L’escola Mas Rampìnyo de Montcada gaudeix d’un entorn privilegiat al que les mestres volen retornar el valor educatiu que té tot espai natural. Avui han sortit a fer una passejada per “La llacuna” per fer descobertes interessants i gaudir de l’aire lliure.
La vida és a fora
Un espai de fàcil accés, a poca estona caminant de l’escola, permet tornar-hi recurrentment per a observar canvis i relacions, conceptes claus en l’estudi de la vida: éssers vius que apareixen i se’n van, restes i rastres nous que interpretar, diferències degudes a les estacions, al cicle diari, ,…. Teranyines, babes de cargol, camins de formigues, flors que s’obren, arbres que poncellen, fulles que neixen o que cauen, forats d’origen desconegut …i és que acostar-se al coneixement del medi natural no es pot fer tancat en les 4 parets de l’aula!
Incidir en l’entorn
Un espai proper també se sent més propi, i això facilita fer-se conscients de les possibilitats d’intervenir i passar del coneixement a l’acció. Convertir un arbre en una cabana, netejar o denunciar on pertoqui acumulacions d’escombraries, recuperar plantes autòctones,… Tot des de la consciència que no som usuaris únics i per tant, des del respecte.
Crear vincles
La situació de sortida és festiva, lúdica, emocionant, amb ressò d’aventura. La preparació de la motxilla, el passeig a peu, tan ple d’atractius externs, el menjar d’excursió, gaudir de l’exercici corporal, la companyia informal, el pas del temps tan diferent a l’habitual de cada dia, … Tot plegat fa de la sortida un escenari excel·lent per a enfortir vincles entre infants i entre infants i adults.
I el currículum diu….
L’àrea de coneixement del medi natural, social i cultural pretén capacitar l’alumnat per entendre, opinar i prendre decisions sobre aspectes de l’entorn amb els que interacciona.