Una experiència inoblidable amb Tonucci

Arrel de la visita del pedagog italià Francesco Tonucci a la ciutat de Manresa, el passat octubre, un grup d’alumnes de primer d’Educació Infantil de la FUB han tingut  la iniciativa de contactar directament amb ell i sol·licitar la seva participació a l’aula per skype.

L’expectativa de la seva resposta s’ha fet esperar i finalment arriba la sorpresa de que Tonucci accepta la invitació. –Ens ha dit que síiiiiiiii….-  L’emoció a l’aula va creixent fins que arriba l’esperat dia, divendres 17 de gener 2014 a les 16h. La majoria d’alumnes arriben vint minuts abans per fer les proves amb l’skype, i a l’hora prevista tot està a punt.

Un Tonucci amable i somrient ens saluda des de casa seva a Roma, li donem la benvinguda a la FUB, li agraïm la seva participació, i els estudiants comencen a fer les preguntes que havien preparat.

A continuació presentem un breu resum de les idees que s’han comentat:

• Respecte la intervenció del mestre/a, en quin moment ha d’oferir ajuda a l’infant?
  Impulsar la creativitat és fonamental pel creixement i l’educació de l’infant. La tasca del científic és buscar noves solucions, i aquest fet passa per la capacitat creativa de les persones. Hem de tenir en compte que l’infant té dret a cansar-se, a voler canviar d’activitat, i sobretot hem d’evitar ser rígids amb les rutines. És important oferir racons dins l’aula que impulsin la creativitat, tenir en compte diferents oficis, la igualtat de gènere, i les diferents intel·ligències. Alguns exemples d’aquests racons poden ser:
  1. Hort: pels aprenentatges i valors que implica, s’ha de cuidar és una experiència de vida: produeix fruits, es mengen…  Seguir procés, fer diari ….
  2. Cuina: Experiments de transformació, fer melmelades, productes que es conservin
  3. Fang: psicomotricitat fina, pintar, plaer del tacte, plaer de jugar i no cal fer objectes (en contra d’utilitzar plastilina).Va fer curs per mestres i la consigna era prohibit construir cap objecte, únicament experimentar sensacions i després escriure.
  4. Cuidar animals: relació afectiva, necessitat d’atencions, assumir responsabilitats, etc.
  5. Taller de fusteria, de bicicletes, etc.

Destaca que és important oferir espais de discussió amb els infants, desenvolupar la seva capacitat de raonament, més que tenir la veritat, la raó, o si és la resposta correcta o no.

• Les noves tecnologies poden ser un impediment per l’educació?

Reflexiona sobre l’error que alguns professionals de l’educació consideren que les noves tecnologies resolen l’ensenyament amb bons programes. Ens parla d’experiències gratificants i enriquidores dels infants quan perceben experiments amb els sentits del tacte, l’oïda, la vista, etc. Segons Tonucci  les noves tecnologies mai poden suplir els sentits, i l’escola ha d’oferir experiències que motivin a experimentar.

• Consells per ser bons/es mestres.

Important conduir l’escola perquè els infants siguin els protagonistes. Si realment pensem que l’infant té coses importants a dir, si li atorguem aquest valor, aleshores es sentirà protagonista de veritat.
L’actitud fonamental del mestre és saber escoltar.
Ens explica les experiències de Noruega on la formació de magisteri és molt severa perquè cal accedir amb nota alta i es valora molt les habilitats personals en el període de pràctiques.
Quan impartim coneixement als infants, en general hi ha la tendència a impartir experiències simples (els tractem de tontos) i tenen la capacitat per aprendre experiències complexes, com es treballa a l’escola de Reggio Emilia (Itàlia) on practiquen l’aprenentatge a partir de d’experiències amb animals que tenen a l’escola (alimentació, ….).
Cal formar mestres d’infants nous, que siguin crítics, que el resultat siguin alumnes rebels. Les preguntes obren portes, les respostes (llibres text…) tanquen portes.
En general  en el context social es valora poc al mestre d’infantil malgrat autors rellevants com Piaget, Bruner, Vygotski,… indiquen que l’etapa més important de la vida de les dones i els homes és la infància.

Després d’una hora intensa parlant en directe amb Tonucci per skipe, que com sempre passa rapidíssima i amb ganes de seguir escoltant a una persona sàvia i propera, arriba l’hora d’acomiadar-nos.

GRÀCIES TONUCCI