El passat dissabte 1 de març, vam fer la segona visita del curs Escoles Singulars, aquest cop per conèixer El Roure Gros de Santa Eulàlia de Riuprimer.
Recollim algunes imatges i frases de l’escola que us poden interessar:
L’escola, des de sempre, es planteja com ensenyar millor als nens i nenes i en cada època pren, encertadament o no, el camí que creu convenient per aquest procés d’ensenyament aprenentatge. Estem en una època de grans canvis i tots de forma molt ràpida. Costa adaptar-se a aquests temps i reflexionar alhora sobre què cal fer i cap on cal anar. De totes maneres és obvi que cal fer-ho. No podem afrontar nous temps amb esquemes passats però tampoc podem llençar tot el que tenim “caminat”.
El món que troba el nen d’ara és un món ple d’estímuls, ple d’informacions, ple de recursos… , on hem de decidir constantment cap on volem anar si no volem deixar que altres persones o el mateix entorn impersonal, actiu, frenètic ens porti, sense la nostra intervenció voluntària. És un món ple de camins oberts però que cal decisió per trobar el propi.
En aquesta classe de món tot va molt ràpid, i no podem seguir-ho tot tots. És un món que requereix reflexió, seguretat, decisió i procediments ràpids d’adaptació a noves situacions. És un món en el que cal saber una mica de tot per aprofundir més en el que ens interessa, ens emociona, ens agrada o necessitem.
En aquesta classe de món, tots tenim accés fàcil a informacions completes, diverses, actualitzades… i ja no és vàlid que l’ensenyament es basi en fer acumular aquestes informacions a les memòries dels nens i les nenes. Aquesta era potser la tasca adequada a altres temps on només uns pocs sabien o tenien accés al saber i ens havien de transmetre el seu coneixement, bé directament fent-nos d’ensenyants, bé indirectament donant-nos llibres de text on hi havia tot el que calia aprendre a cada edat i en cada moment.
En aquest món canviant, obert, divers, complex creiem que hem de formar als infants en la reflexió, la investigació, l’autoaprenentatge, la pràctica de treball en equip i la interdisciplinarietat com a base de la comprensió d’una realitat complexa. Hem d’ajudar-los a formular-se preguntes, a buscar respostes coherents, a processar-les i saber-les comunicar i transmetre de forma adequada.
Investigar de forma natural i espontània és propi de l’ésser humà, així aprenem conceptes, fets, procediments, actituds, valors… que ens són fonamentals per viure i adaptar-nos a l’entorn que ens ha tocat.
Els nens i les nenes des de l’inici de la seva vida investiguen. En algunes coses necessiten el control, el suport, l’ajut i l’orientació de l’adult, en altres s’espavilen sols i és bo que se’ls permeti fer-ho.
La nostra proposta es defineix rotundament per la defensa i potenciació d’aquest esperit investigador que tenen tots els nens i nenes en major o menor grau. La mestra, el mestre, ha d’acompanyar, servir de guia, de suport, d’orientador d’aquest procés.
Extret del web de l’escola:
http://www.elrouregros.cat/index.php/el-projecte-educatiu
Hola!! Abans que res agrair a els i les Mestres del Roure Gros per obrir-nos les portes primer del seu projecte en la xerrada i més tard de l’escola, en un matí de dissabte.
Com moltes de vosaltres dieu, una escola sense nens i nenes amunt i avall es fa força estrany, però també et permet aturar-te i analitzar els materials, els espais, i imaginar-te una escola plena de vida. És cert que se’m van crear molts dubtes i m’agradaria veure per un foradet com és el dia a dia a l’escola. Em van agradar molt la gran quantitat de materials, la distribució i classificació en els diferents ambients, i la documentació (imatges, fotos, reculls de treballs dels nens, investigacions que comencen i encara no acaben,…) que hi ha a tota l’escola i que fa que entenguis com es viu a l’escola.
A diferencia del què dieu la majoria, jo vaig tenir una sensació estranya al entrar a l’escola; venia amb moltes expectatives després de la xerrada i amb moltes ganes de conèixer com era realment allò que ens explicaven, Però en certs moments, vaig notar espais freds on d’entrada no em venia de gust quedar-me, potser per la desconeixença i també perquè l’escola la fan les persones que hi conviuen (nens, pares, mestres, monitors,..).
El que trobo molt interessant és la presencia constant d’elements naturals que permeten un enfocament científic molt enriquidor, elements de la vida quotidiana, a més d’uns espais on les taules i cadires de la majoria d’escoles estan oblidats i substituïts per ambients amb catifes, sofàs, taules d’experiments, racons,… que permeten crear una escola on el nen/a actuï, experimenti, investigui,…
Moltes gràcies per deixar-nos conèixer el projecte, i perquè amb visites com aquestes perdem la por a llançar-nos i fer una escola plena de vida i amb sentit pel nen/a.
ANNA
Primer de tot donar les gràcies a tot l’equip de mestres del Roure Gros, per donar-nos la possibilitat de poder visitar la seva escola i explicar-nos el seu projecte educatiu.
M’ha agradat moltíssim visitar aquesta escola, per mi ha estat una experiència tant profesional com personal molt enriquidora.
Trobar una escola on cada espai, cada racó… està pensat perquè el nen/a trobi resposta a les seves necessitats reals. Amb materials de la vida quotidiana, que despertin en els infants moviment, observació, manipulació i experimentació on la ciència sempre està present.
També em va impressionar molt l’edifici, amb forces anys per fora però molt viu per dins. El pati, amb cabanyes, racons interessants i plens de vivències on no importa enfilar-se ni embrutar-se.
La decoració dels espais també em va agradar molt, senzilla però molt original amb penjarobes, troncs…
Durant tota la visita no vaig deixar de pensar que feliços han de ser els nens i nenes en aquesta escola.
Moltes gràcies per comparti-ho amb tots nosaltres.
Fina
Bones a tothom,
Primer de tot, moltes gràcies per obrir-nos les portes a tots els docents que vam assistir-hi a l’escola en un dissabte. La veritat és que dóna gust compartir un dissabte així amb tots vosaltres.
Després voldria incidir-hi en diverses qüestions que em plantejo després de la visita.
Primer, l’escola com una galeria d’art!Només entrar vaig tenir aquesta sensació,no semblava pas que estigués en una escola… Però com més endins em ficava menys ho semblava… L’escola plena d’art, tot fet pels nens esta clar… I és veritat el que havia dit la Carme a la conferència, no tots han de seure.
Segon, i com va dir la Carme, el que estavem veient en aquell moment era un edifici, no l’escola. M’haguès encantat veure-la en funcionament perquè és veritat que tot i que veiem l’estil d’escola, no estem veient el que és treballar en una escola així. Els passadissos plens de material, però no material escolar, material natural que pots trobar a tot arreu! Amb la visita, la idea et queda, però la manera de fer-ho, el funcionament no l’aprenem si no hi veiem en marxa. És com quan et treus el carnet de cotxe que pots aprovar el teòric però necessites el pràctic!
NOELIA
Hola a tothom i moltes gràcies, mestres de l’escola, per compartir el vostre projecte.
No en tenia gaire coneixement de l’escola el Roure Gros. Vaig quedar encisada i, l’escola, em va arribar al cor.
Els espais tant i tant acollidors, l’aire de tranquil·litat que respiraves. Espais molt ben pensats i cuidats … Aquest canvi de mirada que tant i tant en parlem cap a l’infant i també cap a l’educador/a i cap a l’escola que volem, …, el veies i el palpaves.
Tot el cap de setmana hi vaig estar pensant, reflexionant, tenia necessitat de fer una mica meu tot allò que vaig poder viure el dissabte, què podia canviar a la meva classe? (dic a la meva classe, ja que a la meva escola, el canvi, ,serà molt difícil però no impossible, espero!), per què ho volia canviar?, quan?, …., bé, moltes preguntes.
I, el dilluns ho vaig fer. Vaig muntar uns petits ambients: alfombres, coixins, …un petit raconet… . Entre tots vam pensar què hi podríem fer, com hi teníem que estar, com entrar, quines estones, … i quin nom li posaríem … Un trosset petit, petit de Roure Gros! GENIAL …Els encanta estar-hi i, realment, es respira pau i tranquil·litat.
Bé, al llarg d’aquest dies, he anat canviar trossets de classe…, FANTÀSTIC!
Una abraçada ben forta a tots els mestres del Roure Gros, el vostre entusiasme i la vostra empenta, S’ENCOMANA! … i que per molts anys!!!!!!!
Salut
Hola a tothom,
primer de tot moltes gràcies a l’equip del Roure Gros per obrir les seves portes i compartir amb nosaltres les seves vivències de l’escola.
M’agrada molt descobrir escoles com el roure Gros on es respira un ambient tranquil, on els nens són lliures en el seu aprenentatge i tenen un espai i uns materials pensats per ells, poden així aprendre el que realment interessa. Així el nen es motiva, s’engresca, té ganes de saber més, de demanar ajuda, d’explicar-ho … d’aprendre.
Felicitats!
GENIAL. IMPRESSIONANT!!
Moltes gràcies per creure en la força de l’escola, per educar creient-vos el que feu. De ben segur els vostres alumnes són privilegiats.
Vaig sortir carregada d’optimisme de la visita al Roure Gros.
I sí, tenen una escola encantadora, plena de racons per aprendre, per sorprendre’s, per amagar-se, per escoltar contes a les fosques, per jugar a la cuineta amb cuina i microones de veritat… No hi falta de res. Jo sí que vaig veure-hi tot això i em va encantar.
Com d’un edifici amb molts anys de vida en fan un espai d’aprenentatge actual, encisador, com aflora optimisme per totes les parets i sales. De qualsevol cosa en fan motiu d’aprenentatge, material per aprendre… La força de la creativitat!!!
Em va encantar!!!
Lectura al terrat, lectura en un raconet del passadís amb matalàs i coixins, lectura a les fosques al forat de l’escala…
Espai per a descobrir, per explorar, per aprendre, per gaudir!!!
I sala de pintura,
i molta experimentació,
i la sala de llums…
I un planetari.
I construccions enormes
I un laboratori dins l’aula
…
Espai per acollir els nens d’infantil i per fer vibrar els de primària.
Projectes súper interessants, ressenyes de projectes anteriors on començar i seguir avançant…
De ben segur aquests nens se senten bé a l’escola i es lleven sense fer mandra!
Molt material senzill, tant interessant!!! Genials els penjarobes!!
I el pati!!!
Cabanyes, amagatalls, un preciós cavall fet amb una roda, i les cendres d’escalivar les borifarres de dijous gras!!
Una escola. Una comunitat.
Nens responsables que paren taula, que renten les estovalles, que se senten part de l’escola, peça d’un grup.
I és clar, no tenen programat en quin moment han d’ensenyar la lletra T, ni la M, ni la resta portant-ne… perquè cada nen/a l’aprendrà en un moment diferent. Tampoc hi ha llibres de text avorridíssims amb temaris obsolets perquè al Roure Gros aprenen amb la biblioteca interessantíssima que tenen i amb la wikipèdia i el google.
I sobretot, embrutant-se, provant, tocant…
Per molts anys!!!
Felicitats mestres del Roure Gros.
Hola a tothom!
No voldria començar sense agraïr a l’escola El Roure Gros el fet d’obrir les seves portes i compartir amb tots nosaltres les seves experiències i vivències! Moltes gràcies!
Jo vaig copsar l’escola com un model científic per excel·lència: racons plenament experimentals, materials sorprenents, espais oberts, treballs de deducció molt interessants… realment es respira ciència per tota l’escola!
Val a dir però, que, com en Guifré, també em costa imaginar-me el dia a dia de l’escola, i més el d’un nen o nena de 3 anys (ja que sóc mestra d’Educació Infantil!).
Pensant en aquesta franja d’edat, vaig trobar a faltar un racó de referència i, d’acollida i recollida pels més menuts per a fer les nostres converses, intercanvis d’experiències del dia…, així com d’altres racons on la ciència no fos la protagonista i en canvi si ho fossin els contes, la música, l’art plàstic, el joc simbòlic… que són, des del meu punt de vista, tant importants!
De segur, que també ho treballen, però el fet que no veiés treballs plàstics realitzats durant aquest curs, o que no hi trobés un racó més intimista, més acollidor, per explicar contes i fer titelles, per fer fer volar la imaginació dels nostres infants amb la màgia dels contes… o com tampoc vaig poder copsar instruments, cançoners, audicions… em va resultar doncs, una mica xocant.
Entenc però que una xerrada i una visita en un matí i sense infants, resulta insuficient per a poder explicar i ensenyar tot el que suposa la vida d’una escola i, per tant, de segur que se’m van passar coses per alt!
Ara doncs, només em faltaria una cosa: poder visitar l’escola en directe o de forma virtual, per poder copsar en plena acció als seus protagonistes i així entendre millor part del seu funcionament.
Moltes gràcies, per tot i felicitats.
Primer de tot donar les gràcies a tot l’equip de mestres del Roure Gros, per donar-nos la possibilitat de poder visitar la seva escola i explicar-nos el seu projecte educatiu.
Pel què fa a la visita a l’escola, la veritat és que un cop explorat tots els racons de l’antic edifici que vam visitar, em van sorgir algun dubte dels que ja m’havien sorgit quan ens van venir explicar el seu treball a l’aula. Si què és cert que hi havia molts recursos diferents de l’escola tradicional de tota la vida, però em va semblar difícil imaginar quin és el dia a dia de l’escola amb els nens. El fet que no hi hagués quasi cap espai on els nens poguessin establir el seu lloc de treball asseguts, els espais tan oberts, les capses de materials tan abstractes…
Em va semblar que ens explicaven un projecte molt bonic i molt ben aplicat, però que ens ho descrivien amb poca concreció. No obstant penso que és la seva manera de treballar i que els funciona la mar de bé ja que és una de les escoles de referència.
Moltes felicitats!!
Primer de tot agraïr a l’escola i a tot l’equip de mestres per fer possible que poguèssim escoltar la conferència de la Carme i desprès poder veure plasmat a l’escola tot allò que ens va explicar. És cert que quan vaig arribar al’escola del Roure Gros em va impactar bastant, no me la imaginava pas així, tan antiga, però quan vag entar a dintre i vaig poder veure tot allò que s’hi feia la meva impresió va canviar completament. Un edifici vell, lleig, transformat en una fantàstica escola, increible!!!
Estic molt d’acord amb totes les que dieu que tan de bo hi haguèssin més mestres que perdessin la por a aquest model de treball i les escoles treballèssin d’una manera semblant a la d’aquesta escola. Als nens i a les nenes els hi encanta fer de detectius, investigar, preguntar… i això, aquest esperit, és el que hem d’aprofitar els i les mestres per fer que els nostres alumnes aprenguin.
Felicitats per la feina que feu!!
Moltes gràcies pel vostre interès i suport. Entre tots farem possible el canvi a l’escola!!
Una abraçada
Carme Alemany
Un gran projecte i una gran escola!!!
Va ser un matí de dissabte fantàstic en què vaig poder omplir la càmera amb fotos increibles i el cap amb mil idees i pensaments.
M’encanta la manera de fer, com els infants aprenen lliurement, com els mestres acompanyeu, com teniu els materials disposats, els espais ideats… GENIAL!!!!
I sí, una veritable llàstima que l’Escola Bressol no vulgui formar part d’aquest projecte. Què trist!!
Espero que siguin mooooolts els i les mestres que vagin perdent la por i la necessitat de “control” i que, a poc a poc, les escoles tirin endavant maneres de fer semblants a la vostra.
Felicitats per tirar endavant un projecte com aquest!!!
Admiro a aquest equip de mestres que estan tirant endavant aquest projecte any rere any, gràcies a aquesta empenta, valentia i il·lusió, altres docents com jo, que tenim un cuc al cos per millorar el sistema educatiu, que volem conèixer i ampliar la ment,…. tenim la oportunitat de veure que és possible. I sí, quina llàstima que la llar d’infants no us vulgui acompanyar en el procés.
M’apassiona descobrir escoles com el Roure Gros, que a banda de ser una gran escola en tots els sentits i deixant de banda les parets velles, que és el que menys importa, té al seu entorn un paisatge meravellós i farcidet de natura que convida a observar i respirar pau.
El cuc del que parlava, cada vegada creix més. No és fàcil canviar el sistema quan hi ha “por”. Jo voldria destacar ‘els materials’, requereix un entrenament i un bon model a seguir per conservar-los, valorar-los i respectar-los. El més bàsic per començar hauria de ser la tranquil·litat en deixar a l’aula una construcció, un material valuós, una creació… i l’endemà trobar-la tal i com la vam deixar.
No llençarem la tovallola!!
Primer de tot moltes gràcies per obrir-nos la vostra escola. Em va agradar molt poder observar i recordar tot allò que prèviament ens havia explicat la Carme a la Xerrada. Veure l’esforç del equip educatiu en la transformació d’aquell edifici vell i veure els espais creats i poder imaginar a la canalla compartint, dialogant, aprenent junts… va ser un matí de dissabte molt profitós.. Penso que es una llàstima que en un poble tant petit on només hi ha una escola bressol i una escola infantil-primaria no hi hagi una continuïtat entre ambdós. Però us animo a continuar intentant-ho perquè l’esperança no s’ha de perdre.
Animar-vos a continuar amb la vostra tasca educativa.
Realment impressionant , hem va encantar visitar aquesta escola , una vegada més queda demostrat que no calen unes grans instal·lacions, ja què d’un edifici vell, han creat una gran escola. La quantitat i la qualitat dels materials a l’abast dels infants, els racons de joc, fan que només entrar a l’escola, tinguis ganes de descobrir tot el que s’hi amaga.
Una de les coses que personalment més hem va marcar, va ser el fet de que en la pregunta que va sorgir, de si en l’escola bressol que hi ha a tocar de l’escola, seguien el mateix projecte o similar, la resposta va ser que no. Realment una llàstima, no creieu?
Sóc mestra de llar d’infants i m’emociono cada vegada que veig projectes que donen continuïtat a lo que és fa a la majoria de llars. Aquest en va ser un clar exemple. Em va agradar com amb un edifici que no té res de particular, han creat una escola amb un projecte realment “genial”.
Tants materials, racons acollidors, a l’abast dels infants… donava la sensació, la bona sensació de que l’escola era per i dels nens i nenes.
Quan aprenem cercant els nostres interessos és quan realment aprenem, i això que per els adults es tan clar sembla ser que a l’escola, a moltes escoles encara s’hagi d’aprendre les taules de multiplicar del 0 al 10, i els infants hagin de saber tots els rius sense descuidar-se cap.
Realment felicitats a l’equip de l’escola El roure gros.