Em crida l’atenció l’oblit reiterat d’un aspecte essencial en les polèmiques al voltant de l’Educat 1×1. Per mi l’error principal del programa, al marge de precipitacions econòmiques, de la banalització de continguts o de si ens fa semblar més moderns, és mantenir l’èmfasi en el treball individual.
Al segle XXI sabem que el coneixement és sempre cultural i ideològic, que el significat de les paraules és un producte social, que per omplir de sentit els conceptes necessitem del context i la comunitat, que la construcció del coneixement requereix de l’intercanvi de punts de vista. És a dir, que aprendre no té res a veure amb un contracte blindat entre un llibre (o un pdf) i una persona individual sinó que és un procés de canvi que per descomptat implica necessàriament cada individu, però també necessita del diàleg entès en sentit ampli: diàleg amb els altres, experts o iguals, amb els llibres, amb la natura, amb el món, amb un mateix… ..
I no estic parlant de què sigui més emocionant ni més motivador aprendre en grup, que per descomptat també, sinó d’aprenentatge en si mateix, molt més potent en situació de grup. Per què? Perquè és contrastant amb els altres que m’adono de les debilitats de les meves idees, de la lògica d’altres maneres de mirar, dels arguments i contraarguments que poden fer trontollar les meves falses seguretats,…. i això és el que em permet refer, modificar i fer evolucionar de manera continuada la meva manera de pensar… aprendre, oi?
I una aula, un grup de persones diverses que comparteixen força temps amb la finalitat explícita d’aprendre, ha de ser un espai privilegiat per a dur a terme tota mena d’accions basades en potenciar no l’activitat memorística individual sinó la indagació col·lectiva.
Per aquells a qui convencen més els números que les paraules, només cal fer una senzilla operació matemàtica: 1×1 només és 1 per més voltes que hi donem; 25×25, en creixement exponencial, no cap a la calculadora !
Montserrat Pedreira
Directora dels Estudis d’Educació Infantil FUB