Com afirmava Ludwig Wittgenstein, “els límits del meu llenguatge son els límits del meu món”. En efecte, ja es prou sabut de fa temps que el multilingüisme aporta beneficis inqüestionables a l’individu, no tan sols a nivell cognitiu, social o comunicatiu, sinó que també ofereix avantatges i obre portes en els àmbits formatius i professionals.
En l’àmbit professional, Catalunya es la comunitat autònoma on s’exigeixen més candidats poliglotes: l’anglès continua sent l’idioma estranger per excel·lència més demanat a les ofertes de feina, però altres llengües, com el xinès, el rus o l’àrab, també comencen a augmentar la seva presència.
Segons el XXII Informe Infoempleo Adecco del 2018, en una gran majoria de vacants del territori català es considerava requisit indispensable no només dominar el català i el castellà, sinó també el coneixement d’un o més idiomes estrangers: un 41% de les ofertes, per ser exactes. L’informe publicava també que, tot i haver-se reduït poc més d’un 2% la demanda des del 2014, la comunitat catalana continua sent la més exigent. En aquest sentit, mentre la mitjana estatal és que una de cada tres ofertes de feina demanen idiomes estrangers, a Catalunya són quatre de cada 10.
El motiu pel qual Catalunya és la comunitat que més idiomes demana en les ofertes de feina és, segons l’informe, “per la seva proximitat a la resta d’Europa”. Seguida de Balears -amb un 40,3%- i Canàries -amb un 37,3%- per la seva vinculació amb el turisme. En última posició trobem Aragó amb un 15,9%, però, sigui com sigui, a tots els territoris s’imposa l’anglès com a primera opció.
A més, l’estudi manifesta que cada vegada és més freqüent que una sola oferta de feina demani diverses llengües estrangeres.
L’informe també destaca que la demanda d’idiomes varia segons la categoria professional i, mentre el 52,05% de les ofertes de feina per a alts càrrecs en demanen, el percentatge baixa fins el 16,49% per als treballadors rasos.
Com a conseqüència, les diferents carreres universitàries, màsters, programes de mobilitat internacional (com Erasmus), beques, etc. comencen a adaptar-se també a les noves competències del mercat. Cada vegada més, els idiomes s’estan convertint en una assignatura obligatòria a les universitats i ja és requisit fonamental acreditar un cert nivell de coneixement d’una tercera llengua no tan sols per obtenir el títol, sinó també per poder accedir als estudis.
Per exemple, UVic-UCC, juntament amb moltes altres universitats catalanes, va anunciar fa poc que tots els alumnes que iniciessin els seus estudis de grau el curs 2018-2019 o posteriorment havien d’acreditar indispensablement un nivell B2 d’una tercera llengua (anglès, alemany, francès o italià) abans d’acabar la carrera. Per aquest motiu, des del Servei d’Idiomes de la UManresa-FUB posem a disposició de tota la comunitat universitària, però també de la ciutadania, un gran ventall de cursos generals i cursos intensius d’estiu.
Sònia Serra
Servei d’Idiomes UManresa-FUB