A Logopèdia a l’assignatura “Psicologia Evolutiva” treballem el perfil psicosocial de l’ésser humà des que neix fins a la vellesa. L’assignatura té un contingut dinàmic, encara que no ho pugui semblar, ja que està subjecte als canvis socials i ambientals de cada moment i temps.
Hem vist, per exemple, com la definició tradicional d’adolescència no és vàlida avui en dia, ja que inclou aspectes de final d’etapa a partir de valoracions com tenir un treball estable i estar emancipat i ser autònom de la família d’origen. Avui en dia, aquests tipus de definicions és obvi que s’han de replantejar, i també cal tenir en compte que no són adaptables a totes les cultures. En algunes preval el fet d’incorporar-se a l’adultesa molt precoçment, mentre que a occident la fase entre l’adolescència i l’adultesa s’ha allargat molt.
Una de les fases més canviants és la de la vellesa. La població mundial està experimentant un procés d’envelliment que posa sobre la taula aspectes que abans mai es tenien en compte, ja que no teníem dades del desenvolupament psicosocial a edats en les que abans pràcticament no hi havia subjectes. És també una etapa que inclou persones molt diverses, una mica com passa en la infància. No és el mateix una persona gran de 65 anys que una de 90. Un aspecte molt estudiat són les atribucions que fan les persones, sobretot els joves, respecte l’etapa de la vellesa. S’ha demostrat que la idea que en tenen és de quelcom negatiu i deteriorant.
A l’assignatura de Psicologia Evolutiva incloem diversos formats d’avaluació, tal com ens marca la definició actual dels estudis universitaris, en que hem d’avaluar competències i, per tant, incloure diferents modes avaluatius. D’aquesta manera donem oportunitat als alumnes perquè el format d’avaluació sigui variat i així s’adapti als diferents perfils d’alumne. Cara a l’avaluació del perfil de la vellesa, ja des d’un inici vam plantejar la inclusió d’una entrevista a una o dues persones de 65 anys o més per tal de treballar el perfil explicat a classe i els mites sobre la vellesa existents i que són 8 en concret. Els alumnes havien d’elaborar una entrevista amb preguntes dirigides a esbrinar si el perfil psicosocial de la vellesa i els mites que comentem són reals en les persones entrevistades i el posicionament que tenen enfront a aquest tipus de creences sobre la vellesa.
Les alumnes de primer, Sandra Maier i Carla Trasserra van incloure en la seva presentació un vídeo de la seva entrevista amb dues persones grans, un home i una dona. Incloem aquí un fragment de l’entrevista en la que tots dos responen a les preguntes sobre els mites de la vellesa. A partir d’aquest treball les alumnes han pogut treballar de forma activa i pràctica el perfil psicosocial de la vellesa amb un resultat molt satisfactori, ja que, segons han explicat elles mateixes, els ha interessat molt fer aquest tipus de treball. Considerem que és una tasca interessant i que permet la inclusió de les noves tecnologies, amb les que es senten tan còmodes els estudiants d’avui en dia. Elaborar l’entrevista a partir del material proporcionat sens dubte les ha ajudat a integrar molt bé el perfil de la vellesa i a desfer algunes creences errònies o mites que tots tenim enfront a aquesta etapa de la vida.
Tania Estapé, professora col·laboradora dels estudis de Ciències de la Salut del Campus Manresa de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC)