Sobre el mètode verbo-Tonal

En el procés d’adquisició i desenvolupament de les habilitats lingüístiques es produeix la interiorització del sistema fonològic de la pròpia llengua. El nen que és capaç en néixer de poder percebre i produir tots els sons de la parla (per tant de qualsevol llengua), a mesura que es troba en contacte amb la seva llengua concreta va reconeixent i interioritzant aquells que li són propis. Aquest procés denominat per diversos autors com a sedàs fonològic és aquell que permet al nen discriminar els sons distintius i interioritzar el sistema fonètico-fonològic particular del seu idioma. (1)

Aquest procés tan natural en l’adquisició i desenvolupament lingüístic es tradueix en la priorització d’uns sons respecte dels altres. De tot el repertori de sons que som capaços de produir i distingir en néixer n’interioritzem només uns quants i la resta esdevindran difícils de produir i de reconèixer. Es podria dir així que perdent la capacitat de distingir i reconèixer aquests sons ens tornem sords per a determinats sons de la parla.

Aquest procés explica la dificultat que una persona pot tenir en aprendre una segona llengua quan aquesta té un sistema fonètic-fonològic molt allunyat de la primera.

En aquest context, el mètode verbo-Tonal es pot descriure com un mètode de correcció fonètica (2) i també com un mètode idoni per intervenir en la deficiència auditiva, ja que en tots dos casos es dóna el cas que hi ha un problema de percepció auditiva. (1)

Petar Guberina va crear el mètode inicialment per treballar amb les persones amb deficiència auditiva però és ell mateix qui s’adona que el mateix principi del mètode pot aplicar-se a l’aprenentatge de segones llengües.

El mètode verbo-Tonal tindria com a finalitat ampliar l’espectre auditiu que sigui per unes o altres causes ha estat restringit. En el cas de l’aprenentatge de segones llengües es pretén integrar sons diferents als de la pròpia llengua tot reeducant l’audició (que ha sofert un procés de restricció natural) i en el cas del treball en la deficiència auditiva es pretén obrir la percepció auditiva tot percebent els sons per altres vies que no siguin només les auditives que en aquest cas es troben en menor o major grau limitades.

Un dels principis fonamentals del mètode és considerar el cos humà com un receptor i transmissor de freqüències en la seva totalitat (3) i per això el treball amb aquest mètode té en compte no només els factors auditius sinó també factors extra-auditius (sòcio-culturals, lingüístics, fisiològics, espai-temporals, visuals, corporals, musicals, afectius…). Tots aquests aspectes estan implicats en la producció i la comprensió de les paraules i dels sons.

Existeixen diversos estudis que donen compte de l’ús de la metodologia verbo-Tonal en l’ensenyament de segones llengües sobretot en l’àmbit francòfon.

En l’àmbit de la sordesa els estudis més recents es centren en el treball en l’infant que amb un implant coclear (4).

El mètode va tenir una gran difusió a finals del segle XX encara que en l’actualitat es troben poques publicacions sobre la seva aplicació en l’aprenentatge de llengües o bé en el treball amb deficients auditius.

Mireia Torralba, directora del grau en Logopèdia de la Facultat de Ciències de la Salut del Campus Manresa de la UVic-UCC

REFERÈNCIES

  1. Dalmau, D; Miró, M; Molina À. Correcció fonètica. Mètode Verbo-tonal. Vic: Eumo editorial; 1985.
  2. García Ramón A. Análisis de cuatro métodos de corrección fonética en español como lengua extranjera (E/LE). Un estudio de caso. Form Contin 2010 Congr Int la Asoc Jóvenes Lingüistas [Internet]. 2010; Available from: http://hdl.handle.net/10045/15835
  3. Quique B Y, FA M. Métodos unisensoriales para la rehabilitación de la persona con implante coclear y métodos musicoterapéuticos como nueva herramienta de intervención. Rev Otorrinolaringol y cirugía cabeza y cuello [Internet]. Sociedad Chilena de Otorrinolaringología, Medicina y Cirugía de Cabeza y Cuello; 2013 Apr [cited 2018 Jan 19];73(1):94–108. Available from: http://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0718-48162013000100016&lng=en&nrm=iso&tlng=en
  4. Mildner V, Šindija B, Vrban Zrinski K. Speech perception of children with cochlear implants and children with traditional hearing aids. Clin Linguist Phon [Internet]. 2006 Jan 9 [cited 2018 Feb 14];20(2–3):219–29. Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16428240

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.