Salut i teletreball

La situació viscuda en els darrers mesos a conseqüència de la CoViD-19 ha generat la necessitat de generalitzar el teletreball en determinats sectors en els quals, fins ara, no sempre s’havia contemplat. Tot plegat ha posat de manifest alguns dels riscos que pot tenir el teletreball en la salut de les persones.

Recordem que el Reial Decret llei 28/2020, del 22 de setembre, pel qual es regula el treball a distància “defineix el teletreball com una forma d’organització o realització del treball fent servir les tecnologies de la informació, en el marc d’un contracte o d’una relació laboral, en la que un treball que també hauria pogut realitzar-se en els locals de l’empresa, s’executa habitualment fora d’aquests” (1).

En els últims anys han proliferat les evidències al respecte dels beneficis que comporta teletreballar, tant per al/la treballador/a com per a la institució. Pel que fa als primers, algunes de les més consensuades tenen a veure, per exemple, amb l’estalvi econòmic (en transport, alimentació, etc.), la flexibilitat en l’organització del treball a desenvolupar, la disminució dels temps destinats al desplaçament de la persona al centre de treball o la conciliació familiar (2). També s’evidencien beneficis per a les organitzacions com ara l’estalvi energètic (internet, llum, aigua, etc.), l’augment de la motivació, la satisfacció i la productivitat dels treballadors i treballadores o la disminució de la contaminació ambiental (3).

Però, la situació actual de pandèmia també ha posat de manifest alguns dels riscos que pot tenir el teletreball en la salut de les persones. Quins són aquests riscos i com podem prevenir-los?

Entre d’altres, destaquem dos aspectes que, si no es gestionen bé, poden afectar tant la salut física de la persona com la psicològica (4). Ens referim, per una banda, a l’augment del sedentarisme i, per l’altra, a la disminució dels contextos de socialització.

Pel que fa a l’augment del sedentarisme, el fet de treballar des de casa pot accentuar algunes de les seves conseqüències com, per exemple:

– La fatiga visual, generalment vinculada a l’ús de les tecnologies de la informació i l’elevada exposició a les pantalles que se’n deriva. Alguns dels símptomes són la irritació i cansament ocular, el llagrimeig, el mal de cap, etc.

– La fatiga física, sovint manifestada amb dolors musculars associats al fet de passar la major part del temps asseguts. Alguns factors de risc són, per exemple, l’estatisme postural, que pot provocar rampes o rigidesa muscular; l’adopció de postures incorrectes, que poden donar lloc a lesions osteoarticulatòries, lumbàlgies, etc.; o la repetitivitat d’alguns moviments, que poden derivar en sensació d’entumiment, formigueig o, fins i tot, insensibilitat.

– Les alteracions de la son, ja que en disminuir l’activitat física disminueix també el consum d’energia, el que pot afectar aspectes com la conciliació del son. Si a més la persona no estableix rutines clares, poden veure’s alterats els cicles circadians, arribant a provocar insomni o d’altres alteracions del son.

– Alteracions en el pes. Una menor activitat física comporta, com referíem abans, un menor consum energètic i això, associat al fet de tenir més accessible els aliments a casa i més oportunitat d’ingerir-los entre hores, pot donar lloc a un augment del pes corporal.

En relació a la disminució dels contextos de socialització, convé no desestimar com pot afectar la disminució de la interacció social en els contextos laborals en la salut psicològica i emocional de la persona. En aquest sentit, el fet de no interactuar de forma presencial amb els companys i companyes de feina pot generar la sensació d’un menor acompanyament i suport social en el context laboral i, fins i tot, si no es generen les vies de comunicació, interacció i supervisió adequades, pot generar en la persona sensacions de solitud, d’estrès o d’angoixa.

Què es pot fer per prevenir aquests riscos?

La persona que teletreballa pot contemplar algunes mesures preventives, és a dir, pot atendre algunes recomanacions a fi d’eliminar o minimitzar el risc derivat de l’augment del sedentarisme i la disminució de la interacció social.

A nivell físic algunes mesures tenen a veure amb l’ús d’espais, mobiliari i pantalles adequats pel que fa al seu disseny ergonòmic, il·luminació, ventilació, etc. També es recomana la realització d’alguns exercicis que disminueixin tant la fatiga visual com la física. Per exemple, fer estiraments, adoptar postures correctes, parpellejar, apartar la mirada de la pantalla de tant en tant i mirar tant lluny com sigui possible, etc.

Altres mesures de prevenció passen per limitar de manera conscient el temps de treball de manera que es respectin els horaris de descans, i també es recomana separar els espais físics de treball a casa de la resta dels espais privats.

Finalment, a nivell psicològic, és important definir de forma clara els canals de comunicació amb els companys i companyes, mantenint el contacte de forma periòdica, a fi de garantir la interacció social. Aquesta interacció es pot fer mitjançant diferents canals (trucades, videotrucades, mails,…) i amb una freqüència determinada en cada cas que pot variar en funció de les funcions i tasques que es desenvolupen en el lloc de treball així com de la relació que s’estableix entre els diferents agents implicats.

Atendre aquestes qüestions permetrà teletreballar de manera satisfactòria mentre tenim cura de la nostra salut.

Sandra Espino, coordinadora del Grau en Logopèdia de la Facultat de Ciències de la Salut del Campus Manresa de la UVic-UCC.

REFERÈNCIES

(1) Reial decret llei 28/2020, de 22 de setembre, de treball a distància. BOE-A-2020-11043.

(2) Benjumea ML, Villa EM, Valencia J. Beneficios e impactos del teletrabajo en el talento humano. Resultados desde una revisión de literatura. Revista CEA. 2016;(2):59-73.

(3) Agudo MJ. El teletrabajo en las organizaciones: análisis de sus beneficios y barreras en las empresas españolas. Cuadernos de Gestión de Información, 2014;(4): 172-187.

(4) Fabregat A, Bernardina M., Cifré E. Teletrabajo y Salud: un nuevo reto para la Psicología. Papeles del Psicólogo, 2002;(83): 55-61.