Escenificar la vida

L’escola pública Josep Orriols de Moià incorpora el muntatge d’obres de teatre com a element curricular important. Creure en el valor d’actuar en representacions dignes i amb qualitat comporta intervenir en l’organització de l’escola per proporcionar allò que calgui: espai, temps i recursos humans i materials.

El món és un escenari, i tots els homes i dones són només actors.
William Shakespeare

S’obre el teló. Caixa negra. Llum.
S’obre tot un món de possibilitats. Decidim prendre part d’un projecte comú que ens assegura plantejar-nos aprendre a molts diferents nivells. Acceptem implicar-nos en una aventura impossible de predefinir, inevitablement farcida d’imprevistos a resoldre. Un cop decidit el dia de l’estrena el compromís ja és en ferm.

Per davant….
Nens i nenes que s’esforcen en comprendre, memoritzar, pronunciar i entonar correctament textos que expliquen històries.

Nens i nenes que intenten ser i sentir-se un altre, que fabriquen personatges que poden servir d’escut per projectar qualitats que a l’aula mai descobriríem, que superen pors i nervis per la presència del públic.

Nens i nenes que acompanyats dels seus mestres fan un exercici de creativitat, d’imaginació, d’estètica.

… i per darrera
Fer teatre permet relacionar-se emocionalment, cooperar i resoldre situacions compromeses tot prenent decisions.

Fer teatre potencia l’autoestima, dóna oportunitats a aquells que acadèmicament no destaquen i facilita els processos d’integració de l’alumnat nouvingut.

Fer teatre comporta assajos repetits, dedicació, temps…  vol dir constància i esforç però amb sentit.

Fer teatre permet la col·laboració de pares i mares, d’altres mestres, de voluntaris de l’entorn.

Fer teatre, una activitat humana ancestral, ens acosta al patrimoni cultural propi.

Es tanca el teló. Fosc. Aplaudiments.
Queda el regust de sentiments diversos: l’orgull per la feina ben feta, l’entusiasme per haver aconseguir un objectiu comú, el gust de sentir-se part i de pertànyer a un grup, l’escalfor del ressò dels aplaudiments. Emocions i estímuls molt potents per ajudar a sentir-nos reconeguts.

I el currículum diu….
La competència artística i cultural suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, tradicionals o no, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles.

Foto: Carles Suero Berruezo

Accés a l’article en pdf

Leave a Reply