaris pel desenvolupament d’una acció motriu. Segons el consorci públic TERMCAT, la traducció al català de l’anglicisme motor control s’escauria com a motricitat. Així tota la xarxa implicada en la generació d’una acció, distribuïda des de la perifèria en els receptors sensorials (visuals, tàctils, propioceptius, auditius,…), fins l’escorça cerebral a nivell central, segueix una jerarquia en les accions que ha de realitzar (3,4). La seqüència seria la següent: un receptor sensitiu percep l’alteració de l’homeòstasi a nivell superficial, de manera externa o interna a l’organisme, i existeix una transmissió d’aquesta informació per la neurona corresponent cap al sistema nerviós central (SNC) (aferència). Aquesta informació s’interpreta i es processa a través de la regió del SNC corresponent (a la medul·la en el cas més simple, els reflexos, a nivell proximal del cerebel, per a accions més complexes, i a nivell d’escorça cerebral per a les accions que impliquen una presa de decisió superior), que desencadena una resposta eferent adequada a l’estímul, i finalment s’activa la musculatura corresponent que realitza l’acció indicada (4–7). D’aquesta manera es considera el comportament motor generat com un output de la integració de tot el sistema del moviment (3,4,8).

Entrenament neuromuscular. Les tasques que es realitzen per tal de millorar l’execució d’una acció motriu estan orientades a l’adquisició o programació d’unes regles, abstractes, per tal que tot el procediment descrit anteriorment es desenvolupi de manera natural al SNC i sigui capaç d’escollir una estratègia motora adaptada, dins de tot el repertori existent. No es pretén consolidar un moviment de manera aïllada a un altre, sinó que es realitzen uns exercicis específics per tal d’adquirir aquesta nova habilitat (3,9). L’execució d’un moviment és el resultat d’un continu d’accions que es desencadenen tant externament (impulsades per un estímul) com internament (lliurement dirigides i intencionades) (10). Per tal de poder realitzar aquestes accions de manera fluïda, cal repetir-ne la seva execució de diverses maneres i variants possibles. Això, segons el DIEC, defineix un entrenament “preparar per a una acció enèrgica mitjançant exercicis i un règim especial”. En diferents estudis anglosaxons ja utilitzen el concepte neuromuscular training per tal d’englobar totes aquelles habilitats multifactorials (propioceptives, neuromusculars, força, agilitat,…) que es realitzen com a tractament per la millora d’una acció o prevenció d’una lesió (11,12).

Per tant, i per tancar aquesta entrada, la proposta és la següent:

• Utilitzar el concepte propiocepció quan ens referim a tot treball de reconeixement local i sensibilitat, tant articular com muscular
• Usar el concepte control motor quan es vol fer referència a tot el procediment de l’acció motriu, com a sistema de gestió del moviment
• Utilitzar el concepte entrenament neuromuscular per englobar totes les accions terapèutiques dirigides a restablir, corregir, educar,… un procés que impliqui una acció motriu.

Olga Borao, professora del Grau en Fisioteràpia del campus Manresa de la UVic-UCC

REFERÈNCIES

1. Sherrington S. The integrative action of the nervous system [Internet]. 1906. Disponible a: https://archive.org/stream/integrativeactio00sher#page/114/mode/2up/search/proprioceptive
2. Nashner L. Organization and Programming of Motor Activity during Posture Control. Prog Brain Res. 1979;50:177-84.
3. Mulder T. Process-Oriented Model of Human Motor Behavior: Toward a Theory-Based Rehabilitation Approach. Phys Ther. 1991;71(2):157-64.
4. Hassall CD, MacLean S, Krigolson OE. Hierarchical Error Evaluation: The Role of Medial-Frontal Cortex in Postural Control. J Mot Behav. 2014;46(6):381-7.
5. Shumway-Cook A, Woollocott MH. Motor control : translating research into clinical practice. Philadelphia : Wolters Kluwer/Lippincott Williams; 2012
6. Riemann BL, Lephart SM. The sensorimotor system, part I: the physiologic basis of functional joint stability. J Athl Train. 2002;37(1):71-9.
7. Biedert RM. Contribution of the three levels of nervous system motor control: spinal cord, lower brain, cerebral cortex. En: Lephart SM, Fu FH, editors. Proprioception and neuromuscular control in joint stability: Human Kinetics; 2000 [citat 23 setembre 2014]. p. 23-9.
8. Sahrmann S, Azevedo DC, Dillen L Van. Diagnosis and treatment of movement system impairment syndromes. Brazilian J Phys Ther [Internet]. 2017;21(6):391-9. 6
9. Hadders-Algra M. Variation and Variability: Key Words in Human Motor Development. Phys Ther. 2010;90(12):1823-37.
10. Armstrong S, Sale M V, Cunnington R. Neural Oscillations and the Initiation of Voluntary Movement. Front Psychol [Internet]. 2018;9:2509.
11. Emery CA, Roy TO, Whittaker JL, Nettel-Aguirre A, Van Mechelen W. Neuromuscular training injury prevention strategies in youth sport: A systematic review and meta-analysis. Br J Sports Med. 2015;49(13):865-70.
12. Hubscher M, Zech A, Pfeifer K, Hansel F, Vogt L, Banzer W. Neuromuscular Training for Sports Injury Prevention: A Systematic Review. Med Sci Sports Exerc. 2010;42(3):413-21.