El sistema estomatognàtic té diferents funcions: la succió, la masticació, la deglució, la parla i també la respiració. Has pensat mai què significa respirar?
Diversos articles de logopèdia ens diuen que la respiració nasal facilita el creixement i desenvolupament facial de manera adequada, amb el creixement maxil·lar correcte i la postura adequada de la mandíbula, mitjançant l’acció de la musculatura, que aporta el contacte correcte entre arcades i afavoreix la postura de llavis, llengua i galtes. (1)(2)
És evident que la respiració és imprescindible, com altres funcions, per poder sobreviure, però s’ha de fer de forma correcte. Saps quines repercussions té una respiració incorrecta en l’estructura orofacial, tant en el nen com en l’adult? I en el període nocturn, què passa quan respirem incorrectament, com pot afectar?
- El nas està preparat fer fer la funció de filtre i al mateix temps humidificar i escalfar l’aire que respirem, si no l’utilitzem, fa que no ens arribi en les condicions adequades als nostres pulmons.
- Quan respirem per la boca, la nostra estructura oral canvia de forma, ja que el paladar creix de forma estreta i alta, en lloc d’ampla i baixa. Això significarà que les dents no tindran espai a l’arcada superior i es posicionaran de forma incorrecte, la mandíbula tendirà a desplaçar-se de forma anterior, donant lloc a una alteració oclusal.
- Si utilitzem la boca per respirar, la musculatura dels nostres llavis, de la llengua, igual que la que estabilitza la mandíbula, perden força i ens condicionen en els moviments per la masticació, la parla, i la deglució, fent que aquestes funcions es realitzin de forma compensada, amb menys força i provocant més alteracions en la forma de l’estructura orofacial.
- Respirar de forma oral, també implica canvis en la posició del cap, fent-ne extensió i provocant descens mandibular, la llengua queda en posició baixa i en ocasions anterioritzada i la musculatura facial s’estira, donant lloc a cares llargues i
Esquema de Brodie, de la postura corporal i orofacial mandíbules poc estables. - Durant la nit, la respiració oral implica alteració en les fases del son, fent que no es descansi de forma correcta, amb risc de patir apnea obstructiva de la son (SAOS) que provoqui, per exemple hipertensió i/o alteració del ritme cardíac; i durant el dia es presenti somnolència diürna, cansament, dificultats per manteir l’atenció, irritació, impulsivitat, entre d’altres.
El mode respiratori de predomini oral pot tenir dues causes:
Alteració en la morfologia de l’estructura orofacial amb presència d’adenoides, amígdales, cornets hipertròfics, desviació del tàbic na-sal, rinitis al·lèrgiques, predisposicions genètiques amb estructures facials petites, altes i estretes. Si aquest és el cas, necessitarem del diagnòstic i intervenció de l’otorinolaringòleg, dentista/ortodoncista, pediatre, al·lergòleg i el treball del logopeda especialitzat en Motrici-tat Orofacial. En el cas de la hipertròfia d’amígdales o adenoides si la diagnostiquem abans dels 5 anys, el tractament serà més fàcil i efectiu, fent la correcció de l’alteració en morfològica orofacial perti-nent, i després realitzant el treball amb el logopeda especialista en Motricitat Orofacial(3).
Alteració funcional i/o presència d’un hàbit respiratori incorrecte causat per una higiene nasal incorrecte, preferència per una alimen-tació en la que la masticació no és important fent que la musculatu-ra oral s’elongui, es desequilibri i perdi tonicitat (pa de motlle, purés, etc), succió digital i xumet perllongats en el temps. En aquest cas serà necessària la intervenció del logopeda per poder fer correcció d’aquest hàbit respiratori, millora de l’estabilitat mandibular, tonici-tat i mobilitat de l’estructura de l’òrgan bucofonador a través de la teràpia específica en Motricitat Orofacial.
Ester Rodríguez León, coordinadora del Servei de Logopèdia de la CU+
BIBLIOGRAFIA
1. Gallo J, Campiotto AR. Terapia miofuncional orofacial em crianças respiradoras orais. Rev CEFAC. 2009;11:305-10.
2. Pacheco B de A, Toniolo da Silva AM, Mezzomo CL, Berwig CL, Prade Neu A. Relation betwenn oral breathing and nonutritive sucking habits and stomatognathic system alterations. CEFAC. 14(2):218-89.
3. González E, Adiego I, Maltrana JA, Facerías EA, Ortiz A. Fisiopatología de los trastornos respiratorios del sueño en los niños. Acta Otorrinolaringol Esp. 2010;61(SUPPL. 1):14-21.
4. Junqueira P. Respiração oral: considerações fonoaudiológicas. In: Junqueira P, Dauden AT. Aspectos atuais em terapia fonoaudiológica II. São Paulo: Pancast; 2002. p. 9-16
5. Da Silva Costa LT, Campos Júnior D, Da Silva JH, Da Cunha AD. Symptoms and signs of mouth breathing in teenagers with attention deficit hyperactivity disorder and with complaints about school underachievement. Rev CEFAC. 11(4):607-17.
6. Herrera Morales R, Rosas Vargas M, Canseco Jiménez J. Frecuencia de respiración oral en niños con maloclusión. Rev Odontol Mex. 2009;13(2):91-8.