Bioètica en la presa de decisions

La presa de decisions en l’entorn sanitari és un aspecte inherent a la pràctica sanitària. En l’exercici assistencial es posa de manifest la necessitat per part dels pacients d’intervenir i de fer-se escoltar en relació amb les decisions sobre la seva salut, alhora que el professional intenta vetllar per la seva salut. Aquest ha estat el tema que he analitzat en la meva tesi doctoral, titulada “Bioètica en la presa de decisions: adaptacions dietètiques en la disfàgia”.

Analitzar com es desenvolupa el procés de presa de decisions és clau per millorar la qualitat de l’assistència i per garantir el respecte que tota persona malalta té quan ha de consentir sobre un determinat tractament o intervenció. La situació esdevé més delicada quan la persona està ingressada en un centre hospitalari per restablir o estabilitzar la salut. En aquests entorns l’exercici de l’autonomia esdevé més fràgil per la dinàmica mateixa dels centres, la pressió per donar d’alta els pacients, els protocols d’actuació, etc.

L’eix fonamental dels continguts de la tesi se centra per una banda en l’abordatge bioètic en la presa de decisions en pacients ingressats en una Unitat de Subaguts d’un centre sociosanitari amb dificultats en la deglució dels aliments sòlids o líquids (disfàgia) i que necessiten adaptacions dietètiques per evitar complicacions mèdiques; i per una altra banda, en l’anàlisi del seguiment de les orientacions en l’alimentació pactades entre logopeda i pacient-família, quan aquests retornen al domicili habitual.

A partir d’una aproximació teòrica àmplia de la temàtica plantejada, i entenent la salut des d’un punt de vista ampli, s’aprofundeix en els conflictes ètics que sorgeixen quan un pacient amb dificultats deglutòries necessita adaptacions en la seva dieta per evitar situacions de risc per a la salut. Aspectes com ara la presa de decisions, el grau d’autonomia, la competència, el rebuig al tractament, són elements a analitzar per comprendre en profunditat les situacions i facilitar una presa de decisions compartida.

Es complementa el bloc teòric amb un bloc empíric en què es presenten uns instruments que pretenen facilitar l’assistència i la presa de decisions de pacients amb dificultats deglutòries que necessiten adaptacions en la seva dieta, així com el seguiment de les indicacions terapèutiques donades quan el pacient torna a la seva residència habitual.

Núria Oriol, professora del grau en Logopèdia del campus Manresa de la UVic-UCC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.