Tertúlia amb… en Joan Badia

La segona tertúlia presentada per Joan Badia, professor de secundària i anteriorment amb càrrecs de responsabilitat en el govern precedent, duu el mateix títol que l’article que va escriure recentment al diari ARA, “Captar els millors per ensenyar”. Inspirat en un viatge a Finlàndia i en una tesis doctoral, escriu sobre la necessitat de millorar l’educació del nostre país millorant l’educació del professorat. Un tema que com el mateix Joan Badia diu: “Algú ho havia de dir”.

En la tertúlia, Badia va iniciar el seu discurs, explicant la seva pròpia preocupació sobre la formació inicial i permanent del professorat, una formació necessària de renovació pels canvis constants en la societat en què vivim. Badia va mostrar a les i els assistents l’interès que s’ha generat des dels anys 70-80 per aquesta formació contínua i com aquesta preocupació segueix i es fa palesa amb les demandes que fan els diferents centres d’ensenyament en l’actualitat.

Va continuar la seva intervenció explicant el seu viatge a Finlàndia i com que aquest el va ajudar a obrir els ulls i a reflexionar sobre com podia ser que hi hagués països que donessin tanta importància a la professió de mestre i d’altres no? Reflexionant sobre el tema va mostrar el seu malestar per la poca rellevància que sustenta al nostre país la professió, i com el fàcil accés a la carrera universitària i la no necessitat de passar cap tipus de prova específica en la que també s’avaluessin altres tipus d’aptituds ajuda a que gaudeixi de poc prestigi social. A partir d’aquí Badia va proposar diferents preguntes per a provocar debat entre les mestres assistents.

Badia ens va fer entendre la necessitat de tenir bons mestres perquè l’ensenyament pugui ser de qualitat, posant sobre la taula que no tothom és vàlid per a ser-ho. Per això, Badia, va expressar el seu parer dient que és millor que hi hagi una selecció prèvia del professorat que no pas posterior, ja que per a aquesta feina es necessiten unes competències. Competències que, segons Badia, poden ser apreses però dins d’una formació que no pot ser pautada. Formació que sobretot s’ha d’encaminar a de donar estratègies per a què un mateix sigui capaç de trobar recursos i solucions a allò que se li planteja. Des d’aquesta idea, Badia proposa que es guiï la formació, tant inicial com permanent, del professorat per a tenir una autonomia pròpia i el doti de capacitat reflexiva per a millorar dia a dia la seva pràctica docent. A més, va puntualitzar que trobaria molt interessant que mestres veterans poguessin fer cursos a novells on poder compartir la seva amplíssima experiència i els seus coneixements.

A més, va fer una crida a què des d’un inici els mestres rebin una bona educació i que aquesta sigui oberta i reflexiva en la seva pràctica. Per altra banda, Badia va donar ànims per a trobar solucions des de baix, és a dir, des de les pròpies escoles. Al mateix temps va proposar la creació del que ell va anomenar plataforma de gestió del coneixement, on els diferents centres poguessin compartir inquietuds i recursos que es troben en el dia a dia. Finament, entre torns de paraula, va remarcar la importància de la implicació dels educadors i de les educadores en la seva tasca i va demanar positivisme davant les possibles situacions més o menys incertes que han de fer front.

Autores: Gemma Agramunt i Cristina Hidalgo (futures mestres d’educació infantil)

One Reply to “Tertúlia amb… en Joan Badia”

Leave a Reply