“La pedagogia sistèmica, una mirada que acarona el cor de les famílies, mestres i de les noves generacions”, Mercè Traveset.

Com obertura de les II Jornades de Diàlegs Educatius, coorganitzades per la Fundació Universitària del Bages i l’escola Joviat de Manresa i amb la col·laboració de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), vàrem assistir a la inauguració institucional a càrrec de la Montserrat Pedreira, com a directora del Grau en Educació Infantil a la FUB, conjuntament amb en Jordi Vilaseca, director general de l’escola Joviat de Manresa, i el Carles Parellada, com a membre de l’ICE de la UAB, que ens van fer una breu explicació de les Jornades i ens van presentar als principals ponents, la Mercè Traveset, el Carles Parellada i la Maita Cordero.


Primerament va intervir el Carles Parellada, col·laborador de la ICE i de l’Institut Gestalt de Barcelona, agraïnt la participació de tot el professorat per la seva assistència i sobretot a la FUB i a la Joviat per poder dur a terme les II Jornades de diàlegs educatius, i seguidament va donar pas a la conferència de la Mercè Traveset.

La Mercè Traveset, mare, psicòloga, terapeuta especialitzada en psicoanàlisi infantil i adolescent, constel·ladora familiar i una de les pioneres en introduir la pedagogia sistèmica al nostre país, va començar la seva intervenció amb un paral·lelisme entre el títol de la conferència i el lloc on es realitzava aquesta; Manresa, el cor de Catalunya.

Va aprofitar l’avinentesa per parlar de les connexions emocionals, socials i espirituals, que es creen al llarg de la vida de les persones i concretament prenen força en edats primerenques; tots aquests fets relacionats amb la Pedagogia Sistèmica. Acte seguit va aprofitar aquest incís per recitar-nos un poema, escrit per ella mateixa, anomenat ”La màgia”.

D’aquesta manera ens va començar a introduir aspectes com la identitat i la seva importància en tots els individus, de les pròpies experiències i la concepció de la realitat a través d’aquestes. Va donar molta importància a les diferents realitats que poden viure els infants, realitzant una metàfora basada en que totes les persones portem unes ulleres incorporades i aquestes ens fan veure la realitat d’una manera o d’una altra, independentment que sigui la correcta o no. També va reflexionar sobre la importància de l’equilibri entre l’escola i la família, ressaltant la importància d’acaronar el cor dels infants conjuntament, construïnt una base en comú “basat en la pedagogia de vincles”.

La Pedagogia Sistèmica tracta d’explicar l’ordre en les seves accions, i de no excloure a ningú. Tenir la capacitat de ser líder d’un mateix, de ser capaç de resoldre conflictes, i ajudar a ampliar la mirada respectant allò nostre i dels demès.

Va remarcar el fet que l’escola, concretament el/la mestre/a, ha d’obrir el cor a cadascun dels seus infants, per tal que puguin expressar les seves emocions tant negatives com positives, ja que aquestes poden influir negativament en el seu comportament i d’aquesta manera afectar el funcionament del seu cor. En aquest sentit, la Pedagogia Sistèmica es basa en l’amor, l’afecte i les relacions que s’estableixen amb la gent que ens envolta.

A tall d’exemple, la Mercè va explicar un conte on es reflectia clarament la importància d’exterioritzar les emocions i sentiments a través de la comunicació, i aconseguir així una retroalimentació recíproca i poder disminuir el problema existent. Relatant aquest conte, la ponent es va emocionar.

En el torn de preguntes, una de les assistents la va recolzar fent una aportació d’un acudit relacionat amb la Pedagogia Sistèmica que va fer riure a tot l’auditori, i per concloure la conferència, va pujar a la taula de conferència la Rosa Vilaseca, una de les ponents dels tallers per a agrair a la Mercè la seva col·laboració amb una frase contudent: “GRÀCIES PER SER TANT VALENTA I HAVER ASSUMIT AQUEST REPTE”.

Relatores: Judit Inglés, Núria Valdés i Judit Gamisans (alumnes de 1r d’Educació Infantil de la FUB)

Deixa un comentari