El soroll mediambiental, tan necessari com desconfortant

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), físicament no hi ha diferència entre el so i el soroll(1). El so és una percepció sensorial evocada pels processos fisiològics del cervell auditiu. En canvi el soroll, la música, les converses, etc., es classifiquen com a “Gestalts” o lleis de la percepció. Aquestes lleis basen el seu principi general en que el cervell humà organitza tots els elements percebuts en forma de configuracions (Gestalts) o totalitats. El cervell s’esforça per fer “coherent” tot el que percep (sorolls, persones, objectes, paraules,…); “tot és més que la suma de les parts”(2).

Vivir bién és un placer. 2013. Consultat el 20/Febrer/2016. Disponible a: http://www.vivirbienesunplacer.com/todos/quien-se-apunta-a-la-dieta-contra-el-ruido-dia-mundial-contra-el-ruido/
Salas, G.

El so viatja per l’aire, a través d’ones, que no es poden veure. Quan més ràpid viatja l’ona, més alt és el so. La velocitat en que viatja és el que es coneix com a freqüència: els sons amb to alt (per exemple, un xiscle) tenen una freqüència més alta i els sons amb un to més baix (per exemple, un tro) tenen una freqüència més baixa. La freqüència es mesura en hertz (Hz). Com més gran son les ones, més alt és el so. El volum del so es mesura en decibels (dB). Les persones que no pateixen cap alteració auditiva poden escoltar de 0dB a 140dB. Per exemple, una conversa entre dues persones, en un to normal, aproximadament representa uns 60dB. L’estampida d’un petard pot arribar a ser, aproximadament, d’uns 140 dB . Entre 90-140dB ja produeixen danys a la còclea . De fet, exposicions mantingudes a volums superiors a 110dB poden provocar alteracions irreversibles a les estructures auditives(3,4).

La contaminació acústica no té un efecte directe en la salut mental, però sí que accelera i intensifica el desenvolupament de desordres mentals latents. Estudis sobre els seus efectes adversos mostren l’ansietat, l’estrès emocional, neurosi, psicosi i histèria, entre molts d’altres, com a problemes associats. La contaminació acústica és, segons l’OMS, un dels principals problemes de salut(5).

Les persones que la OMS considera més vulnerables a la contaminació acústica són les que tenen les facultats físiques i psíquiques disminuïdes (vells, malalts o persones deprimides); persones amb problemes de salut; persones amb tasques cognitives complexes, com per exemple, aprendre a llegir; persones cegues o amb discapacitats auditives; fetus, nadons i nens petits; ancians en general. Aquestes persones tenen menys capacitat de fer front als impactes que reben quan estan exposats al soroll i per tant, un risc major de patir efectes adversos(1).

Pel que fa als hospitals es considera que l’efecte més crític que causa el soroll és en el destorb dels pacients que dormen (4). Tenint en compte que els pacients tenen menys capacitat de fer front a l’estrès, el nivell de pressió acústica continuada (LAeq) no hauria de superar els 35dB dins les habitacions on els pacients són observats i tractats. Encara més cura cal tenir en els serveis on s’hi troben ingressats malalts crítics, pediàtrics i neonatals (1). Val a dir, però, que aquests nivells (35dB) equivalen al soroll que seria permès en una biblioteca (5).

A l’estat espanyol hi una llei (Real decret Llei 1386/1989) sobre la regulació del soroll ambiental als hospitals que pauta un màxim de 40dB durant el dia i per sota de 35dB durant la nit(6).

Les evidències empíriques sobre els efectes psicològics del soroll són molt variades a causa de la dificultat que suposa avaluar aquest fenomen. Però hi ha una correlació important pel que fa al soroll ambiental associat a reaccions fisiològiques neuroendocrines. Els nivells de les hormones de l’estrès (adrenalina, noradrenalina i cortisol) són indicadors que s’alteren quan es valora l’estrès crònic o agut en les persones(7).

El personal assistencial sap com és d’important reduir l’impacte del soroll mediambiental en l’àmbit hospitalari, facilitant així el repòs que tant necessiten els pacients. Sap que cal fer ús de cortines, mampares o portes per conservar la intimitat del pacient al màxim possible, tant visual com auditiva. Sap també que cal tenir en compte els comentaris i converses que es mantenen a prop del pacient, ja sigui per parlar d’ell o d’altres pacients. Però també sap que una gran majoria de les vegades totes aquestes mesures s’esdevenen insuficients o difícils de complir al cent per cent, i que cal buscar noves estratègies que aportin millores en aquest aspecte (8,9).

Entre aquestes estratègies s’hi troben les d’intentar que les estructures físiques dels hospitals tinguin els revestiments i aïllaments necessaris. Però quan això no és possible o és insuficient, hi ha sistemes de barrera que poden ajudar a minvar l’impacte d’aquest soroll. Entre elles actualment s’hi poden trobar l’ús de taps de les orelles, auriculars d’aïllament simple o tecnologia noise cancelling i l’ús de musicoteràpia. Totes elles amb la finalitzar de millorar el confort dels pacients a través de la reducció de l’impacte que causa aquest soroll mediambiental i millorar-ne la qualitat del descans (10-12).

Marina Mateu i Sixtina Perarnau, professores del Grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut del Campus Manresa de la UVic-UCC

 

Bibliografia

(1) Guidelines for community noise. Geneva: World Health Organization; 1999.

(2) Leone G. Leyes de la Gestalt. 2011; Consultat el: 20/Febrer/2014. Disponible a: www.gestalt-blog.blogspot.com

(3) Bustamante A, Ruís S, Navarro M. Yo no estudio con música. Consultat el: 12/Març/2015.Disponible a: http://www.psicologiajoven.com/publicaciones6/03.%20Yo%20no%20estudio%20con%20musica%20y%20tu.pdf

(4) Gomez J. El ruido y sus efectos psicológicos. Psicología y Ciencia Social/Psychology and Social Science 2013;13:1-2.

(5) Escute M, Martinez J. Are intensive care units (ICU) loud? Discrepancies between the perception of professionals and patients and the measurement of real noise with sound level meter. Rev Enferm 2012 Jun;35(6):18-24.

(6) Ley  37/2003, de 17 de noviembre, del Ruído. Boletín Ofical del Estado 2003 18/11/2003;276:Dispositivos Generales.

(7) Stanchina ML, Abu-Hijleh M, Chaudhry BK, Carlisle CC, Millman RP. The influence of white noise on sleep in subjects exposed to ICU noise. Sleep Med 2005;6(5):423-428.

(8) Gozález M. Intervenciones para evitar la deprivación del sueño en los pacientes críticamente enfermos en la unidad de cuidado intensivo. Arquitectura 2010 04/10;1:324-328.

(9) Pickering T, Harshfield G, Kleinert H, Blank S, Laragh J. Blood pressure during normal daily activities, sleep, and exercise: comparison of values in normal and hypertensive subjects. JAMA 1982;247(7):992-996.

(10) Alway A, Halm MA, Shilhanek M, St Pierre J. Do earplugs and eye masks affect sleep and delirium outcomes in the critically ill? Am J Crit Care 2013 Jul;22(4):357-360.

(11) Van Rompaey B, Elseviers M, Van Drom W, Fromont V, Jorens P. The effect of earplugs during the night on the onset of delirium and sleep perception: a randomized controlled trial in intensive care patients. Critical Care 2012 05-04;${item.volume}:R73.

(12) Bosma K, Ranieri V. Filtering out the noise: evaluating the impact of noise and sound reduction strategies on sleep quality for ICU patients. Critical Care 2009;13(3):151.

Imatge:

Salas, G. Vivir bién és un placer. 2013. Consultat el 20/Febrer/2016. Disponible a: http://www.vivirbienesunplacer.com/todos/quien-se-apunta-a-la-dieta-contra-el-ruido-dia-mundial-contra-el-ruido/

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.