Dolors de creixement. Què són i què podem fer?

És “normal” que un nen es desperti a la nit per un dolor a les cames o als peus i que l’endemà pugui córrer com si res hagués passat? I si aquest episodi es repeteix al cap d’unes setmanes? Aquesta descripció respon a l’anomenat “dolor de creixement”.

SONY DSC

Què caracteritza el dolor de creixement?

  •  La seva localització en general no es produeix a les articulacions, com el genoll o el turmell, si no més aviat a la cuixa, la cama o el peu.
  • Es presenta de forma intermitent, amb una durada entre alguns minuts i hores i intervals de dies a diversos mesos, que poden ser diaris en casos greus.
  • Acostuma a ser bilateral (a totes dues extremitats), sobretot a la tarda o la nit, havent-se resolt l’endemà al matí.
  • La intensitat del dolor pot oscil·lar entre moderada i molt forta.
  • És més freqüent en nens de 3 a 12 anys.
  • La seva prevalença oscil·la entre el 2,6% i el 49,4%, la qual cosa indica l’heterogeneïtat en els criteris per definir aquesta patologia.

Què no trobarem associat al dolor de creixement?

  • No provoca coixesa
  • No afecta les articulacions, per tant no limita la mobilitat articular
  • No s’observen signes d’inflamació, de trauma local o d’infecció
  • No es manifesta en l’exploració física ni a través de radiografies, que són normals.

Què pot causar dolor de creixement?

Doncs el cert és que no se’n coneix la causa exacta, malgrat que aquest terme s’utilitza des de fa gairebé 200 anys. Durant aquest temps s’han proposat moltes etiologies, però no s’han pogut corroborar científicament:

  • alteracions del llindar del dolor, com succeeix en altres malalties múscul-esquelètiques no inflamatòries, com la fibromiàlgia. De fet, s’ha proposat el dolor de creixement com una forma infantil de síndromes doloroses no inflamatòries.
  • Fatiga de l’os, en relació a que el dolor apareix al final del dia, i després d’una activitat física intensa, la qual cosa s’associa a síndromes d’estrès local per sobreús.
  • Alteracions en la perfusió de sang: l’inici sobtat, la intensitat del dolor i la transitorietat fan pensar en un component vascular. A més, sembla que hi ha una relació amb pacients que pateixen migranya (una altra possible síndrome per dificultats de perfusió).
  • Teoria pato-mecànica, en relació a una possible hipermobilitat (no demostrada).
  • Altres
    • síndrome de cames inquietes (que es pot confondre, però que a diferència del primer persisteix en l’adult)
    • febre reumàtica
    • fatiga
    • factors psicològics, problemes emocionals

Quines conseqüències pot tenir el dolor de creixement?

Rarament el dolor de creixement es relaciona amb malalties greus. Les principals conseqüències són en la vida diària i familiar, incloent:

  • faltes a l’escola i al treball
  • fatiga durant el dia (si no descansa a la nit)
  • una activitat física reduïda
  • ús freqüent de medicaments analgèsics

Què cal fer davant de dolor de creixement?

Com hem dit, en general és un dolor que s’autolimita en el temps, i per tant no acostuma a ser necessari un tractament perllongat. De tota manera, cal tenir en compte que:

  • La intervenció més important és explicar que el curs natural del dolor de creixement és benigne, disminuint així l’ansietat i la por.
  • Si el dolor persisteix en el temps, cal consultar un professional de la salut per descartar que estigui associat a alguna alteració greu. Aquests poden ser pediatres, traumatòlegs, fisioterapeutes, podòlegs, dietistes o psicòlegs, entre d’altres.
  • En alguns casos, s’ha trobat una associació entre el dolor de creixement i els peus pronats, i s’ha trobat una millora del dolor amb l’ús de suports plantars que continguin falques triplanars. Una visita al podòleg pot ajudar a identificar alteracions mecàniques relacionades amb el dolor.
  • El dolor pot disminuir a través del tacte (gate-control), per la qual cosa massatges locals de confort poden ajudar, a més de suposar un contacte amb el nen, que també pot reduir els nivells d’ansietat.
  • Tot i no estar totalment demostrat, s’ha trobat que un programa d’activitat física i reforç muscular pot millorar la simptomatologia, potser augmentant el llindar del dolor, la vascularització o l’estat dels ossos.
  • En alguns casos s’ha trobat una alteració en la ingesta de Calci, per la qual cosa un suplement de calci en la dieta pot millorar l’estat del nen.
  • Es poden utilitzar analgèsics (AINES com el Paracetamol o l’ibuprofè) tot i que no es coneix l’eficàcia. Si el dolor és esporàdic es pot utilitzar un cop apareix el dolor, però si apareix de forma habitual es pot utilitzar preventivament per anar a dormir i millorar el descans.
  • Les alteracions del llindar del dolor es poden veure incrementades per l’ansietat de no conèixer la causa o la por, per tant també es poden afrontar des d’un punt de vista psicològic, amb un tractament a través de la teràpia cognitivoconductual.
  • Finalment, no oblidem el possible component genètic i la seva relació amb altres malalties no inflamatòries de l’adult, per la qual cosa conèixer els antecedents familiars pot ser d’utilitat.

En qualsevol cas, es desconeixen les causes exactes d’un dolor que és molt prevalent, però que està mal definit, per la qual cosa cal continuar investigant. Encara està per definir la patogènesi exacta i caldria realitzar anàlisi genètiques per trobar resultats estadísticament significatius.

Carles Escalona, professor del Grau en Podologia de la Facultat de Ciències de la Salut del Campus Manresa de la UVic-UCC

Bibliografia

  • Goodyear-Smith F, Arroll B. Growing pains. BMJ. 2006 Sep 2;333(7566):456-7.

 

  • Uziel Y, Hashkes PJ. Growing pains in children. Pediatr Rheumatol Online J. 2007 Apr 19;5:5.

 

  • Evans AM. Relationship between growing pains and foot posture in children: single case experimental designs in clinical practice. J Am Podiatr Med Assoc. 2003, 93: 111-117.

 

  • Naish JM, Apley J. “Growing pains”: a clinical study of non-arthritis limb pains in children. Arch Dis Child. 1951, 26: 134-140.

 

  • Friedland O, Hashkes PJ, Jaber L, Cohen A, Eliakim A, Wolach B, Uziel Y. Decreased bone strength in children with growing pains as measured by quantitative ultrasound. J Rheumatol. 2005, 32: 1354-1357.

 

  • Uziel Y, Friedland O, Jaber L, Press J, Buskila D, Wolach B, Hashkes PJ. Living with children with growing pains: How does it affect the parents?. J M

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.