En diverses reunions de l’equip educatiu, hem analitzat pedagògicament unes altres imatges del tipus de relació que aquesta nena manté amb diferents persones adultes. En aquest intercanvi diferenciat i complementari de diversos punts de vista, hem articulat la intervenció educativa que considerem oportuna per al procés que ha seguit l’Anne al centre docent.
És la primera vegada que l’Anne plora i que accepta ser consolada mitjançant el contacte de l’educadora.
La nena expressa desassossec a través d’un plor intermitent però insistent. La Vero l’embolcalla amb els seus braços, amb el seu cos i, còmoda, respira amb tranquil·litat durant tot el procés.
L’Anne es mou agitada i la Vero l’acull, ara, amb la trobada de la seva mirada. Respira sense entretallar l’aire i, amb un extraordinari coneixement educatiu i disponibilitat emocional, espera que transiti el que és inesperat en una relació incipient basada en la intensitat del moment, l’acomodació recíproca del contacte corporal i l’eloqüència del silenci.
La presència esdevé estètica: buits i plens dels dos cossos i de la modificació del contacte, a través de la calor de la pell, es despleguen en infinitat de matissos fins que es fan unitat, fusió. La iniciativa és conjunta i recíproca. Es tracta d’una sensible dansa de moviments gairebé imperceptibles o invisibles des de fora.
El temps sense temps, desinteressat, fa possible construir els fonaments de la confiança i transitar -amb seguretat- de la vigília a la son. I, de fons, sempre el so del ritme precís de la respiració.
Autor: Alfredo Hoyuelos (alfredohoyuelos@telefonica.net)
Coordinador de tallers d’expressió de les escoles infantils municipals de Pamplona