Tests biomecànics aplicats al peu pla infantil

El peu pla infantil és un dels principals motius de visita a la consulta del podòleg. Es defineix com una disminució de la volta plantar acompanyada d’un excés de pronació de les articulacions subtalar i mig-tarsiana del peu durant la bipedestació i la marxa.

Normalment es tracta d’una condició benigna, sovint associada a una hiperlaxitud de lligaments, habitual fins als 4-6 anys, que es resoldrà espontàniament, en la major part dels casos, amb el creixement i la maduració múscul-esquelètica. La necessitat de tractar-lo amb ortesis plantars (plantilles) ha generat històricament molta controvèrsia¹, però dependrà fonamentalment de l’etiologia, de la presència de simptomatologia, de la reductibilitat de l’aplanament i dels factors de progressió (genu valg, dissimetries, alteracions torsionals…).

És de gran utilitat clínica la realització de tests estàtics en càrrega que permeten, d’una manera ràpida i senzilla, avaluar la reductibilitat de l’aplanament, així com els mecanismes i les estructures que han de permetre un correcte desenvolupament. En funció dels resultats dels tests, negatiu (fisiològic) o positiu (patològic), podem classificar el peu pla infantil en flexible, semi-flexible o rígid. Aquests són alguns d’ells:

•  Test de Jack (Maniobra de Hubscher): Es dorsiflexiona el primer dit per activar

  

  el mecanisme de Windlass que tensa la fàscia plantar. En condicions de benignitat (test negatiu), l’increment de tensió de la fàscia plantar i del flexor llarg del 1r dit, fa augmentar o aparèixer la volta plantar, inverteix l’articulació subtalar i rota externament la tíbia (figura 1).

•  Test d’elevació de talons (Heel Rise Test): Es demana al nen que es posi de

  

  puntetes activant d’aquesta manera la musculatura flexora dels peus. En condicions fisiològiques es produeix una varització dels talons, indicant una bona funció del múscul tibial posterior i una correcta disposició dels eixos articulars² (figura 2).

• Test de Hintermann: Es demana al nen que sense moure els peus del terra basculi el seu cos a dreta i esquerra de manera continuada. Aquesta b

  

  asculació provoca una rotació externa alternant de les tíbies i una supinació del peu. En aquest moment es valora la posició del 1r cap metatarsal respecte la superfície. En condicions fisiològiques el cap metatarsal no es separa en cap moment del terra (figura3). En cas contrari, si el primer cap metatarsal descontacta de la superfície, és indicatiu de disfunció del múscul tibial posterior³ i de la seva incapacitat, en posició supinada del peu, de mantenir l’avantpeu en un recolzament estable.

•  Test de màxima pronació: Es demana al nen que forci un aplanament del peu exercint pressió sobre l’arc longitudinal intern (figura 4). Si el peu és c

  

  apaç d’aplanar-se més respecte de la seva posició relaxada en càrrega, serà indicatiu que encara té capacitat elàstica d’absorció d’impactes durant la marxa. En cas contrari, el peu estaria en màxima pronació, repercutint de manera més agressiva l’impacte de cada pas a l’extremitat i l’esquena.

•  Test de resistència a la supinació: Col·locant els dits per sota de la volta plantar del peu del nen en po

  

  sició bípeda, s’aplica una força en sentit dorsal per tal de supinar el migpeu (figura5). Es valora la resistència que ofereix el peu pla infantil en ser supinat (o despronat). En funció de la disposició dels eixos articulars, especialment de l’articulació subtalar⁴, la resistència a aquesta força supinadora serà diferent, i es classifica en baixa, moderada i alta. Quan més baixa la resistència, menys força haurà de fer el tractament ortèsic per col·locar el peu en la posició més adequada.

Després de descartar altres possibles causes de peu pla com les òssies o neurològiques, i valorar el resultat d’aquests tests així com la presència de simptomatologia i disfuncions de la marxa, la realització d’aquests tests serà de gran utilitat per valorar la necessitat de monitoritzar o d’aplicar un tractament.

Xavier Ruiz, coordinador del Servei de Podologia de la Clínica Universitària (CU+)

Bibliografia

1. Evans AM, Nicholson H, Zakarias N. The paediatric flat foot proforma (p-FFP): improved and abridged following a reproducibility study.J Foot Ankle Res. 2009;2:25. doi:10.1186/1757-1146-2-25.
2.  Yocum A, McCoy SW, Bjornson KF, Mullens P, Burton GN. Reliability and validity of the standing  heel-rise test. Phys Occup Ther Pediatr.2010 Aug;30(3):190-204.
3.  Hintermann B, Gächter A. The First Metatarsal Ruse Sign: A Simple, Sensitive Sign of Tibialis Tendon Dysfunction. Foot Ankle Int. 1996 Apr;17(4):236-41.
4.  Payne C, Munteanu S, Miller Kathryn. Position of the Subtalar Joint Axis and Resistance of the Rearfoot to Supination. J Am Podiat Med Assn. Mar 200393:2, 131-135