L’Escola Pública Pràctiques I de Lleida és un centre molt dinàmic que pren part en diverses propostes que donen sentit a l’aprenentatge: programa ARCE d’intercanvi amb escoles de l’estat, escola verda, la revista de l’escola, projecte CLIL/AICLE, aula de natura,… AI cicle superior, es responsabilitzen de l’emissió d’un programa de ràdio del que procuren fer participar també la resta de l’escola.
La germana pobre
Una tecnologia gens nova, però no per això menys interessant. La ràdio continua essent un mitjà viu i útil que ha aconseguit superar la competència creixent d’altres mitjans. A la vida, acompanya molta gent en moments de soledat o d’oci. A l’escola, és una oportunitat per pensar bé el discurs oral: tenir clar què volem explicar, trobar la millor paraula per a cada concepte, buscar el punt just per dir tot allò que volem sense que falti ni sobri, aconseguir l’entonació adequada per a mantenir l’atenció de l’oient…. i tot, sense disposar de res més que del control del so!
Comunicar a distància
La ràdio emet unidireccionalment i no té retorn, almenys immediat. Qui emet, ha d’expressar les seves idees malgrat no veu la cara dels que escolten ni sent els seus comentaris ni té cap feed-back instantani. Però això no treu que haguem de comunicar amb el mateix entusiasme que si tinguéssim al davant els interlocutors.
Objectiu comú
Compartir objectius comuns en tasques autèntiques dóna sentit a l’aprenentatge. L’emissió ha de sortir bé perquè surt en antena i la pot escoltar qualsevol i perquè és el resultat d’una tasca de tots, on cadascú ha fet aportacions amb implicacions diverses.
I el currículum diu….
Aprendre a comunicar és saber utilitzar diferents llenguatge i tecnologies de la informació i la comunicació. Aquestes tecnologies condicionen la comunicació i, per tant, modifiquen la manera de veure el món i de relacionar-se i canvien alhora els hàbits en les relacions comunicatives, personals, laborals i socials.