Des de fa ja un quants anys es parla molt del diagnòstic de fisioteràpia, però sembla ser que fora de l’àmbit acadèmic i les associacions professionals i col·legials és un tema que no interessa o es creu que no és transcendental en la pràctica clínica diària, però realment la seva importància és cabdal en el nostre futur com a professió sanitària.
El fisioterapeuta està molt acostumat a treballar sota el paraigües del diagnòstic mèdic, com a mínim en l’àmbit de la xarxa pública de salut, però estareu d’acord amb mi que aquest diagnòstic no ens serveix per establir ni els objectius ni un pla de tractament acurat i personalitzat per cadascun dels nostres pacients. No entraré a valorar la sempre polèmica qüestió de l’encaix de la labor del fisioterapeuta en un organigrama organitzat i, tot sigui dit, dominat pel metge rehabilitador. En aquest esquema sembla ser que només es pot parlar de diagnòstic funcional que encara que ens dóna una certa independència encara està lluny d’un diagnòstic de caràcter bio-psico-social i no purament medicalitzat.
Quan es parla de l’àmbit competencial, i així queda recollit en els nous títols de Grau, es diu que el fisioterapeuta ha d’estar capacitat per establir el diagnòstic de fisioteràpia segons les normes internacionalment establertes, però quines són aquestes normes o aquests referents? La resposta a aquesta pregunta és molt clara: a la Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut, CIF (International Classification of Funtioning, Disability and Health, ICF) elaborada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en la Resolució WHA 54.21, de 22 de maig de 2001. Tal i com expliquen Egea i Sarabia, el model aportat per la CIF interrelaciona sis elements fonamentals (Figura 1):
- l’estat de salut,
- les funcions i estructures implicades en el procés de trastorn o malaltia,
- l’activitat que es veu afectada i de quina manera,
- de quina manera els altres elements fan que la participació de l’individu estigui afectada,
- quins són el factors de l’entorn que faciliten o dificulten el procés,
- quins són els factors de caire personal que igualment faciliten o dificulten la situació en la que es troba l’individu.
Aquesta classificació ha tingut un gran ressò internacional i ha establert les bases per a un llenguatge únic dels professionals que tenen competència en les alteracions de caràcter funcional. La codificació que planteja la CIF té com a propòsit oferir un llenguatge uniforme i un marc per a la descripció de la salut i dels estats que amb ella es relacionen. Aquesta uniformitat en el llenguatge ha de permetre la comparació de resultats en els àmbits de la recerca i dels sistemes d’informació de la salut a nivell mundial. Però a la nostra pràctica diària ens ha facilitat l’establiment del nostre diagnòstic de fisioteràpia.
Emetre el diagnòstic de fisioteràpia ens obliga a:
- Valorar de forma analítica, funcional i global, tenint en compte la valoració de les estructures i el seu funcionament, els nivells d’activitat i participació, així com el factors ambiental i personals.
- Transcriure els resultats en el format que la institució decideixi, respectant els principis de privacitat i de compliment de les lleis de protecció de dades.
- Codificar el diagnòstic segons la proposta de la CIF
- Proposar objectius segons característiques SMART:
S.- Specific (específic)
M.- Measurable (mesurable)
A.- Achievable (realitzable)
R.- Realistic (realista)
T.- Time-bound (limitat en el temps) - Establir un tractament amb criteris de coherència i responsabilitat
- Valorar de forma objectiva els resultats
- Comunicar de forma eficaç i eficient els resultats.
Com és evident tot aquest procés comporta un nivell molt elevat de responsabilitat que no s’assumeix en el moment que ens convertim en simples executors d’indicacions mèdiques.
Des d’un punt de vista pràctic com podem codificar els nostres diagnòstic? Existeix una eina fàcil però molt resolutiva que l’OMS posa al nostre abast. Es tracta d’un aplicatiu on-line per obtenir aquesta codificació denominada ICF Browser. Aquest navegador permet, en castellà, escollir aquells elements que descriuen la situació del pacient amb desplegables per cadascun dels elements a valorar. Per exemple, imaginem que tenim una persona jove amb una lumbàlgia crònica, amb afectació actual del nervi ciàtic, de baixa laboral, amb dolor a la marxa i la bipedestació, té dificultats en la seva higiene diària, acaba de tenir un fill però no pot tenir-lo en braços. Quin podria ser el diagnòstic de fisioteràpia i la seva codificació?
- Funcions corporals
b28013.- Dolor d’esquena
b2804.- Dolor irradiat a extremitat inferior dreta
b7301.- Pèrdua de força muscular extremitat inferior dreta
b7305.- Pèrdua de força muscular del tronc
b7151.- Pèrdua d’estabilitat de les articulacions de la columna vertebral
b770.- Alteració del patró de la marxa
b798.- Pèrdua de funcions musculosquelètiques i relacionades amb el moviment
- Estructures corporals
s7600.- Alteració de les estructures de la columna vertebral
s7602.- Alteració de lligaments i fàscies del tronc
s1201.- Alteració dels nervis espinals
- Activitats i participació
d4150.- Alteració del manteniment de la posició del cos. Romandre tombat
d4154.- Alteració del manteniment de la posició del cos. Romandre dret
d430.- Aixecar i moure objectes
d4500.- Caminar distàncies curtes
d5201.- Rentar-se les dents
d5402.- Posar-se calçat
d6300.- Preparar menjars senzills
d6402.- Neteja de la casa
d7702.- Relacions sexuals
- Factors ambientals
e310.- Té al seu càrrec un fill petit. La seva dona ha de viatja per motius de feina i és ell el que s’ocupa de portar la casa.
e340.- En aquests moments la seva germana el pot ajudar fins que es solucioni el problema
Una vegada elaborat el diagnòstic de fisioteràpia podrem elaborar amb precisió els objectius i el pla de fisioteràpia ja que tindrem un bon anàlisi de la naturalesa del problema, dels símptomes i el que és mes important de la naturalesa de la persona.
Gonzalo Lorza Blasco
Sotsdirector dels Estudis de Fisioteràpia EUCS Manresa
One Reply to “La C.I.F. i el diagnòstic de fisioteràpia”