Digna Couso defensa a Manresa una ciència més diversa i insta el professorat a incloure la perspectiva de gènere com a estratègia docent
La física, doctora en Ensenyament de les Ciències i professora del Departament de Didàctica de les Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona, Digna Couso, ha obert el Cicle Obert de Conferències Educatives organitzada pels estudis d’Educació Infantil d’UManresa-FUB aquest dimarts, 22 de gener, amb la conferència titulada “Dones i ciència”. En aquesta ocasió, el cicle gira a l’entorn de la qüestió “De què parlem quan parlem de gènere?”.
En la seva xerrada Digna Couso s’ha referit a la invisibilització i discriminació històrica de les dones a la ciència. Un problema que segons ha explicat va més enllà de la història, perquè es continua produint en l’actualitat. Per Couso, “no hi ha prou ciència ni enginyeria per a les dones ni ciència feta amb perspectiva de gènere”, tot i que la manca d’aquesta visió sigui resultat d’una falta de diversitat en la recerca, ha puntualitzat. En aquest sentit ha afirmat que tota la ciència i l’enginyeria que no es facin amb perspectiva de diversitat acaba sent “mala ciència, menys fiable i de menys qualitat”. A això cal sumar-hi un problema de jerarquia. Com més nivell en l’àmbit científic, menys presència de dones. A més, hi ha una polarització d’aquesta presència, que en el cas de les dones es concentra bàsicament en les ciències de la salut.
Segons diferents estudis, l’interès per la ciència és elevat i l’interès per les assignatures de ciències, no és especialment dolent, però hi ha una enorme influència del gènere en relació amb els interessos científics. D’una banda, les noies tenen més interès per temes quotidians, de salut, de medi ambient i de beneficis socials, mentre que els nois se senten més atrets per la tecnologia i per temes que impliquin perill, intriga, risc i reptes a resoldre. Digna Couso ha explicat que hi ha una identitat estereotipada del científic. Se’l veu com “un home blanc, de classe mitjana i extremadament brillant, però per contra, la ciència ha avançat gràcies al treball de centenars de nans i no a la feina de pocs gegants”. L’escola ha perpetuat aquesta imatge, per exemple, amb imatges que apareixen en els llibres de text.
La conferenciant ha explicat que la identitat de gènere es desenvolupa molt aviat i que cap als sis anys, les nenes ja associen l’adjectiu “molt molt llest” als nois més que a les noies i que entre els 8 i els 12 anys ja pensen en professions que són “de nois” o “de noies”. En l’àmbit universitari, per exemple, els estudiants associen més l’adjectiu “brillant” als docents homes que a les dones.
Un altre aspecte que ha destacat Digna Couso en la seva intervenció ha estat el factor vinculat a les aspiracions, que es formen, generalment, abans dels 10 anys. Alguns estudis han demostrat que les aspiracions científiques dels infants entre els 10 i els 13 anys tenen molt a veure amb un nivell socio-cultural alt, unes bones notes en ciències i algun familiar que es dediqui a disciplines científiques.
La percepció de l’autocapacitat és un altre dels condicionants per posicionar-se en relació amb les disciplines científico-tecnològiques. En aquest sentit, tot i que les noies tinguin taxes més altes d’interès per les matemàtiques, la percepció que tenen és que tenen menys capacitat per sortir-se’n en aquesta matèria.
Segons Couso, davant d’aquesta situació és important que els docents analitzin quin és el seu posicionament en relació amb el STEAM, que es preguntin què pensen de l’àmbit científic-tecnològic, si consideren que està fet per ells o si el descarten i per què tenen aquesta creença.
En l’àmbit de l’ensenyament de les ciències, Couso creu que hi ha tot un seguit de problemes per resoldre, com per exemple els biaixos de gènere inconscients que incorporen els docents al llenguatge o per exemple, l’organització dels espais de lleure als patis de les escoles. A més, tant les noies com els estudiants en situació de desavantatge social pateixen més les conseqüències d’aquests biaixos. Pel que fa als docents, Couso ha dit que un dels primers problemes és l’alta feminització de la professió de mestre d’educació infantil i primària i alhora, la manca de seguretat que té aquest col·lectiu en temes relacionats amb l’àmbit científico-tecnològic.
Per a la conferenciant, davant d’aquesta situació cal introduir la perspectiva de gènere com a contingut a les aules: amb continguts que continguin aquest canvi de mirada, amb exemples relacionats amb el que són considerats “sabers femenins” – “per exemple, una cuina pot ser un bon laboratori de ciència”-, parlant de la presència de dones a la ciència i incorporant la mirada de gènere als contes tradicionals o a les converses sobre situacions quotidianes.
El canvi del que s’ensenya ha d’incorporar també un canvi en el com s’ensenya, en el posicionament i l’estratègia docent. En aquest sentit, Couso aposta perquè el professorat s’autoanalitzi per evitar l’ús del llenguatge sexista o els comportaments sexistes, encara que siguin inconscients, per exemple, o incorporar veus diverses a les aules per contrarestar la feminització de la professió docent. Segons Couso, un dels aspectes més importants a tenir en compte és el retorn que es fa als alumnes en l’avaluació de la seva feina. Ha explicat que quan es valoren noies sovint es fa un retorn més des del punt de vista de la forma mentre que en el cas dels nens se’n valora més el contingut. També que sovint quan es parla d’èxit de les nenes s’atribueix a l’esforç, mentre que quan es parla d’èxit en els nens es fa atribuint-lo a la seva intel·ligència.
Couso ha acabat la seva conferència assegurant que és normal que els docents tinguin els mateixos biaixos que té la societat i ha fet tot un seguit de recomanacions per treballar el foment de les vocacions científiques des de l’educació. En el cas d’infants petits ha dit que és necessari que se’ls permeti que juguin i explorin lliurement durant molt de temps i que el resultat d’aquesta exploració sigui sempre associat a un èxit. També que el professorat no senti por davant de situacions que se surten dels estereotips i que s’esforci per vèncer totes aquestes visions que hores d’ara encara estan tenint com a conseqüència que les professions científiques siguin professions masculinitzades.