Ballet i Podologia

El ballet és una forma concreta de dansa on els moviments es basen en el control total i absolut del cos, el qual s’ha d’ensenyar des de ben petit, ja que requereix concentració, capacitat per l’esforç i unes condicions físiques especials. Es caracteritza pel gran protagonisme de les extremitats inferiors, especialment el peu. En el camí que recorre el ballarí durant el seu aprenentatge, troba reptes a superar de diferent indole ( físics, psicològics, culturals…)

Incidència de lesions
La freqüència amb que es troben lesions segons el segment corporal és:

  • Peu i turmell (57%): Esquinç MTF de l’Hallux (24%), esquinç de turmell, tendinitis d’Aquil·les i distensió dels peroneals.
  • Genoll (10%): Hiperpressió rotuliana i tendinitis rotuliana (aquesta última només en dones).
  • Maluc (7%): Distensió/tendinitis recte anterior i esquinç sacroilíac.
  • Cuixa (5%): Distensió d’isquiotibials i esquinç del quàdriceps.
  • Cama (4%): Periostitis tibial i tendinitis del tibial anterior ( aquesta última només en dones).

És per tant l’esquinç MTF de l’Hallux la lesió que més freqüentment pateixen els esportistes de dansa clàssica.

Mecanisme lesional de l’Esquinç MTF de l’Hallux
L’origen de l’esquinç MTF de l’Hallux (també anomenat “Dit de gramilla”, excepte quan la naturalesa d’aquesta és de tipus traumàtic, ve determinat d’una part per les condicions anatòmiques presents, i d’una altra pel coneixement i cultiu de la tècnica.

L’origen traumàtic d’aquesta lesió es pot donar per circumstàncies o factors aliens al ballarí que afavoreixin o augmentin les possibilitats de lesió com ara:

  • El sòl
  • El calçat (un número equivocat)
  • La temperatura
  • La repetició reiterativa del moviment
  • La fatiga
  • Empènyer excessivament amb el dit gros en córrer o saltar.
  • Colpejar una superfície dura amb el dit gros del peu.
  • Suportar la càrrega del pes corporal en la posició “en punta”.
  • Forçar el dit gros en dorsiflexió.
  • Peu en posició pronada i amb el taló a l’aire.
  • Contractura del tendó d’Aquil·les.

Aquestes no fan més que agreujar les compensacions mecàniques negatives ja presents. Una altra causa és que gran part dels ballarins no presenten de forma natural les condicions anatòmiques necessàries per ballar (com per exemple falta de flexibilitat), i per tant pot haver limitacions físiques i restriccions que poden impedir el desenvolupament d’una tècnica perfecta. Pot donar-se el cas de pretendre assolir uns objectius massa precoçment, sense preparar correctament el cos. No aplicar la tècnica de la forma correcta és també causa de lesió. És habitual trobar ballarins que descuiden la seva posició durant la classe.

Pla de prevenció
El ballarí d’una companyia que per lesió està obligat a parar li està deixant el seu lloc a un altre. Per això, molts ballarins aguanten el dolor i cada vegada més es preocupen per aprendre com és la millor manera per cuidar el seu cos: la prevenció de lesions.
Aquesta anirà enfocada a intentar minimitzar les causes que desencadenen l’esquinç del primer metatarsià. S’ha de tenir en compte que és un esport molt tècnic, que requereix una bona preparació física, i que l’acumulació d’hores de entrenament pot desencadenar patologia. Així doncs el pla de prevenció, es basarà sobretot en:

  • Mesures higièniques: S’Ha d’assegurar que el sòl on es practica dansa sigui l’adequat, la temperatura de la sala, etc… Respecte la sabata de punta; “quebrarla”, utilitzar protecció (mitges, embenats…) i que el número sigui el correcte.
  • Preparació física: Abans de fer puntes s’ha d’assegurar que la musculatura estigui ben preparada, i posteriorment seguir amb la tonificació per tal de garantir una bona pràctica. també és molt important uns bons estiraments i escalfaments, i sobretot mai forçar l’entrenament més de les nostres possibilitats.

Pla de tractament per l’Esquinç MTF de l’Halux
El tractament ve condicionat pel factor desencadenant de la lesió i està orientat a aconseguir una ràpida recuperació. Desafortunadament, la gran majoria dels ballarins son atesos pels serveis sanitaris no sent remesos a especialistes en medicina esportiva, la qual cosa constitueix un greu error de cara a la recuperació.

  • Tractament conservador:
    “RICE”:
     . Repòs: El repòs és necessari. Evitar al màxim activitats que puguin causar dolor o inflamació. Els exercicis de mobilitat activa queden ajornats fins a la desaparició del dolor amb la finalitat d’evitar o augmentar la possibilitat de recaiguda. Si es podran realitzar de forma passiva pel terapeuta.
    . Gel: L’aplicació del gel disminueix la sensació de dolor, així com l’afluència de sang a la zona. Igualment efectiu contra la inflamació es recomana aplicar gel el més aviat possible i en les següents 48 a 72 hores en intervals de 2 hores.
    . Compressió: Amb la finalitat d’evitar i reduir el vessament intern és convenient practicar un embenat compressiu de la zona.
    . Elevació: L’elevació del membre afectat redueix la inflamació afavorint la tornada venosa.
       Pel que fa en l’ambit extra esportiu (es a dir mentre no practica l’activitat), podríem actuar a nivell de suports plantars, silicones, espumes, separadors de l’Hallux nocturns, etc… les silicones espodrien intentar posar també en el calçat de ballet mentre es duu a terme la pràctica esportiva, però en molts pocs casos aquests elements externs són ben tolerats.
    –   Prendre antiinflamatoris i analgèsics amb la finalitat d’accelerar el procés de recuperació.
        Després d’aquestes primeres 48 a 72 hores es començarà el treball de drenatge manual i es canviarà l’embenatge compressiu per un embenatge funcional amb la finalitat de bloquejar l’articulació exclusivament en la direcció en la qual es va produir la lesió. Una setmana més tard amb la inflamació gairebé inexistent i sense dolor es podrà començar el treball propioceptiu deixant per a la fase final el treball muscular i la reeducació especifica de la dansa.
  • Tractament quirúrgic: Seria l’última opció, ja que és l’alternativa més agrssiva, i més invalidant. Depenent del grau de desviació de l’Hallux, la patologia, el dolor… s’optarà per una tècnica o una altra. Si s’utilitza una tècnica menys agressiva pot recidivar ( ja que si es continua practicant l’esport no es tracta la causa, només la conseqüència) i si pel contrari la tècnica és més agresiva, aquesta resultarà invalidant per la pràctica de la dansa.

 

Cristina Freijo, Lorena Mota i Gemma Torrents
Alumnes de Grau de Podologia

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.