De cara al proper curs, des del Grau de podologia de la facultat de ciències de la Salut de Manresa s’ofereix un nou grup docent en modalitat semipresencial. Es tracta d’una oferta formativa que neix de la necessitat de fer accessibles aquests estudis a persones que han de compatibilitzar la formació amb altres dedicacions i responsabilitats. És la primera proposta formativa semipresencial d’uns estudis de grau en Podologia i la primera també en l’àmbit d’uns estudis tan clínics.
El nou grup docent en modalitat semipresencial del grau en podologia és el fruit de dos anys de treball de planificació i reflexió per part d’un equip docent amb més de vint-i-cinc d’experiència amb l’assessorament d’un equip d’experts en innovació docent. La proposta ha estat aprovada per l’Agència de qualitat universitària i espera seguir l’èxit que ja han tingut els estudis de logopèdia de la Facultat que s’imparteixen en aquesta modalitat des de l’any 2017.
Des de fa unes dècades, l’oferta formativa en format semipresencial o bé online en àmbit de salut ha anat augmentant de forma progressiva i constant en titulacions de postgrau, màster i ara també en el grau. Inicialment, aquestes ofertes formatives havien estat vistes amb certa reticència, però diversos estudis demostren la seva efectivitat en titulacions com Nutrició i dietètica, Infermeria, Medicina i Biologia (Hubble & Richards, 2006; Upton, 2006). Aquests estudis destaquen que, en general, no existeix diferència en el rendiment acadèmic dels estudiants en funció de la modalitat formativa rebuda, sigui aquesta presencial o bé en línia. Tot i això, el debat continua obert i la situació de pandèmia que hem viscut i vivim ha incentivat encara més la reflexió.
Per necessitat es va haver de procedir a la virtualització de tots els ensenyaments també d’aquelles assignatures o matèries en les quals es considerava impossible o inviable la possibilitat d’una modalitat online. Els equips docents van haver de fer una immersió en temps rècord a eines i aplicacions que no havien fet servir, van haver de recórrer a l’ús de recursos d’aprenentatge improvisats….. Les classes presencials van ser substituïdes, en molts casos, per sessions síncrones online amb l’ús de Power Points i presentacions ampliades per a l’ocasió.
Passades les fases de confinament estricte, es va començar a obrir la possibilitat de certa presencialitat i aquest va ser el moment que ens va obligar a qüestionar-nos quina formació era imprescindible que es dugués a terme de forma presencial i quina podia continuar en format online. La situació ha propiciat la realització d’estudis comparatius sobre la docència impartida (Altwaijry et al., 2021; Lin, 2021; Patricia Aguilera-Hermida, 2020) tot comparant la docència online impartida amb la docència presencial així com el seu impacte en la percepció de l’alumne. Aquests estudis aporten dades que ajuden a reflexionar sobre els avantatges i les possibilitats de les diferents modalitats docents, però caldrà tenir molt present el context excepcional en el qual es van dur a terme, així com precipitació amb la qual van haver de ser convertits a la virtualitat. En aquest sentit caldrà tenir present que aquesta formació no pot ser un exemple d’una formació online o semipresencial dissenyada i planificada des de l’inici amb aquesta modalitat. Tot i això, i tenint clara aquesta distinció, segurament puguem abstreure algun aprenentatge sobre l’experiència viscuda (Adedoyin & Soykan, 2020).
Mireia Torralba Roselló, degana de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa de la UVic-UCC
REFERÈNCIES
Adedoyin, O. B., & Soykan, E. (2020). Covid-19 pandemic and online learning: the challenges and opportunities. In Interactive Learning Environments. Routledge. https://doi.org/10.1080/10494820.2020.1813180
Altwaijry, N., Ibrahim, A., Binsuwaidan, R., Alnajjar, L. I., Alsfouk, B. A., & Almutairi, R. (2021). Distance Education During COVID-19 Pandemic: A College of Pharmacy Experience. Risk Management and Healthcare Policy, Volume 14, 2099–2110. https://doi.org/10.2147/RMHP.S308998
Hubble, M. W., & Richards, M. E. (2006). Paramedic student performance: Comparison of online with on-campus lecture delivery methods. Prehospital and Disaster Medicine, 21(4), 261–267. https://doi.org/10.1017/S1049023X00003800
Lin, T. J. (2021). Exploring the Differences in Taiwanese University Students’ Online Learning Task Value, Goal Orientation, and Self-Efficacy Before and After the COVID-19 Outbreak. Asia-Pacific Education Researcher, 1. https://doi.org/10.1007/s40299-021-00553-1
Patricia Aguilera-Hermida, A. (2020). College students’ use and acceptance of emergency online learning due to COVID-19. International Journal of Educational Research Open, 1, 100011. https://doi.org/10.1016/j.ijedro.2020.100011
Upton, D. (2006). Online learning in speech and language therapy: Student performance and attitudes. Educ Health, 19 (1), 22–31. https://doi.org/https:/doi.org/10.1080/13576280500534735