L’Escola Pública Aqua Alba de Gualba (Vallès Oriental) és un centre arrelat al medi natural i social amb un interès especial per transmetre i potenciar les realitats culturals, històriques, geogràfiques i lingüístiques, de l’entorn del país.
Observar, molt més que mirar
L’observació, un procediment molt valuós per l’aprenentatge vinculat sobretot (però no només) a les àrees de coneixement del medi i educació artística.
Treballar l’observació vol dir aprendre a parar atenció als detalls, augmentar la capacitat de trobar la sorpresa o l’estranyesa per meravellar-se amb els fenòmens més quotidians, implicar no només la vista sinó també tota la resta de sentits, introduir instruments que augmenten la capacitat d’observar (lupes de ma i binoculars…),i sobretot, fer-se preguntes i posar en joc activitat intel·lectual (classificar, ordenar, relacionar…) tot cercant respostes.
Observar científicament
“L’observació en l’activitat científica implica mirar les entitats (objectes, fets i fenòmens) amb unes “ulleres” específiques que permetin relacionar els diferents factors observats en un marc de coneixement, construir idees i plantejar-se nous problemes”[1].
I el currículum diu….
- Observació d’elements i fenòmens naturals i comunicació de les observacions
- Observació a ull nu d’un organisme en el seu medi natural o reproduint el medi a l’aula.
- Observació dels canvis en les persones al llarg del temps.
- Observació, descripció i classificació de materials en funció d’algunes
- Observació i descripció d’interaccions que produeixin canvis en un sistema.
- Observació del funcionament d’aparells habituals de casa i de l’escola,.
- Observació i exploració sensorial d’elements de l’entorn natural, cultural i artístic.
- Observació de produccions en l’entorn artístic i cultural
- Observació i localització de formes geomètriques a l’entorn
Accés a l’arxiu en PDF >
Acceso al archivo en PDF >
[1] Pujol, R. M. (2003) Didáctica de las ciencias en la educación primària, Madrid: Sintesis Educación