La motivació com aspecte clau pel rendiment

La motivació es defineix com un procés psicològic capaç de generar interès per a alguna cosa. Requereix de l’elecció de comportaments concrets, de la intensitat i persistència d’aquests. Quan les persones fem una activitat que ens agrada i per la que ens veiem capaços, llavors estem motivats intrínsecament. Quan fem una activitat amb la que no gaudim però per la que rebrem alguna compensació, llavors som motivats extrínsecament.

motivationLes dues teories de la motivació més reconegudes segons la literatura especialitzada són la Teoria del flux de Csikszentminhalyi (1998) i la Teoria d’auto determinació de Deci & Ryan (1985).

La Teoria de flux explica l’experiència psicològica positiva que es produeix quan una persona s’esforça al màxim per assolir una fita de manera voluntària. Aquest estat es produeix quan una persona es troba totalment connectada amb allò que està fent i a més percep que disposa d’unes habilitats d’alt nivell per desenvolupar la tasca. Tot i així, perquè es produeixi aquesta experiència de flux cal la confluència d’unes circumstàncies favorables com: saber-se preparat per afrontar la tasca; sentir-se tan implicat en ella que aquesta es desenvolupa de manera espontània; tenir una idea clara del que cal fer; percebre que s’està actuant correctament perquè es té el control de la situació; concentrar-se tant en la tasca que es perd la noció del temps i l’atenció cap a un mateix, que suscita a la vegada una situació de reforç. Cal puntualitzar que l’experiència de flux fluctua entre fases d’absència i de nivells màxims (García-Ureta, Toral-Madariaga & Murelaga-Ibarra, 2012).

La Teoria d’auto determinació (TAD a partir d’ara) es formula a partir de la premissa que tota persona té la necessitat psicològica de ser autònoma, competent i estar connectada amb d’altres persones. Es tracta, però, de necessitats que requereixen d’un entorn favorable per tal de ser satisfetes. Les situacions de control, alienació, frustració i passivitat portaran a la persona a un estat de vulnerabilitat.

La TAD focalitza, per tant, en tres aspectes: l’autonomia, la competència i el vincle. L’autonomia permet que les persones s’expressin amb llibertat i amb capacitat de decisió. Això no vol dir que no es pugui tenir autonomia si es depèn d’un altre. La competència, com aquell sentit de confiança i efectivitat en allò que es fa, porta a les persones a cercar desafiaments que puguin resoldre amb les seves capacitats, a la vegada que mantenir-les i millorar-les. Segons la TAD la competència no es troba vinculada a un context o tasca específics. És més una necessitat innata que requereix d’oportunitats per tal que la persona es senti capaç i eficient quan fa una tasca. El vincle és aquella relació social que esdevé quan una persona se sent recolzada i connectada amb els demés. Les persones solen sentir com a propis els valors i les pràctiques d’aquells llocs i persones amb els quals se senten connectats i integrats.

Les dues teories sobreposen la motivació intrínseca davant l’extrínseca, però ambdós tipus de motivació són vinculades, ja que interioritzar l’extrínseca és fonamental per arribar a sentir interès i desig per activitats poc interessants (Restrepo & Valencia, 2014).

La motivació, per tant, és important perquè s’associa, entre d’altres, a l’autonomia i a la interrelació interpersonal, però també al rendiment.

En l’àmbit universitari, l’objectiu dels docents és millorar el rendiment dels estudiants. Sembla obvi que la motivació sigui un aspecte imprescindible a tenir en compte en la pràctica docent.

L’estudi de Navarro, Bricteux, Curioso, Escartín Solanelles, Ceja & Solanas (2013), ha posat a prova un doble model teòric per tal d’entendre la influència de la motivació en el rendiment acadèmic. Afirmen que la motivació pot anar canviant de més intrínseca a extrínseca i viceversa. En l’estudi hi van participar 200 alumnes de tres facultats d’una mateixa universitat. Van passar un qüestionari de motivació després de classes teòriques i després de classes pràctiques. Les dades es van tractar mitjançant una anàlisi de regressió jeràrquica i una posterior recerca de variància per comparar els resultats en cada cas. Els resultats han evidenciat que l’alumnat és més motivat amb les classes pràctiques que amb les teòriques i que la motivació intrínseca necessita de la preocupació del docent per despertar l’interès dels alumnes. Per tant és tant important dissenyar activitats que ajudin a l’alumne a percebre què millora les seves competències, com ajustar la tasca a les capacitats del seus alumnes.

Ruth Galtés, professora del grau en Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut del Campus Manresa de la UVic-UCC

Referències

Csikszentmihalyi, M., Csikszentmihalyi, I.S. (1998): Creatividad: el fluir y la psicología del descubrimiento y la invención. Barcelona: Paidós.

Deci, E. L. y Ryan, R. M. (1985). Intrinsic motivation and self-determinaton in human behaviour . New York: Plenum.

García-Ureta, I., Toral-Madariaga, G., & Murelaga-Ibarra, J. (2012). Comunicadores resonantes, comunicadores eficaces. flujo y credibilidad del comunicador/Resonant communicators, successful communicators. flow and communicator’s credibility. Revista Latina De Comunicación Social, (67), 1-26. Recuperat de: http://search.proquest.com.are.uab.cat/docview/1033200937?accountid=15292

Navarro, J., Bricteux, C., Curioso, F., Escartín Solanelles, J., Ceja, L., & Solanas, A. (2013). Una doble ruta para incrementar el rendimiento académico: el papel determinante de la motivación intrínseca. Recuperat de: http://hdl.handle.net/10256/8366

Restrepo, A. M., & Valencia, M. R. (2014). La motivación de los empleados: Más allá de la “zanahoria y el garrote”1/Motivating employees: Beyond the carrot-and-stick techniques. Ad-Minister, (24), 143-160. Recuperat de: http://search.proquest.com.are.uab.cat/docview/1547942561?accountid=15292

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.