En Raül Manzano es va presentar com una persona amb moltes facetes: és president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, coordinador general de l’Observatori d’Educació Rural de Catalunya i codirector de la revista Guix, però sobretot es defineix com a mestre. Va venir el darrer dimarts com a codirector de la revista esmentada per a compartir els seus coneixements i experiències d’una forma clara amb molta motivació i empenta.
La tertúlia es va dividir en petits tastets d’educació i de cuina. Va fer una petita comparació entre l’hostaleria de fa uns anys i l’escola antiga fins arribar a l’actual. Els comensals que estàvem presents, ens adonàrem de la història arrelada que tenen aquests dos conceptes. Ambdues tenen una bona base i són susceptibles de renovació i creació i, de vegades, han sofert també crítiques i han estat refusades.
Ens planteja els dos tipus de mestres (i cuiners/es) que hi ha i ens pregunta, quin voleu ser? Segons Manzano, hi ha l’executor i el planificador. El primer, té penjat a la paret el menú, només li cal copiar els ingredients i fer el plat. Són els més conservadors i no intenten canviar ni millorar. Els segons, munten el plat sense mirar només el producte en sí, sinó també el seu interior. Intenten variar les quantitats, els aliments, les formes de cuinar-les, la presentació… A més, estan oberts a crítiques, ells/es mateixos es posen a prova i intenten ser creatius. També són anomenats, els renovadors.
Podem veure que tant l’escola com la cuina requereixen un cert esforç, però totes dues ens permeten gaudir. En aquest sentit, aprendre mereix un esforç però si trobem un sentit i ho aconseguim, en gaudirem , i no només nosaltres, sinó tothom que ens envolta.
Seguidament ens va proposar un menú obert on qualsevol podia opinar des del primer plat fins a les espècies. Aquest menú estava dividit de tres apartats: Entrant, primer plat i postres. En cada un dels apartats ens va oferir eines molt subjectives i suggerents tals com: bocins d’optimisme, salsa d’actualitat sòcio-educativa, cruixent de pedagogia del compromís o un milfulles de renovació pedagògica amb polsims d’utopies i puré de complexitat.
Quant a la utilització de les espècies, també ens va apuntar tres idees més a tenir presents: el canvi de la lògica de coneixements, l’aprenentatge al llarg i ample de la vida i l’aprenentatge cooperatiu i amb comunitat. Tots ells aspectes d’una gran complexitat.
La següent part de la tertúlia, va estar més enfocada a la revista Guix i als seus canvis. Recentment, la revista ha canviat el seu aspecte tant per fora (distribució d’imatges, lletra clara i ben disposada, apartats més acurats…) com per dins (espais més amplis per a publicacions de professorat, adaptació als nous temps, treball en xarxa, espai de recursos més gran…), mantenint la seva identitat pròpia.
També ens va presentar la cuina del Guix, que és l’equip que conforma la revista. I com a partir de les idees d’uns i dels altres es van creant els nous apartats (o el que és el mateix, els plats del menú), per finalment elaborar un producte com aquest (la revista).
Al voltant d’aquest últim apartat va girar bona part de la tertúlia donat que els i les assistents es van avesar a debatre sobre la dificultat que sovint suposa el treball en equip, sobre com n’és de costós obrir la porta de l’aula i compartir amb els companys i companyes tot allò que no ens ha funcionat. Dit d’una altra manera, la dificultat amb què es troben els i les mestres a l’hora de “despullar-se” davant dels demés i com n’és d’enriquidor quan això es pot fer.
Finalment, i arribant així a les postres, en Raül va compartir amb nosaltres la seva recent i molt gratificant experiència amb la Comunitat d’Aprenentatge de l’Escola Bressol Lappont, on dur la seva filla. Va explicar que una comunitat d’aprenentatge és un intent per a transformar un centre educatiu per a fer-lo el màxim d’adaptat a les necessitats de l’alumnat i a bolcar totes les oportunitat que ofereix l’entorn cap al procés d’aprenentatge dels infants.
Autora: Cristina Hidalgo (futura mestra d’educació infantil)