Els nens amb peus plans s’entrebanquen i cauen més?

Córrer, saltar, llençar, recepcionar, girar… Els nens es mouen de maneres molt diverses, sigui per necessitat o pel pur plaer de jugar. Tots aquests moviments o accions motrius es coneixen amb el nom d’habilitats motrius. Tots hem vist com cadascun d’aquests gestos van millorant amb el pas del temps (les habilitats motrius són evolutives). Dos factors principals ho condicionen: maduració i aprenentatge.

La maduració es refereix tant a nivell dels seus ossos, articulacions i músculs, com al seu sistema nerviós. L’aprenentatge prové de l’acumulació d’experiència i per aquest motiu la pràctica és tan important per excel·lir en un gest o activitat física. Per tant, per a un correcte desenvolupament motor és fonamental donar als infants la possibilitat que experimentin i practiquin, és a dir, que corrin, saltin, llencin, ballin… que juguin amb el seu propi cos.

El circuit a través del qual la pràctica d’un gest millora la seva performance es pot trobar en l’article de la Dra. Azahara Fort-Vanmeerhaeghe a la revista Apunts de Medicina de l’Esport de l’any 2017, del qual s’extreu el següent quadre:

Les habilitats motrius que es desenvolupen en primer lloc són aquelles relacionades amb el domini i control del propi cos. Més tard es desenvolupa el control d’objectes i l’entorn que envolta al nen. L’evolució de les habilitats motrius es produeix de forma contínua. Tot i això, es pot fer un seguiment del nivell de competència motriu d’un nen a través de diverses fites (milestones) que, amb petites diferències individuals, haurien d’anar assolint els nens a diferents edats. Les 6 habilitats motrius que tradicionalment s’avaluen en els primers 2 anys de vida es resumeixen en el següent quadre de la Organització Mundial de la Salut, en relació a l’edat:

Algunes de les habilitats motrius que els nens van dominant en edats més avançades es resumeixen a continuació:

• 1 any: assenyalar, reptar, agafar objectes petits, aguantar dempeus, posar objectes dins-fora d’una caixa…
• 2 anys: caminar, xutar una pilota, reptar per un túnel, agafar un llapis…
• 3 anys: córrer, girar, anar en tricicle, llençar la pilota…
• 4 anys: saltar a peu coix, s’enfilar-se, vestir-se i despullar-se sol, lligar-se les sabates, botonar per davant, etc.
• 5 anys: patinar, escalar, saltar des d’altures o la corda, controlar els dits individualment, etc.

A partir d’aquests 5-6 anys, els moviments estan més limitats per les capacitats físiques (força, flexibilitat, etc.) que coordinatives. D’aquesta manera, es pot dir que s’arriba a la fi del període d’adquisició de les habilitats motrius bàsiques, la qual cosa permet evolucionar cap a moviments més complexos, coneguts com habilitats esportives.
(Gil , Contreras i Gómez, 2008).

Però quina importància hi tenen els peus?

Sembla lògic pensar que els peus poden influir en la capacitat dels nens de córrer, de saltar o de girar. Per aquesta raó, s’han realitzat molts estudis que comparen les característiques dels peus (sans o que presenten algunes patologies) amb les habilitats motrius dels nens. Per poder fer-ho, cal poder mesurar tant una cosa com l’altra de forma fiable i vàlida.

Els resultats, però, no són gens concloents. Podem començar diferenciant els nens que han tingut un desenvolupament sense alteracions d’aquells que han patit alguna malaltia relacionada amb els peus. Comencem per aquests últims: s’ha trobat que, de mitjana, els nens que de petits han tingut un peu bot (zambo, clubfoot), tenen una menor capacitat de mantenir l’equilibri amb una cama, independentment de l’estat actual del peu, de si és dret o esquerre (lateralitat) o de l’extensió de la intervenció quirúrgica realitzada.

Un altre cas a tenir en compte per la seva freqüència en les consultes de podologia és el dels nens que caminen de puntetes. Aquesta és una manifestació freqüent en malalties del sistema nerviós, però també podem trobar-ho en nens que no tenen cap altra alteració (en aquest cas anomenada idiopàtica, que vol dir de causa desconeguda). En aquests nens, cal valorar tant la possible causa com les conseqüències motrius per decidir el millor tractament en cas que sigui necessari. Cal afegir que, malgrat de mitjana els nens que caminen de puntetes són menys hàbils a nivell motriu i que és interessant valorar les possibles causes, no es pot considerar el caminar de puntetes com una malaltia en si mateixa.

En el cas de diferències en la forma (o postura) del peu, típicament classificats com a peus plans o buits, els resultats són molt menys clars, de manera que alguns estudis han trobat diferències mentre que d’altres no n’han trobat. Per tant, és normal que un nen que té els peus aplanats caigui més, o jugui pitjor a pilota que un nen que no els té? Doncs sembla que no és així! Cal recordar, però, que tant el desenvolupament dels peus (tots naixem amb els peus plans i progressivament es van formant els arcs plantars) com les habilitats motrius, són característiques evolutives i que, per tant, canvien (o més aviat milloren) amb el pas del temps i amb la maduració del nen; també cal recordar un dels punts per on hem començat: la maduració no té lloc en el mateix moment en tots els nens, sinó que hi ha uns períodes de “normalitat”. Per tant, és possible que els nens que tenen els peus aplanats i uns pitjors resultats en els tests sobre habilitats motrius, estiguin en una etapa del desenvolupament psico-motriu més endarrerida. Caldran estudis que estudiïn aquesta hipòtesi.

Com podem conèixer la competència motriu dels nostres nens?

Hi ha multitud de tests i proves que permeten mesurar les habilitats motrius. De fet, molts dels estudis que podem trobar han fet servir proves diferents, la qual cosa fa difícil la seva comparació. Presentem a continuació dues proves senzilles que es poden fer a casa:

1. Timed Up & Go. (adaptat per nens).

Una forma senzilla, validada, quantificable i amb uns valors de referència amb què comparar (Zaino et al., Pediatric Physical Therapy. 2004) és el test d’“aixeca’t i camina”. Consisteix en demanar al nen que faci justament això: mesurar el temps que triga un nen, partint d’una posició d’assegut en una cadira que està a metres d’una paret, a aixecar-se, caminar, tocar la paret, girar-se i fer de nou els 3 metres i tornar a seure. Aquest és un test que també s’aplica en adults, de manera que cal tenir en compte una sèrie d’adaptacions per als nens:

• tocar la paret com tasca específica
• repetir les instruccions durant el test
• utilitzar una cadira amb respatller i sense braços; l’altura ha de permetre que el genoll estigui a 90º i els peus recolzats a terra
• iniciar el temps en el moment que el nen s’aixequi, no donar una ordre de començar

Altres proves més senzilles i que permeten valorar de forma qualitativa les habilitats motrius dels nens són observar com el nen es desenvolupa en tasques com caminar, caminar sobre els talons, caminar de puntetes, posar-se a quatre grapes, girar la mà amunt i tancar el puny, tocar-se la punta de cada dit amb el polze, posar-se de puntetes tan amunt com pugui o tocar amb les mans el terra, flexionant el tronc, entre moltes d’altres. L’evolució d’aquesta i altres tasques i la comparació amb nens de la mateixa edat ens poden donar una idea general del grau de desenvolupament motor del nen.

Es poden millorar les habilitats motrius a casa?

Qualsevol joc que impliqui el moviment del nen i la seva interacció amb el seu entorn o objectes diferents permetrà un desenvolupament de les habilitats motrius del nen. Una forma divertida de fer-ho és jugar al “zoo a casa”, imitant les formes de desplaçament de diversos animals. A continuació us ensenyem com:

• Camina com un os: comença amb un clàssic! Feu que el vostre fill es mogui a quatre grapes (amb les mans i els peus) amb la part de davant del cos mirant cap a terra i el cul cap amunt. Comença una conversa mentre el teu fill camina. Pregunta si es un ós negre? Un ós gris? O potser fins i tot un ós polar?
• Swing de l’elefant: feu que el vostre fill posi els braços junts davant del cos i, a continuació, que es balancegi d’un costat a un altre, com si els seus braços fossin el tronc d’elefant
• Camina com un pingüí: manteniu els braços rectes i enganxats al cos, i que facin passos curts i ràpids. Animeu-los a intentar caminar sobre els talons per balancejar-se com un pingüí
• Repta com un tigre: Feu que el vostre fill s’arrossegui amb els braços i els genolls. Digueu-los que intentin quedar-se tan avall com puguin, com ho faria un tigre a la selva
• El salt del flamenc: demana al teu fill que es posi dret i faci un petit salt. Quan li surti bé, que aixequin una cama per practicar l’equilibri
• Passeig del cranc: demaneu-li que s’assegui amb les mans al costat i els dits assenyalant cap als peus. Feu que aixequi les mans i els peus perquè el seu cos sigui com una taula. Mantingueu els malucs elevats per treballar en l’enfortiment dels músculs centrals. Si el vostre fill està preparat per a un repte d’equilibri, prova de tocar la mà dreta a l’esquerra mentre es troba a la posició de la caminada del cranc i, a continuació, engegueu-vos les mans per treballar amb l’equilibri
• Snake Slither – Estirat d’estómac i avançant intentant no deixar el terra, com un arrossegament de l’exèrcit
• Horse Run – Galloping és ideal per a les habilitats motrius grosses. Animeu al vostre fill a saltar tan alt com pugui amb un peu cap endavant. Els moviments de les cames necessiten ser coordinats i cronometrats correctament, i actuar com a cavall és una manera divertida de practicar
• Llisca com una foca: feu que el vostre fill estigui al damunt de l’estómac i, a continuació, agafeu les mans fins que els braços estiguin rectes. Feu que passin per l’habitació mentre arrosseguen les cames
• El passeig per l’ànec: agafeu-vos i camineu des d’allà. Manteniu els braços o doblegueu-los per semblar ales
• Rastreig de tortugues: introduïu-vos en una posició de flexió i mireu de costat a costat. No deixis que els peus o les mans creguin
• El cuc de seda: digueu al vostre fill que comenci a posar-se dret i després es doblegui fins a tocar els dits dels peus amb les mans. A continuació, feu que tiri les seves mans cap endavant tan lluny com puguin fins que estigui estirat a terra; a continuació que acosti els peus a les mans, tot aixecant-se… i anar repetint. Per obtenir un desafiament addicional, que provi de caminar amb les mans cap enrere, fins a tornar a tocar-se els peus
• Salt de cangur: manteniu les cames junts i baixeu el màxim possible. Salta cap amunt tan alt com sigui possible mantenint les cames juntes

Segur que us ho passeu d’allò més bé jugant amb els vostres fills, i millorar les habilitats motrius de tota la família!!!

Carles Escalona, professor del Grau en Podologia de la Facultat de Ciències de la Salut del Campus Manresa de la UVic-UCC

BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES:

• Fort-Vanmeerhaeghe A, Román-Viñas B, Font-Lladó R. ¿Por qué es importante desarrollar la competencia motriz en la infancia y la adolescencia? Base para un estilo de vida saludable. Apunts. Medicina de l’Esport. 2017 Jan 26.
• Engström P, Tedroff K. The prevalence and course of idiopathic toe-walking in 5-year-old children. Pediatrics. 2012 Aug;130(2):279-84.
• Williams CM, Tinley P, Curtin M, Wakefield S, Nielsen S. Is idiopathic toe walking really idiopathic The motor skills and sensory processing abilities associated with idiopathic toe walking gait. J Child Neurol. 2014 Jan;29(1):71-8.
• Engström P, Van’t Hooft I, Tedroff K. Neuropsychiatric symptoms and problems among children with idiopathic toe-walking. J Pediatr Orthop. 2012 Dec;32(8):848-52.
• Fan Y, Fan Y, Li Z, Lv C, Luo D. Natural gaits of the non-pathological flat foot and high-arched foot. PloS one. 2011 Mar 18;6(3):e17749.
• Madrona PG, Jordán OR, Barreto IG. Habilidades motrices en la infancia y su desarrollo desde una educación física animada. Revista iberoamericana de educación. 2008 May 1;47:71-96.
• Williams EN, Carroll SG, Reddihough DS, Phillips BA, Galea MP. Investigation of the timed ‘up & go’ test in children. Dev Med Child Neurol 2005; 47: 518–24.
• Zaino CA, Marchese VG, Westcott SL. Timed up and down stairs test: preliminary reliability and validity of a new measure of functional mobility. Pediatric Physical Therapy. 2004 Jul 1;16(2):90-8.
• Arévalo-Mora JF, Reina-Bueno M, Munuera PV. Influence of Children’s Foot Type on Their Physical Motor Performance. Journal of the American Podiatric Medical Association. 2016 Jan;106(1):15-21.
• Tudor A, Ruzic L, Sestan B, Sirola L, Prpic T. Flat-footedness is not a disadvantage for athletic performance in children aged 11 to 15 years. Pediatrics. 2009 Mar;123(3):e386-92.
• Andriesse H, Westbom L, Hägglund G. Motor ability in children treated for idiopathic clubfoot. A controlled pilot study. BMC Pediatr. 2009 Dec 15;9:78.
• Cranage S, Banwell H, Williams CM. Gait and Lower Limb Observation of Paediatrics (GALLOP): development of a consensus based paediatric podiatry and physiotherapy standardised recording proforma. Journal of foot and ankle research. 2016 Mar 3;9(1):8.
• Hollander K, Van der Zwaard BC, De Villiers JE, Braumann KM, Venter R, Zech A. The effects of being habitually barefoot on foot mechanics and motor performance in children and adolescents aged 6–18 years: study protocol for a multicenter cross-sectional study (Barefoot LIFE project). Journal of foot and ankle research. 2016 Sep 2;9(1):36.
• Chen KC, Tung LC, Tung CH, Yeh CJ, Yang JF, Wang CH. An investigation of the factors affecting flatfoot in children with delayed motor development. Research in developmental disabilities. 2014 Mar 31;35(3):639-45.
• Hyong IH, Kang JH. Comparison of dynamic balance ability in healthy university students according to foot shape. Journal of physical therapy science. 2016;28(2):661-4.
• Hertel J, Gay MR, Denegar CR. Differences in postural control during single-leg stance among healthy individuals with different foot types. Journal of athletic training. 2002 Apr;37(2):129.
• Williams CM, Tinley P, Curtin M, Wakefield S, Nielsen S. Is idiopathic toe walking really idiopathic? The motor skills and sensory processing abilities associated with idiopathic toe walking gait. Journal of child neurology. 2014 Jan;29(1):71-8.
• Sivaramakrishnan S, Seal A. Fifteen-minute consultation: A child with toe walking. Archives of Disease in Childhood-Education and Practice. 2015 Apr 8:edpract-2014.
• Fjørtoft I, Pedersen AV, Sigmundsson H, Vereijken B. Measuring physical fitness in children who are 5 to 12 years old with a test battery that is functional and easy to administer. Physical therapy. 2011 Jul 1;91(7):1087-95.
• Evans AM, Nicholson H, Zakarias N. The paediatric flat foot proforma (p-FFP): improved and abridged following a reproducibility study. J Foot Ankle Res. 2009 Aug 19;2:25.