A mig camí de la següent cruïlla


Com en quasi bé en tots els aspectes de la meva vida, com mes vaig aprenen més dubtes em plantejo, més clares tinc les coses però més voltes li dono.
Tot plegat fa dos d’anys que vaig decidir agafar un nou camí cap a la Podologia, per afinitat a professionals, per curiositat, per l’encís en descobrir coses noves, tot plegat,  va crear la decisió de tirar endavant  i  el respecte d’entrar dins el món de les ciències de la salut.
 Recordo que el primer dia lectiu de 1r curs en entrar a l’aula els companys em miraven quasi de vostè i es clar en tenia 34 d’anys, no son molts vist per mi, però des de la perspectiva dels 20 ho entenc. A mitjans de 2n em van dir una frase molt simpàtica “doncs  no, no ets tant serio com sembles! ” fent referència a un moment de somriures entre varies persones a l’aula, per temes banals abans d’iniciar la  jornada. Entre aquestes dues situacions sols hi ha una diferència,  la sinergia, paraula d’imatge difícil però de significat molt simple. De la mateixa manera que amb els companys vas creant vincles més o menys intensos , no es la intensitat d’aquests el més important sinó els propis llaços que anem fent, dins l’aprenentatge en la podologia també vas descobrint els vincles. No n’ets conscient que es creen,  sinó que t’adones quan ja existeixen. El primer que em va sobtar va ser que als mesos de començar ja parlava diferent ,raó tenia la professora d’anatomia   -S’ha de parlar amb criteri-  deia.  Tot de mots que fins a les hores no havia escoltat mai o quasi mai i que a dia d’avui  formen part del meu parlar diari, dins i fora de la FUB.  I no tant sols els mots, sinó que també adquirir la actitud de  englobar, entrellaçar, relacionar, es a dir, crear sinergies entre els coneixements  adquirits des de les diferents vessants de la podologia que els docents  m’estan oferint.
I parlant dels coneixements que hem rebut fins ara, des de la posició privilegiada en la que estic, durant aquets dies d’estiu, amb segon  acabat i a l’espera d’iniciar un nou curs,  cal  reconèixer que també  en el seu moment m’han costat d’assumir. I a mi en certs moments  igual que als companys,  suor. Es clar que a la matrícula no hi havia cap clàusula que digues que això,  es bufar i fer ampolles , però allò que requereix d’un esforç ho valores i satisfà la teva ànima.
Ara que sóc a mig camí d’una cruïlla i començo a pensar quina mena de podòleg voldré ser,  seguiré el mateix camí que de moment m’ha dut fins aquí i que un bon company comparteix amb mi, no pretenc ser  un gran podòleg en cirurgia, ni el millor biomecànic, ni la màxima en ortopodologia , ni la perfecció en la quiropodologia, sols busco l’excel•lència com a persona, amb tots els defectes i virtuts que hom té i que ha decidit  fer-se podòleg,  tot estudiant a Manresa dia a dia.
Ara que sóc a mig camí enyoraré a un dels meus companys.  
Ara que sóc a mig camí estic satisfet del que he escollit fer i d’on he decidit  fer-ho.
Balaguer, Juliol 2012

Joan Ribalta Torregrosa, 36 anys estudiant de Podologia, “ara ja de 3r curs!!!”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.